El dissabte dia 21 de novembre seran beatificats vint-i-sis frares màrtirs de l’orde dels caputxins, entre ells dos nascuts a la nostra diòcesi: Fra Frederic, de Berga (Martí Tarrés i Puigpelat) i Fra Tarsici, de Miralcamp (Josep Vilalta i Saumells). La celebració tindrà lloc a la catedral de Barcelona a 2/4 de 12 del matí. Des de l’arxiprestat del Berguedà Nord s’organitza un autocar per poder participar-hi, telèfon de contacte: 93 821 00 64.
Publiquem una breu semblança de cadascun dels màrtirs:

Fra Frederic-Berga

Nasqué l’any 1877 a “La Creu de la Pinya”, casa de pagès de Berga. Després d’haver estudiat durant un temps al Seminari diocesà de Solsona, passà al noviciat dels franciscans caputxins, a Arenys de Mar. L’any 1901 fou ordenat prevere. Fou destinat a América central, Sarrià, Igualada,... Fou ministre provincial, superior, guardià, visitador. Fou tant apostòlic que el Venerable Mons. Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, digué: “El P. Frederic de Berga és el predicador més apostòlic del meu bisbat”. El juliol de 1936 fra Frederic hagué de fugir del convent caputxí d’Arenys de Mar, del que n’era superior. Finalment es refugià a Barcelona. El matí del 16 de febrer de 1937 registraren el pis on estava amagat. Interrogat, digué: “No hi donem més voltes. Sóc sacerdot”. Aleshores se l’endugueren detingut. Aquella nit, a la Bonanova, morí màrtir. Fou enterrat a una fosa comuna.

Fra Tarsici-Miralcamp

Nasqué l’any 1912 a Miralcamp. Després d’estudiar durant un temps al Seminari diocesà de Solsona, ingressà al Seminari caputxí d’Igualada. Adoptà el nom religiós de Tarsici. L’any 1928 féu els vots religiosos. El 1935 fou ordenat prevere. Fou destinat a Igualada. Cridada la seva lleva a files, es presentà a Lleida. El destinaren a les oficines militars. Poc després el reconegueren com a religiós i el denunciaren com a tal, tancant-lo a la presó de Lleida el 5 d’agost de 1936. Allí manifestà: “si moro, moriré per Déu”. La nit del 19 al 20 d’agost fou un dels setanta dos, tots ells religiosos i sacerdots, que foren enduts de la presó al martiri. Al sortir de la presó, digué: “Adéu, (...), fins al cel! Digues-ho als de casa meva: fins al cel!”. Els presoners feren en camions el viatge cap a la mort, resant i cantant. Molts, en el darrer moment, cridaren: “Visca Crist Rei!”. Fra Tarsici aconseguí el martiri el 20 d’agost de 1936 al cementiri de Lleida. L’enterraren en una fosa comuna.