Ramon Ribalta, Jordi Fraxanet, Esteve Algué, David Rodríguez, Josep Lluis Caelles i Oriol Montanyà. Foto: Ramon Estany

La cambra de Comerç de Solsona va acollir divendres passat una taula rodona entre els cinc alcaldables a l'ajuntament de Solsona a fi de conèixer les polítiques i projectes econòmics que volen dur a terme en els propers 4 anys.

Va ser un debat organitzat per Empresaris pel Solsonès i conduït pel periodista Oriol Montanyà i que va comptar amb una nombrosa presència de públic que va omplir la petita sala d'actes de la Cambra. Un per un, els cinc candidats van anar responent a les qüestions plantejades per la taula rodona, i si bé, pel format d'aquesta, no es va donar lloc a confrontacions directes, sí que es va percebre en alguns moments una posició de rebatre les propostes de CiU des de el PSC i El Comú. També cal destacar que l'únic candidat que va treure el tema de la inmigració d'una manera clara va ser el del Partit Popular.

Visió general
Esteve Algué (CiU) va explicar que per fer efectiva la seva visió de ciutat s'hauran d'implicar la participació d'una gran majoria de Solsona i de totes les forces polítiques presents al consistori, i recordà que "els empresaris són els nostres aliats estratègics per la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball".

David Rodríguez (Esquerra) parlà de que la imatge de Solsona els propers anys s'ha de correspondre amb la percepció de qualitat de vida, una ciutat de dimensions petites, tranquila, amb zones verdes, neta, amb serveis bàsics i que valori i respecti el patrimoni històric i cultural. Parlà de fer un Pla Estratègic d edinamització Econòmic".

Jordi Fraxanet (El Comú), va definir Solsona com un conjunt equilibrat de sectors econòmics amb una indústria diversificada i amb alt valor afegit, amb un CTFC potent i creant sinèrgia amb la comarca. Fraxanet defensà l'energia renovable consensuada amb el territori, els productes agroalimentaris i l'artesania amb sortida comercial, el turisme de qualitat i més iniciatives d'economia social.

Josep Caelles (PSC), desitjà veure una Solsona oberta, dinàmica, acollidora, solidària i progressista, i destacà que "som referents com a ciutat gegantera, com a comarca de bolets, d'esquí i de turisme rural de qualitat", i que podem aconseguir més coses, però hem de sumar esforços, tots, implicats, aprenent de la crisi, tot i que l'administració no salvarà sempre a tothom.

Ramon Ribalta (Partit Popular) exposà la idea que l'ajuntament ha de ser un dinamitzador econòmic, donant suport als emprenedors, amb un creixement zero d'impostos i taxes i aplicant reduccions i bonificacions fiscals pensant en la família. Demanà tolerància 0 amb la inmigració ilegal, integrant els inmigrants amb drets i deures.

Situació laboral
David Rodríguez (Esquerra), es mostrà poc partidari de fer promeses electorals. Digué que cal ser prudent i posar des de l'ajuntament les bases que permetin crèixer i desenvolupar la seva activitat les empreses. A Solsona, planteja potenciar l'empresari solsoní, dotar de valor afegit els polígons industrials, millorar la carretera de Berga a Solsona, facilitar implantació de la xarxa de fibra òptica, reduir taxes municipals pels emprenedors i fomentar la formació dels treballadors.

Jordi Fraxanet (El Comú) va ironitzar sobre el fet de quantificar el volum de treball que es crearà "per que sembla que es tracti d'un concurs" i va dir que el Comú no prometria cap xifra de llocs de treball per que l'ajuntament no és qui els crea, sinó que "ha de proporcionar els mitjans necessaris pels emprenedors". Fraxanet reiterà el compromís de desenvolupar el polígon de Santa Llúcia, la fibra òptica, els plans d'ocupació, cursos de formació, i un advertiment "molta gent haurà de canviar de feina i reciclar-se en noves ocupacions".

Josep Caelles (PSC) demanà ser seriosos amb el tema de l'atur i no fer promeses ja que els llocs de treball no depenen de l'ajuntament i estem vivint situacions difícils. L'administració, explicà, ha de donar facilitats.

Ramon Ribalta (Partit Popular) alegà que el Solsonès necessita un canvi de govern i que els inversos s'interessin ja que si no entra diner de fora, aquí no tenim mitjans per fer res. Per tot això, cal una confiança econòmica general i defensà les polítiques de dretes suprimint impostos municipals durant 2 o 3 anys.

