Ja fa més de quaranta anys una cosina meva que estava a punt de parir, un divendres al matí va anar a l'hospital a fer-se la revisió programada. Varen dir-li que tot estava bé i que tornés el dilluns. Dos dies després, la criatura era morta.

 Encara no fa un mes, a RAC1, la periodista Judit Pellicer va explicar el seu cas. Ara se'n diu violència obstètrica i encara passa més desapercebuda del que seria ètic i legal.

 M'hauria agradat que la Judit hagués dit el nom i els cognoms de la ginecòloga que li ha infligit els danys que, encara ara, no ha pogut superar. Es diu el pecat però no el pecador? Quina manipulació! En qualsevol col·lectiu si no s'assenyala qui ha perpetrat una mala praxi, passen a ser sospitosos tota la resta.

 Sí diu on va passar-li: a l'Hospital Quirónsalud. Si hi ha més ginecòlogues, perdran la seva clientela per una sospita falsa?

 La Judit segueix amb estrès posttraumàtic i medicació tot i haver recorregut a l'ajuda psicològica. Va arribar a l'hospital un divendres de matinada, quan tothom ja pensa en el cap de setmana i ningú no vol allargar la seva jornada laboral. De seguida, van portar-la al paritori (que ja va trobar-ho estrany sent primípara), van posar-li l'epidural i, sense ni comentar-li, també van injectar-li oxitocina per induir-li el part. Tenia pressa la ginecòloga? Van deixar-la sola durant dues hores. Temps durant el qual va acabar-se-li l'efecte de l'epidural i va patir moltíssim. Quan va arribar la ginecòloga ―amb la connivència de la llevadora―, va dir-li que la criatura no estava ben posada per fer un part vaginal. I va practicar-li, sense el seu consentiment, la maniobra de Kristeller (aplicar pressió sobre l’abdomen de la dona en treball de part). No està recomanada per l'OMS per falta devidència científica i pels molts riscos que comporta tant per a la mare com per al nadó. Per això sol fer-se sense consentiment de la mare i es converteix en violència obstètrica.

 A tot això, la ginecòloga va dir-li que el seu fill estava patint molt i que era millor fer-li una cesària. La Judit, encertadament, va subtitular el seu article: «saben què dir-te per utilitzar la teva por». Va accedir-hi per por. Encara ara, necessita medicació.

 Passat el temps, com que els mals records d'un moment que havia de ser feliç, no li fugien, va començar a mirar dades i va comprovar que els divendres i abans de Nadal es practiquen més cesàries.

 El fenomen conegut com a «weekend effect» assenyala que els parts en cap de setmana són gairebé exclusivament espontanis o urgents. Que les cesàries programades només són de dilluns a divendres. Que en cap de setmana s'usen més el fòrceps o la ventosa i hi ha més retards en l'actuació mèdica.

 Tot i que obstetrícia té guàrdies 24/7, els equips mèdics del cap de setmana solen ser més reduïts i aquest fet pot condicionar parts tan horribles i il·legals com el de la Judit.

 I és que el patriarcat sí que està sempre de guàrdia. I només pots esperar un part respectuós en horari d'oficina.