Llegia el llibre de l’inhabilitat Honorable Senyor Quim Torra i Pla ─inhabilitat per haver estat valent a defensar la llei de La Llibertat d’Expressió─, i seguia amb interès els alts i baixos del seu trasbals per raó de la bruta política amb què li tocà enfrontar-se i, més encara, per la pandèmia que assotava els ciutadans de Catalunya i del món. Així com veié frenades les seves ganes de governar els catalans amb justícia i pau, també en veié frenades les d’aturar l’avanç de la pandèmia i d’evitar el sofriment de les famílies de casa i de més enllà, fins on bonament pogués.

  El seu llibre porta per subtítol “Dietari de Canonges” i és que quan s’adonà que era positiu del virus,  decidí confinar-se en aquesta casa dita de Canonges en el conjunt monumental gòtic que hi ha darrere la catedral de Barcelona i d’allà estant governà tan bé com pogué donant cap a tot. I era per no anar a residir al Palau de la Generalitat a fi de no encomanar el virus a ningú, amb tanta gent que s’hi belluga. La sort que tingué fou que no el turmentà la febre i pogué anar trampejant la malaltia. Tenia qui li preparés els àpats i un company que l’assistí molt, en Pere Cardús,  i el seu metge de capçalera que l’assistí unes poques vegades, perquè tampoc no en calgué més.

   L’escriptor es vessa tot tal com és en el seu llibre. Quin cor més gran! Com pateix pels contagis i fins arriba a plorar, i no s’ho amaga. Demana al Primer Ministre espanyol, Pedro Sánchez, que confini tot Catalunya, perquè és necessari per a evitar contagis, perquè ho fa indispensable la força de propagació del virus, i el Primer Ministre fa com si sentís ploure, que la unidad exigeix que les decisions naixin a Madrid, a la Moncloa, i el President de la Generalitat Catalana no és ningú per fer-li a ell suggeriments o quasi li dicti ordres. I ell hi insisteix, però sempre amb el mateix resultat. Fins que el govern andalús, el d’Urkullu, el de Castilla i León i potser encara algun altre demanen a Pedro Sánchez que confini el territori de les respectives nacions. I el Primer Ministre espanyol ho farà, però en absolut com a cosa seva, no perquè els vassalls l’hi demanin.

   El senyor Quim Torra està molt atent a totes les palpitacions polítiques, culturals, esportives, recreatives, docents de Catalunya i es comunica amb tothom per la web, celebra sessions mitjançant la televisió, escolta censures pel mòbil i rep amb les degudes prevencions sanitàries a tot aquell que tingui necessitat de veure’l o d’entrevistar-s’hi. Envia piules, que diu ell, que són missatges de govern a qui o allí on calen, vol estar a tot el que s’esdevé i adonar-se d’on hi ha una necessitat que ell intervingui amb el seu govern.

   No hi ha cap dubte que la nota més rellevant del seu govern és la preocupació perquè els  súbdits no siguin víctimes de la pandèmia. Cada capítol del seu llibre, que són molts, comença donat les xifres dels contagis i dels morts a Espanya i a Catalunya. Demostra un cor gran, generós i sofrent quan sap que hi ha massa contagis. Veient que a Madrid poca atenció li presten, o nul·la atenció, fa noliejar un avió a Shangai que portarà a Catalunya un carregament de material sanitari dels xinesos contra la pandèmia; després diu que aquest avió s’enlairarà de Hong Kong, diria que és un lapsus calami que li passa inadvertit. 

   Però insistim en el seu gran cor. Primer el demostra per a la seva família, amor a la seva esposa, als seus fills i filles, comunica amb ells a cada capítol, es contemplen durant els àpats i en alguns va cap a casa seva a acompanyar-los a taula. Ben sovint els diu que els estima. I encara que no els ho pugui dir, també estima els súbdits catalans. Un home amb un gran cor i un gran amor. Es deixa guiar pel cor i per la intel·ligència. Un governant que estima és un gran governant.  

   Al final del seu llibre presenta un extens text en anglès que és un salut, una benvinguda i una rectitud d’intenció adreçats per televisió a uns periodistes estrangers que estan reunits, els manifesta que desitja que tots estiguin sans i estalvis de la malaltia i expressa el seu condol al qui pugui haver-ne tingut un ésser estimat víctima. Tot seguit passa a informar-los de la fundació de l’Institut Català de la Salut, el 14 de juliol del 1983, promogut i guiat pel Govern català i aclamat internacionalment, i suprimit pel Govern de Madrid, ara, en plena pandèmia. Se’n dol i demana què passaria si ho fessin així a Alemanya.   
     
   Tant debò que els nostres actuals governants i els venidors tinguin envers nosaltres el cor sincer i amorós que hi tingué el molt Honorable Senyor Joaquim Torra i Pla.