L’Assemblea Nacional de Catalunya es troba en procés de replantejament i renovació, i aquesta situació es dona a nivell d’organització nacional i també a nivell de la nostra petita Assemblea Local. Han passat un bon grapat d’anys des de aquell 2012 en que el poble català va començar a posar les bases concretes d’un moviment d’alliberament nacional que poc a poc es va transformar en una marea cívica que impulsava a militants, polítics i sobre tot, ciutadans en general, a mobilitzar-se per assolir un únic objectiu: Catalunya Independent.
Va ser un moviment compartit, honest i valent. Es van generar una il·lusió col·lectiva mai vista a Catalunya des de la instauració de la 2a República. Érem molts, de totes les procedències i filiacions, de tots els indrets, pobles i ciutats. L’optimisme ens impulsava i somiàvem un mon millor, l’estima la nostra pàtria, a la nostra cultura i a la nostra manera de ser ens donava mil raons per a creure que aquesta vegada guanyaríem. Som civilitzats, pacifistes i entenem les raons dels que de bona fe defensen el contrari que nosaltres. Som un poble obert i valent i la llibertat està per damunt de qualsevol altre valor cívic. El nostre bagatge era el convenciment que estàvem organitzats, que els nostres polítics havien fet la seva feina, i nosaltres també, que amb nosaltres es manifestava la veu d’un poble unit que lluita des de temps immemorials per reconquerir la seva llibertat. Estàvem, i estem, convençuts que tenim el dret i el deure de seguir lluitant fins a la victòria final. Mil raons i il·lusions ens van empènyer cap a un 1 d’octubre que mai oblidarem. L’any 2017 en que el poble català va fer saber a tot el mon que no oblidem, ni renunciarem mai a cap de les coses que ens fan ser poble, que ens donen vida pròpia i ens fan capaços, creatius, desperts, treballadors. Aquell dia no vam guanyar la llibertat, però sí que ens vàrem dir a nosaltres mateixos, ho hem fet i ho tornarem a fer. L’1-O de 2017, continua essent el far que ens mostra el camí que hem de seguir i els errors que no hem de tornar a cometre.
Aquest darrers vuit anys de resistència i dolor els hem viscut amb la convicció que cal que no es perdi l’esperit de lluita, ni la confiança en que tard o d’hora arribarà el moment en que assolirem els anhels de ser un poble plenament lliure. Però també sabem que aquests vuit anys han estat un temps de desmobilització i desengany, molts dels que estaven disposats a tot per arribar a la llibertat han anat arraconant l’esperit de lluita i només resistir no els sedueix. Molts s’han replegat en la placidesa del desencís o han sucumbit al desgavell que encara ara estem patint.
L’ANC de Solsona no ha estat immune a l’estat de desmobilització general i ha caigut en el procés general de minva pèrdua de capacitat d’acció. Malgrat tot sempre s’ha mantingut un grup, petit però compacte, suficient per a organitzar accions i representar la veu de la nostra comunitat en els òrgans de decisió de l’Assemblea. S’ha fet possible la continuïtat de l’esforç col·lectiu per mantenir la mobilització, per organitzar les accions i debats que ens insereixin en el moviment independentista català. Ens hem fet sentir i valorar.
Han passat anys i lluites compartides, seguim estimant el nostre poble sense fissures ni dubtes, ens refermem en el compromís de no abandonar la nau que ens durà a la llibertat. Però també constatem que amb el nostre esforç ja no n’hi ha prou, ara cal que nova gent, jove, compromesa, generosa, assumeixi la direcció de la continuïtat.
A nosaltres, solsonines i solsonins, i a Catalunya li cal renovar persones, maneres de fer, i sobre tot li cal noves forces que impulsin la lluita amb noves visions, noves maneres, i tota la il·lusió que sigui possible. Així, doncs, anunciem que l’actual Junta directora de l’ANC Solsona, convocarà properament una Assemblea local amb un únic punt de l’ordre del dia: Renovació de càrrecs.
Si no es produeix aquest relleu, l’ANC de Solsona quedarà aturada sense activitat ni organització que ens representi davant l’Assemblea Nacional Catalana.
Demanem que cadascú es plantegi honestament si li és indiferent que Solsona continuï tenint veu, vot, i presència en el si del moviment d’alliberament nacional de Catalunya.
Claustre Solé, Joan Nadal, Martí Abella
