El professor Oliver Foto: ACN
Barcelona (ACN).- CatalunyaCaixa ha corregit les seves previsions de creixement de l'economia catalana pel 2011 entre el 0,6% i el 07% del PIB. La previsió del juliol de l'1,1%, i que responia a les bones dades registrades en les exportacions i el turisme durant el primer semestre, ha caigut davant la crisi de desconfiança amb el deute públic esclatada a l'estiu. Per comarques, l'entitat manté creixements del 0,2% i el 0,1% per a les demarcacions de Barcelona i Tarragona el 2010, les més beneficiades per la bona marxa del turisme i la indústria, i del 0,2% a Lleida, gràcies a l'empenta de l'agricultura. Mentre que Girona és la única que registra un decreixement, del -0,3%, arrossegat per la forta caiguda de la construcció.
Després del creixement pràcticament nul (0,1%) registrat per l'economia catalana el 2010, CatalunyaCaixa preveu tancar aquest 2011 amb una lleugera millora de l'economia, entre el 0,6% i 0,7%, del PIB. Una dada que l'entitat financera ha hagut de corregir a la baixa per l'afectació que tindrà en la darrera part de l'any el "xoc" de desconfiança sobre el deute públic a Europa generat a l'estiu i que ha situat tot el continent en una situació "molt crítica", ha explicat Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB i director de l'Anuari Econòmic Comarcal 2011.
Segons Oliver, "si Europa fa els deures", i "tot apunta que els farà", afegeix fent referència en la propera cimera de líders de la Unió Europea i l'eurozona de 23 i 24 d'octubre a Brussel·les, no s'entrarà en cap nova recessió i el 2012 es registrarà "un creixement inferior del previst però similar al del 2011".
El turisme i les exportacions, motors de creixement
Malgrat el nul creixement registrat per l'economia catalana el 2010, del 0,1%, les dades s'allunyen ja de la forta davallada del -4,1% registrat el 2009 i el més important, segons Oliver, mostren un "canvi de tendència" en el model econòmic. Uns canvis que malgrat no tenir encara efectes immediats en l'ocupació, posen les bases per sortir de la crisi. Es tracta dels bons resultats registrats en el turisme i en les exportacions industrials, que "han superat màxim d'abans de la crisi".
Així, segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2011 de CatalunyaCaixa, el 2010 la indústria va registrar un creixement anual de l'1,8%, deixant lluny la caiguda del -13,6% registrada el 2009. La dada recull, sobretot, l'augment de la producció energètica (5,1%); però també l'augment de les exportacions industrials, que en els dos primers trimestres de l'any han augmentat un 18,4% i un 15,5% interanual, respectivament.
Destaca d'aquestes exportacions, l'augment de la quota de mercat en els països emergents. Així per exemple han augmentat aquest 2010 un 32% les exportacions als EUA i al Japó, prop d'un 35% a l'Amèrica Llatina o un 24% a l'Àsia emergent, mentre que a la zona euro, ho fan un 12,3%.
Els bons resultats d'aquests sectors han impulsat sobretot l'economia de la demarcació de Barcelona (0,2%), i en concret la seva àrea metropolitana, on l'activitat industrial creix un 1,3%; i també la de Tarragona (0,1%), en aquest cas per la bona evolució de la indústria energètica, que el 2010 ha avançat un 8,6%.
També destaca el bon comportament del turisme a Catalunya en un any en què es va registrar el màxim històric en pernoctacions hoteleres, 45 milions, un 11,3% més que el 2009. Barcelona capital ha encapçalat la bona marxa del turisme, amb un creixement del 24,6% respecte el 2009; seguit de les Terres de l'Ebre (17,5%) i el Garraf (12%). Només la Vall d'Aran (-5%) i Lleida (-1,9%) registren en aquest àmbit caigudes, la Catalunya central es manté igual (0%), mentre que la Costa Daurada, el Maresme, la Costa Brava i els Pirineus, registren creixements per sota la mitjana catalana (11,3%).
Pel que fa al sector serveis, per primera vegada des que va començar la crisi, els serveis privats (o,8%) superen en creixement els col·lectius (-1,1%). Una dada que s'explica, per una banda per l'augment dels serveis vinculats a la indústria i a la exportació i per l'altre, a les retallades en els serveis públics. En global, el sector serveis creix al conjunt de Catalunya un 0,4%.
Caiguda de la construcció d'habitatges
La construcció va mantenir el 2010 la seva caiguda i va decaure un -6,1%. L'obra civil va registrar un augment modest, de l'1,8%. La caiguda del sector s'explica sobretot per la davallada de la construcció d'habitatges, -16,9%; així com la construcció d'equipaments d'oficines i serveis, -9,6%. També cau, però més lleugerament, -0,8%, la rehabilitació.
Precisament aquesta caiguda de la construcció és el que més pesa en el conjunt de l'economia de les comarques de Girona, que el 2010 va caure un -0,3%. Els bons resultats en la indústria, que creix un 2,8%, i els serveis, que creixen un 0,5%, queden descompensats per la caiguda de la construcció, que en aquesta demarcació assoleix el 2010 el màxim de tot Catalunya, -8,2%.