Esteve Algué (CiU) que se sentí aludit per les anterior intervencions, aclarí que ell no ha promés 400 llocs de treball, sinó que s'ha marcat l'objectiu "assumible" de reduir en 400 llocs l'atur, a través d'eines com una societat de capital risc, creació d'espais públics per a empreses, o acords amb entitats financeres per acabar amb la restricció del crèdit.

Comerç, turisme i agricultura
Jordi Fraxanet (El Comú) qualificà d'importants pel futur de Solsona aquests sectors si volem un turisme de qualitat i motor d'ocupació. Proposà un diàleg i treball en comú amb els municipis veins, la definició de marques pròpies, rutes verdes, senderisme, la potenciació del Museu de Solsona i una adaptació als nous temps del comerç. També proposà tenir en compte les noves opcions dins el sector forestal, l'agricultura i ramaderia ecològica, o l'agroturisme.

Josep Caelles (PSC)  recordà que ja s'ajuda al comerç solsoní i les activitats de la UBIC. Que s'està fent un inventari de locals i comerços buits i que cal tenir present el full de ruta del Pla Director de Turisme que ha donat els primers resultats. Caelles subratllà que tenim un nucli antic endreçat i posat en valor i només "l'hem de saber vendre" i per això cal tenir un "atractiu firal".

Ramon Ribalta (Partit Popular) definí Solsona com una ciutat preciosa on caldria promocionar més el comerç artesà i local. Advertí que "necessitem turisme de valor afegit. El turisme d'espardenya no em va", i donà com a exemple el turisme d'esquí, el d'automobilisme i tot aquell que doni diners a Solsona.

Esteve Algué (CiU) argumentà que Solsona té un gran potencial en turisme, del que no s'ha tret tot el partit i proposà la creació d'un Consorci del nucli antic per generar un programa d'activitats culturals i comercials continuades, amb participació pública i privada. També demanà que s'exigeixi als productes de fora els mateixos requisits que als d'aquí.

David Rodríguez (Esquerra) coincidí amb els objectius del PSC i el Comú, prosseguint amb l'execució del Pla Director Turístic de Solsona. Reconegué que "les xifres ens avalen" doncs el Solsonès creix turísticament i per que això continuï cal millorar l'eix Solsona-Lladurs, buscar noves opcions turístiques de qualitat, com l'autocaravana, i l'increment de places hoteleres. També suggerí la potenciació dels convenis entre l'ajuntament i la UBIC i ajudar al comerç de proximitat.

Polígons Industrials
Josep Caelles (PSC) es referí al conveni signat recentment amb Empresaris pel Solsonès com exemple de que cal escoltar les seves propostes. Va parlar de les pàgines web sobre els polígons, l'inventari de locals per empresaris i la implantació de fibra òptica.

Ramon Ribalta (Partit Popular) proposà abaratir els terrenys dels polígons i donar suport a le sempreses que facin productes d'aquí.

Esteve Algué (CiU) suggerí la creació de la marca "Polígons del Solsonès", uns polígons industrials de qualitat amb arees de pícnic pels treballadors, bones senyalitzacions i telecomunicacions.

David Rodríguez (Esquerra)  es manifestà a favor de donar valor afegit als polígons, instal.lant fibra òptica i amb mesures de foment a les empreses. També l'adequació de camins i la senyalització. Proposà dividir en subfases la gestió del Polígon de Santa Llúcia per fer més assequible el seu desenvolupament industrial.

Jordi Fraxanet (El Comú) es centrà en que cal trobar la manera de solucionar mancances i la fibra òptica ajudaria a dinamitzar el polígon. També creu que el polígon de Sant Llúcia seria més viable si es fes en fases i subfases, però veu difícil que tot i així l'Incasol s'involucri més. Fraxanet veu amb bons ulls un carril bici fins al Polígon, però també creu en buscar rutes alternatives per arribar als polígons, com els camins rurals, i és que "hi ha molta feina a fer"

Infraestructures
Ramon Ribalta (Partit Popular) considera que si crea llocs de treball, benvingut sigui l'aprofitament del salt d'aigua de la Llosa, però pensa que l'hauria de crear una empresa privada i és lamenta de que "hem deixat fer un embassament com la Llosa sense aprofitar l'aigua". La Carretera de Solsona a Berga és important. La piscina coberta diu que ara no és el moment, però alerta que tenim abandonat l'Hospital, i hauriem d'ampliar la residència d'avis. Per suposat, s'ha de mancomunar serveis si es poden estalviar diners.

Esteve Algué (CiU) proposa que cal reempendre accions per aprofitar el salt d'aigua de la Llosa, aprofitant els embassaments. I que hi ha inversions importants a fer, com l'ampliació del pont per a  pas de vianants i bicicletes, o l'ampliació de les zones d'aparcament per a camions, així com acabar el Pla de Barris i gestionar els aparcaments de la Sala Polivalent i la construcció de l'escola El Vinyet.

