Una vaca de l'explotació les Planes de Besora (Navès, Solsonès) va donar positiu en tuberculosi el març de l'any passat. A partir d'aquí, els ramaders van iniciar un periple que els ha portat a recórrer a la via penal per evitar sacrificar una trentena d'animals, tal com els exigeix el Departament d'Agricultura. "Anirem a totes. Haurà de ser un jutge i no l'administració que decideixi si s'han de matar", defensa el ramader Joan Casafont. La Generalitat els ha denegat les al·legacions i ara han presentat un recurs de suspensió. Per la seva banda, Agricultura argumenta que només se'ls fa sacrificar un dels dos ramats que tenen i que se'ls ha deixat un temps llarg perquè puguin engreixar els vedells i vendre la carn.
A les Planes de Besora tenen dos ramats que sumen una norantena de vaques. Un d'aquests, -format per una trentena d'animals-,és el que envien a pasturar a Taús (Alt Urgell) on sospiten que una de les seves vaques es va infectar de tuberculosi a través de la fauna salvatge. Això va passar el març de l'any passat. Inicialment, van ser dues les vaques que van donar positiu, però les proves posteriors van confirmar que una d'elles havia estat un fals positiu. Els ramaders van sacrificar immediatament els dos animals, tal com marca el protocol.

- Joan Casafont porta pinso al ramat de vaques que pasturen als entorns de la finca de les Planes de Besora a Navès
- Mar Martí
A partir d'aquí, però, els responsables de l'explotació lamenten que han hagut de viure un "periple" que els ha portat a judicialitzar el cas per evitar matar tot el ramat. "Durant aquest temps hem tingut diverses reunions amb el Departament en què se'ns va dir que podíem evitar fer el buit sanitari si anàvem fent proves recurrents al ramat i aquestes donaven negatiu", exposa la també ramadera de les Planes Montserrat Centellas. Lamenta, però, que això mai no es va posar sobre el paper i, de fet, l'última resolució que han rebut de la Generalitat -a data de finals de novembre- és que han de matar les 30 vaques del ramat que va anar a pasturar a Taús.
"Per un positiu no podem matar tot un ramat, és el ramat de la nostra vida, són les vaques més bones que tenim i és el nostre futur", lamenta Centellas. Per la seva banda, Casafont deixa clar que, per més indemnitzacions que puguin rebre, "començar des de zero és impossible". Relata que porten "molts mesos d'angoixa": "La gent no sap què és que, d'un dia per l'altre, et puguin tancar el negoci. És molt dur, tant per aquells que hi som ara, com per qui pugui venir en un futur". Els dos ramaders expliquen que el ramat de trenta vaques que han de sacrificar és on hi ha els animals més joves: "És el nostre futur".

- Joan Casafont porta pinso al ramat de vaques que s`hauria de sacrificar
- Mar Martí
Agricultura diu que només hauran de sacrificar un ramat
El Departament d'Agricultura detalla que es tracta d'un cas que s'ha examinat a fons i expliquen que, ja des d'un principi, es va decidir que no calia sacrificar els dos ramats que depenen de l'explotació, sinó només aquell que havia pasturat a Taús. Fonts del departament també confirmen que s'ha deixat als ramaders "un període llarg" perquè puguin engreixar els vedells i vendre'n la carn. Asseguren que aquests animals "tindran més valor" que si s'haguessin sacrificat en el moment de la detecció el mes de març passat, quan encara eren molt petits.
Per la seva banda, els ramaders es fan una pregunta: "Si sanitàriament el nostre ramat és tant perillós, com pot ser que des del mes de març encara tinguem les vaques vives?". Casafont afegeix que, "si fos tant dolent, jo seria el primer de matar les vaques".

- Joan Casafont, de les Planes de Besora, explica el seu cas als mitjans de comunicació
- Mar Martí
A més, han calculat que les pèrdues per matar el ramat s'enfilarien als 600.000 euros si tenen en compte el lucre cessant. Els ramaders asseguren que, per cada animal mort, els paguen entre 190 i 790 euros, però que una vaca pot arribar a costar 3.500 euros.
Per tot plegat, reclamen a la Generalitat que es flexibilitzin les mesures com ja passa a altres comunitats autònomes com el País Basc o Astúries. "Tot i que estan al mateix nivell que nosaltres quant a tuberculosi, allà no són tan estrictes", assegura Centellas. Lamenten, a més, que amb aquestes mesures estan "sentenciant" el sector i també el territori. "Les nostres vaques gestionen tots els boscos de l'entorn i si les sacrifiquem tot això es perdrà", lamenta la ramadera.

- Joan Casafont porta pinso al ramat de vaques que pasturen als entorns de la finca de les Planes de Besora a Navès
- Mar Martí
Tres focus de tuberculosi el 2025
Segons dades del Departament d'Agricultura, l'any 2025 es van detectar a Catalunya tres brots de tuberculosi -un a l'Alt Urgell, un al Pla de l'Estany i un altre al Solsonès-. Tant el ramader del Pla de l'Estany com el de l'Alt Urgell van procedir a fer el buit sanitari-uns 250 animals a cada explotació-, tal com els va exigir la Generalitat. De fet, en tots els casos les vaques havien pasturat a la zona de Taús, a la serra de Boumort, on l'administració té detectat un "focus calent" de tuberculosi en fauna salvatge.
Tant el 2023 com el 2024 es van confirmar també tres focus de tuberculosi i es van haver de sacrificar 395 i 1.132 animals respectivament a través dels anomenats buidats sanitaris. Es considera que una zona pot ser lliure de tuberculosi si es detecten menys de cinc casos anuals. Pel contrari, si en un any hi ha cinc o més focus de la malaltia, Catalunya deixaria de ser considerada lliure de tuberculosi.
Catalunya lliure de tuberculosi des de fa tres anys
Catalunya es va declarar lliure de tuberculosi el 26 de gener de l'any 2023, segons informació facilitada pel Departament d'Agricultura. Les actuacions sanitàries que es duen a terme per vigilar i controlar la malaltia a Catalunya s'emparen en normes europees i estatals. Segons la conselleria, el protocol que s'aplica deriva del Programa Nacional d'Erradicació de la Tuberculosi Bovina, impulsat pel Ministeri d'Agricultura i aprovat per la Comissió Europea. En aquest sentit, però, asseguren que tenen un compromís del Ministeri per "revisar" els protocols, tal com reclama el sector des de fa temps.
Entre les mesures que s'implementen hi ha controls anuals a les explotacions; controls de moviments; sacrifici dels animals sospitosos i realització de proves complementàries per confirmar o descartar la malaltia; controls 'postmortem' de tots els animals sacrificats a l'escorxador; mesures de control a la fauna salvatge,; i formació de nous veterinaris, entre d'altres.
