L’alta traïció és l’acusació del jutge del Suprem, Llanera, per tal d’improvisar-se un puntal per a la seva iniquitat de tancar el senyor Puigdemont a la presó. Ara bé, considerem que la unitat amb Castella, per a nosaltres els catalans, ha estat una rastellera històrica d’altes traïcions a Catalunya. Vegem les més notables amb calma i repòs:
En teoria es tractaria d’una unitat d’igual a igual, segons dicta el sentit comú i el sentit de què és la humanitat. Però no, Castella ho practica com un fet de primacia, de la seva banda, amb relació de vencedor a vençut, atorgant-se el comandament suprem d’aquesta unitat, disposada que tots els altres units, que no siguin els seus fills directes, se li sotmetin i la deixin manar a casa llur. Fins al punt que, si algun no ho fa, l’acusa de “desobediència”. Alta traïció a Catalunya de part de Castella. Segur que la més funesta, lletja i fonamental.
Alta traïció, també, de Castella a Catalunya perseguint la llengua i la identitat d’aquesta nació, la catalana, per tal que no li destorbi la unidad, que és el sistema polític sobre el qual Castella pot manar i controlar les nacions que acaba per sotmetre a la seva llei i a la seva constitució. Alta traïció de Castella a Catalunya.
Alta traïció, encara dintre d’aquest últim concepte de la persecució de valors fonamentals i especificadors, perquè, amb lògica humana i de relació de pobles, Castella havia de protegir i de fomentar com un valor comú els valors locals, nacionals, de cada poble que se li unia i, si més no respecte al poble català, no ho ha fet, no ha protegit res, ans al contrari, els ha perseguit amb ganes d’exterminar-los a fi que restessin els seus sols, de valors. Presteu atenció al que féu Franco, feren i fan els falangistes i fan els del PP. Alta traïció de Castella a Catalunya.
Alta traïció de Castella diferint, sabotejant i reduint els recursos materials a Catalunya pel que fa a la infraestructura, els quals havien de ser fornits del mateix cabal aportat per Catalunya al conjunt d’Espanya, com a impostos. Els economistes ens donen unes xifres que fan escruixir: de vint a vint-i-dos mil milions d’euros que se’n van de Catalunya al govern espanyol i no hi tornen mai més, descomptant les comparablement engrunes que el govern central envia a Catalunya. Tractament de Catalunya com a simple colònia, un règim de part de Castella que no difereix del que observava sobre les colònies americanes. Alta traïció de Castella a Catalunya.
Simplement, digueu-me si ara els catalans, després de la llarga letargia vergonyosa de submissió i rendiment als mètodes de Castella sobre nosaltres, ara, a ran d’aquest magnífic despertar-nos respecte a com hem estat tractats, no hem de voler la sana i santa llibertat, fer la nostra República Lliure i redactar la nostra Constitució, per arreglar casa nostra com més ens plagui a nosaltres i no a ells. És un dret sagrat dels catalans i una autèntica obligació. Ho faríem per a un altre poble, fem-ho per nosaltres, reparem l’auto odi i l’alienació de durant segles que ens ha menat a la situació miserable que vivim.
(M’he adonat que havia fet un altre escrit sota aquest títol no fa gaire temps, però el mantinc perquè el tema s’ho val. L’altre si fa no fa anava per les mateixes tresqueres i en aquest li he clavat els dos interrogants a fi de diferenciar-lo’n).
Pere Ortís