David Rodriguez (Esquerra) adverteix que "L'explotació dels salt d'aigua i la llàmina del pantà de la Llosa no depen de nosaltres sinó d'un Consell Comarcal fort que lideri i empenyi el procès per assumir-ne la gestió." Suggereix que cal reclamar inversions com la fibra òptica i mancomunar serveis i així estalviar recursos. Llença a l'aire la idea de que potser ens hem de plantejar per que no tenim un únic servei d'aigua a la comarca, i que sigui una sola entitat la qui gestioni l'abastament d'aigua i les aigües residuals.

Jordi Fraxanet (El Comú) opina que el salt de la Llosa és una bona possibilitat per la comarca, però ha de ser l'ACA qui l'ha de cedir la concessió. Cal abans un estudi que demostri la viabilitat. El mirall d el'aigua és un recurs importantíssim també i s'han de buscar recursos per aconseguir-lo. Hi haurà menys recursos que fins ara, adverteix . S'ha d'insistir en el tren Manresa -Solsona, i la carretera de Berga, i la fibra òptica. Per Solsona cal fer dos passadors a banda i banda del Pont de Solsona,  fer la rotonda de la Cissa, i més difícil serà fer la piscina coberta o la pista d'atletisme. Mancomunar serveis pot ser una sortida. Les vies verdes posen valor al nostre patrimoni.

Josep Caelles (PSC) valora que hem de saber primer si és rentable el salt d'aigua de la LLosa, però qualsevol oportunitat per la comarca s'ha d'agafar. Entre les prioritats, hi ha reclamacions cròniques d'infraestructures viaries i telecomunicacions. Tenim el desdoblament del pas de vianants pel pont, o la rotonda de la Cissa, dels quals ja hi ha el projecte fet, però falta el finançament. Amb tot, el Consell Comarcal ha de mancomunar serveis.

Gestió interna de l'ajuntament
Esteve Algué (CiU) considera que cal eliminar despeses innecessàries i un Pla de gestió eficaç per mantenir les infraestructures.

David Rodríguez (Esquerra) recordà que l'empresa privada té un avantatge respecte l'administració pública, ates que aquesta ha de fer concursos públics quan vol contractar  personal. Reconeix que podem millorar moltes coses com hem fet aquests 4 anys, després dels quals s'ha tancat el 2010 amb un 55% d'endeutament, molt baix, i un 3% d'estalvi net. Cal continuar en la línia d'aquesta legislatura. Els treballadors  són l'eina més important de l'ajuntament, cal optimització recursos i es mantindran les infraestructures si seguim fent com aquests 4 anys. El Casal Cívic no costa un cèntim a l'ajuntament, que  només ha hagut de cedir els terrenys. Pel que fa a la pisicna coberta, si parlem de mancomunar serveis, "per que ha de fer-se a Solsona aquest equipament, si podriem sumar esforços amb altres municipis de l'entorn?, Solsona sola no farà la piscina coberta, afirma Rodríguez.

Jordi Fraxanet (El Comú) manifestà que s'ha fet molta feina. S'han reduit despeses i cobrat taxes  que no es cobraven a tothom. S'ha incrementat la productivitat a moltes àrees de l'ajuntament. Pot passar que segueixin baixant els ingressos i caldrà decidir quines partides retallar. Però hi ha serveis municipals bàsics  per que són una inversió de futur. L'aposta de El Comú és mantenir els serveis públics de qualitat. Cal mirar amb lupa sobretot que costa mantenir, per que fins ara hi havia un creixement insostenible

Josep Caelles (PSC) advreteix que cal ajustar despeses, "com ja fem des de fa 4 anys, abans que ningú ho digués". Es van baixar sous de personal i no es paguen tantes hores extres. El manteniment d'equipament s'ha de fer fent que no sigui un negoci, i posant el fil a l'agulla pel lloguer d'equipaments. Si volem tenir una ciutat de qualitat, recorda, hem de tenir equipaments de qualitat.

Ramon Ribalta (Partit Popular) va parlar d'aprimar l'administració, amb una reforma racional de l'ajuntament, amb transparència i austeritat. Reduint ens i organismes del sector públic sense retallar prestacions, eliminant ens ineficients, simplificant l'administració, reduint terminis, suprimint tràmits, agilitzant llicències  administratives, i finalment revisant la utilitat i operativitat del Consell Comarcal per convertir-lo en una autèntica entitat prestadora de serveis.