Si mirem el calendari d’activitats de tota mena ( esportives, culturals, socials, d’oci...) veurem que Catalunya és un país ple d’esdeveniments, molts dels quals coincideixen en dates i territoris, siguin municipals, comarcals o nacionals. En molts d’aquests esdeveniments cal disposar de les pertinents mesures de seguretat, les quals obliguen a implicar-hi agents de l’autoritat, siguin policies locals, vigilants o Mossos d’Esquadra. No entraré en els de màxim nivell que poden comptar amb personal de la Guàrdia Civil i/o Policia Nacional. 

Si ens quedem amb els més interns, veurem l’enorme dificultat per a cobrir les necessitats, vistes les disponibilitats existents. A nivell local, de 947 municipis, només 218 disposen de Cos de policia local / municipal. La suma d’efectius arriba als 11.580. I uns pocs més, disposen només de Cos de vigilants, que sumats tots plegats, arriben als 455 efectius. Recordo també que el Cos de Mossos d’Esquadra (CME) disposa de 19.581 efectius (2024) i proposa poder-ne tenir 25.000, l’any 2030. Finalment el Cos de Bombers de la Generalitat, té una plantilla de 2.991 ( 2024). Barcelona té el seu propi Cos de Bombers, i no l’afegeixo aquí, pel que exposo a continuació. 

Exposo tots els efectius disponibles, per demostrar les greus dificultats per a cobrir les necessitats actuals i les futures, per fer front a la seguretat dels esdeveniments programats. També ho faig per tenir en compte que determinades activitats individuals o en grup, poc estudiades i poc preparades, han de ser limitades i/o sancionades, si obliguen a mobilitzar recursos que poden fer falta en altres indrets. Exposem-ne algunes. 

Hem entrat en temporada de bolets. No pot ser que milers o desenes de milers de persones, s’endinsin en boscos i muntanyes, sense el coneixement ni l’equipament necessari. No és sostenible, enviar a buscar persones perdudes, a Bombers i Mossos d’Esquadra, perquè si estan en això, no poden estar per altres coses, que poden ser molt més rellevants. Parlo ara de bolets, com puc parlar al llarg de tot l’any de persones que fan muntanyisme i fins i tot escalada o esquí, sense la preparació ni la formació i l’equipament necessari, per afrontar les possibles adversitats climatològiques. Es massa fàcil recórrer al mòbil per demanar ajuda quan la culpa ha estat el desconeixement o la improvisació. 

Ara parlo de la muntanya, però si pensem en rius, llacs i mar, els casos d’improvisació i imprevisió son similars, de manera que al cap de l’any tenim milers d’actuacions que han ocupat totes les forces de seguretat i emergències, per destins que no son justificats. I hem de pensar que hi ha multitud d’esdeveniments que voldrien comptar amb participació d’agents de l’autoritat i reben la negativa perquè no en tenim suficients. Aleshores cal demanar-nos, què és més important, una cursa popular, una carrera ciclista, una ruta motorista, una trobada gegantera, unes festes populars....que anar a socórrer persones imprudents? Es evident que cal anar-hi, però ha d’haver-hi petició de responsabilitats. Si mirem diaris i mitjans de comunicació veurem tota mena d’imprudències. Cadascuna, ha obligat a destinar recursos tècnics i humans, a actuacions que s’han detret d’altres activitats. No és just que moltes activitats no es puguin dur a terme, perquè determinats recursos han de quedar retinguts per actuar, davant emergències promogudes per imprudències. Si aquest cicle no s’atura, l’increment d’efectius haurà de ser fins a l’infinit. No és just, ni sostenible.