Ceremònia a la catedral de Solsona (Arxiu) Foto: Ramon EstanyAmb el títol "Una altra Església?", el Fòrum d'Opinió del Bisbat de Solsona ha publicat el darrer butlletí corresponent al mes de desembre, en què adverteix que "algunes coses no marxen en la nostra Església." Un fet que ha reconegut el mateix Sant Pare: una disminució de la pràctica religiosa, i un creixent distanciament de la vida de l’Església d’una part notable dels batejats. I prenent la paraula al bisbe de Solsona, que parla de la nova evangelització "no ens han de fer por els canvis". Però el Fòrum es mostra pessimista i reconeix que l'experiència "ens diu que la jerarquia de l’Església ha estat sempre refractària als canvis".
Però cap a on s’ha de moure la nostra Església? El redreçament de l’Església només té una direcció per als membres del Fòrum: Retorn a Jesús, retorn a l’evangeli .
Però no al Jesús edulcorat, domesticat d’alguns temps. Tampoc al Senyor de la glòria –sense passar pel Jesús de la història– sinó al Jesús de l’evangeli.
Ara bé, per poc que mirem la nostra Església, -expressa el Fòrum Ondara- "ens adonem, creients i no creients, que s’assembla ben poc a la comunitat volguda per Jesús, que la seva manera de viure i comportar-se s’assembla ben poc a la manera de viure i comportar-se de Jesús. Aquest és el gran escàndol de l’Església d’avui."
I és que "enfront d’una Església de títols i categories, Jesús ens proposa una comunitat de germans que no admet altra distinció que la del servei . La nostra Església és una església vertical, autoritària, de pensament únic, que no admet cap debat seriós ni discrepància."
Entenent que Jesús volia una Església pobra i humil, amiga i defensora dels últims, el Fòrum rebutja tota fastuositat i ostentació, ànsies de poder i de grandesa. "Per què, doncs, nosaltres el volem reconvertir en el Déu majestàtic que demana expiació i adoració? Hem substituït la comensalia eucarística pel sacrifi ci d’expiació i l’adoració del Santíssim."
Afirmen també que "Jesús volia una Església lliure i transparent. “La veritat us farà lliures”, ens va dir. En canvi, tenim una Església carregada de tabús i de pors, incapaç de debatre obertament molts temes de vital importància. La prova Déu es va manifestar en Jesús, l’últim i el servidor de tots. Per què, doncs, nosaltres el volem reconvertir en el Déu majestàtic que demana expiació i adoració? "
El Fòrum denuncia que "al nostre mateix bisbat fa temps que no es pot sentir sinó la veu del Papa i del bisbe i d’aquells que pensen estrictament com ells" i que "Tenim una Església que organitza cadenes de pregària per les vocacions, però que no s’atreveix a reconsiderar la figura del capellà." . Lamenta que "sovint la nostra Església, en lloc d’una Església compassiva i guaridora, es mostra agressiva, inquisidora, propensa a carregar farcells sobre les febles espatlles. Sovint, més que pels pobres i pels que sofreixen, sembla haver fet l’opció pels rics i poderosos. I no s’hi val escudar-se en Càritas o altres iniciatives que els bons cristians han posat en marxa. I la nostra Església ha donat preferència al culte sumptuós per sobre del servei. Signifi cativament en el ministeri dels diaques s’ha privilegiat la dimensió cúltica
i s’ha postergat la de diaconia o servei."
Respecte de la nova evangelització, el Fòrum expressa " que no se sap ben bé què vol dir, ni en què es diferencia de la de sempre. Però una cosa és certa. Si volem evangelitzar, primer ens hem d'autoevangelitzar nosaltres i la nostra Església. l’Església com a tal: en les seves estructures, en el seu exercici de l’autoritat, el seu estil de vida, la seva manera de relacionar-se cap endins i cap enfora, el seu tracte amb les persones, en la seva transparència, sense temes tabú."
Aquesta - afirmen- ha de ser la primera arma de la nova evangelització: la coherència i el testimoni. Aleshores, l’evangelització vindrà per si sola.
I sempre en actitud de servei. Aquesta ha de ser la segona arma de la nova evangelització. En actitud de servei que vol dir en actitud d’humilitat i pobresa.
La generació perduda del Concil·li
"Per a la renovació de l’Església mai no serem prou- diu el Fòrum-, necessitarem tothom qui vulgui apuntar-se en aquesta línia de purifi cació i de renovació evangèlica i conciliar" . Cal molta audàcia i creativitat, -diuen- i per aquest motiu, el Fòrum Ondara considera que "els grans principis conciliars, l’esperit del Vaticà II, continuen essent completament vàlids per a aquesta nova Església i evangelització que tant pregonem. Perquè els temps són nous, no podem pretendre retornar a una mentalitat i espiritualitat, a uns mètodes i pràctiques preconciliars" .
El Fòrum veu l'esperança en algunes de les nostres parròquies on hi queda encara una generació, que podríem anomenar la generació oblidada, que a través de l’escoltisme, d’Hora-3 i Hora-6 i d’una pacient labor dels capellans i religiosos de la parròquia, havien rebut una sòlida formació conciliar. "Molts d’ells havien estat enrolats en diverses labors i consells parroquials. Són els mateixos que feia goig veure’ls reunits treballant amb il·lusió en la llarga preparació del Concili Tarraconense."
Una generació que es va veure relegada i oblidada en arribar els nous aires restauracionistes. Eren perillosos per les seves idees renovadores. a semblança del que va passar amb el fl oret d’intel·lectuals cristians que teníem a l’Església catalana i que constituïen la seva gran esperança: eren sospitosos per les seves idees avançades.
Són aquestes persones del bisbat en les que el Fòrum hi diposita l'esperança de la diòcesi, "si la sabem aprofitar".