La construcció cau també de forma destacada a la demarcació de Tarragona (-7,9%), mentre que es frena a Lleida (-5,8%) i a Barcelona (-5,3%). El volum d'habitatges en construcció es va reduir l'any passat un 35,2% al conjunt de Catalunya. Un 58% a Lleida, 45% a Girona, 37% a Tarragona i 25% a Barcelona.
L'estancament de l'agricultura
El sector primari va registrar al conjunt del país un avanç moderat del 0,3%. L'agricultura s'estanca (0%), i els retrocessos del sector forestal (-1,3%) i del pesquer (-14,6%) queda compensat per la ramaderia, que registra un creixement del 2,8%.
Malgrat aquestes dades generals, a Lleida el sector primari, que creix un 6,1%, empeny el creixement de l'economia del global de la demarcació (0,2%). Destaquen sobretot, pel seu pes, les produccions de fruita fresca (14,3%) i de cereals (8,7%).
L'evolució al Solsonès
El 2010, el Solsonès va mostrar un avanç de l’activitat econòmica del 0,1%, en línia amb la mitjana de Catalunya. Aquest creixement va reflectir el del sector primari (4,3%), la davallada de la construcció (-9,1%), el progrés de la indústria (0,8%) i l’augment del terciari (0,9%). Amb aquests resultats, el creixement conjunt del període 2000-2010 va situar-se per sobre la mitjana, amb un 28,1% (davant el 20,2% de Catalunya), a causa, fonamentalment, d’un creixement industrial acumulat superior a la mitjana.
El 2010, el sector primari va deure el seu comportament als registres de la producció dels cereals, amb un augment d’un 9,4%, com també a la producció del vacum, amb un augment d’un 16,0%, mentre que entre els altres subsectors importants les plantes farratgeres van créixer d’un 16,5% i el porcí va davallar d’un 1,9%.
En l’àmbit del sector industrial, el subsector de la metal·lúrgia i productes metàl·lics va mostrar un ritme de crescuda del 10,2%, i l’equipament elèctric, electrònic i òptic un retrocés de l’11,0%. El subsector de la fusta i el suro va mostrar una evolució favorable del 3,4%, registre superior al del conjunt de Catalunya (-0,1%). En aquest context, els afiliats a la Seguretat Social del sector industrial van disminuir del 12,4%.
Pel que fa a l’atur, va presentar avanços d’un 15,1%, davant un 157,4% el 2009. La desfavorable evolució de l’activitat de la construcció (-9,1%) expressa, fonamentalment, les dinàmiques dels subsectors de construcció no residencial, rehabilitació i obra civil. En aquest context, l’afiliació en la construcció va presentar registres negatius de -14,8%. L’augment de l’atur del sector vas ser d’un 7,8%, davant un 149,0% el 2009. Finalment, els serveis van modificar el signe en la seva dinàmica de creixement amb una taxa d’un 0,9%, des del -0,3% anterior. Aquesta taxa resulta dels avanços positius però moderats de pràcticament totes les branques productives, com immobiliàries i serveis empresarials, que amb el 23,1% del total de l’activitat terciària va mostrar un 1,2%, davant la taxa de creixement de l’1,8 anterior.
El progrés del sector de l’hoteleria (3,2%) s’hi afegeix al comportament del segon subsector més important de la comarca, el comerç, que va passar d’un 0,8% el 2009 a un 1,8%. Globalment, el mercat de treball del sector terciari es va fer ressò d’aquestes tendències amb un augment del 6,3%. Considerant el conjunt de la comarca, el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social va retrocedir d’un 4,3%, i es va situar per sota la mitjana de Catalunya (-2,0%).
Pel que fa a l’atur, va presentar avanços d’un 15,1%, davant un 157,4% el 2009. La desfavorable evolució de l’activitat de la construcció (-9,1%) expressa, fonamentalment, les dinàmiques dels subsectors de construcció no residencial, rehabilitació i obra civil. En aquest context, l’afiliació en la construcció va presentar registres negatius de -14,8%. L’augment de l’atur del sector vas ser d’un 7,8%, davant un 149,0% el 2009. Finalment, els serveis van modificar el signe en la seva dinàmica de creixement amb una taxa d’un 0,9%, des del -0,3% anterior. Aquesta taxa resulta dels avanços positius però moderats de pràcticament totes les branques productives, com immobiliàries i serveis empresarials, que amb el 23,1% del total de l’activitat terciària va mostrar un 1,2%, davant la taxa de creixement de l’1,8 anterior.
El progrés del sector de l’hoteleria (3,2%) s’hi afegeix al comportament del segon subsector més important de la comarca, el comerç, que va passar d’un 0,8% el 2009 a un 1,8%. Globalment, el mercat de treball del sector terciari es va fer ressò d’aquestes tendències amb un augment del 6,3%. Considerant el conjunt de la comarca, el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social va retrocedir d’un 4,3%, i es va situar per sota la mitjana de Catalunya (-2,0%).
Gràfica de l'evolució del PIB al Solsonès Foto: Anuari Comarcal
