El rector de Solsona va defensar la proposta de canvi dels estatuts Foto: Ramon EstanyCaritas Arxiprestal Solsona-Morunys va celebrar divendres passat una tensa assemblea en la que un dels punts més polèmics que es van debatre va ser la proposta de modificació dels estatuts proposada pel Bisbe de Solsona Xavier Novell.
Després d'un llarg debat l'assemblea va votar 54 NO als nous estatuts davant dues abstencions i un SI. D'aquesta manera, la proposta del Bisbe va ser rebutjada àmpliament pels assistents amb dret a vot a l'assemblea.
Des de fa alguns mesos, el Bisbe de Solsona, emparat amb un Motu Propi o conjunt de recomanacions del Papa Benet XVI, havia iniciat els tràmits per regularitzar les institucions de Caritas. D'aquesta manera es volia deixar clar diferents aspectes, com que Caritas és una entitat de l'Església, que el rector o l'arxiprest tindran sempre un paper determinant en les decisions de la Junta, i que el rector o arxiprest haurà de ser membre nat d ela Junta i sempre que ho cregui oportú la podrà presidir. Així mateix, l'Arxiprest o rector és qui nomena el President de la Junta de Càritas. Tanmateix, un dels punts més polèmics que han causat la discrepància amb la proposta del bisbe ha estat la distinció entre membres i col·laboradors, que es pot resumir de la següent manera: Els col·laboradors són els socis que paguen quotes i no tenen dret a vot, però sí a paraula en les assemblees.
Els membres de Caritas sí poden formar part de la Junta sempre i quan participin de l'Eucaristia del Diumenge.
Davant el desacord inicial de Caritas Arxiprestal a aquestes condicions, el bisbe aportà un text nou als estatuts, que determinen que el rector o arxiprest serà directament el President de Caritas, que ratificarà els acords de la Junta. Es crea una nova figura, el DIRECTOR, que seria nomenat pel rector president de Caritas, després d'escoltar les propostes de l'Assemblea.
Pel que fa a la distinció entre voluntaris i socis, el nou redactat estableux que la Junta només es podrà formar amb aquells voluntaris que compleixin els requisits de ser batejats i duguin un estil de vida de testimoni cristià.
Malgrat aquest nou redactat, tota la Junta menys un dels seus menbres van votar-hi en contra, i la proposta es va debatre a l'Assemblea enmig d'una forta oposició i crítica per part dels assistents.
El rector de Solsona es queda sol defensant els nous estatuts
S'esperava l'assistència del Bisbe de Solsona, però un imprevist en el vol de tornada d'un viatge a Roma, segons va explicar el rector de Solsona, va impedir que el màxim responsable de l'Església de Solsona pogués ser present a l'Assemblea. Mn. Lluís Tollar, va haver de defensar solels arguments dels nous estatuts. Mn. Tollar va subratllar que no es tracta de treure a ningú ni que el Bisbe vulgui entrar a Caritas. Tollar va advertir que es vol una entitat que s'adecui als Estatuts de l'Església. Tollar va recordar les tres missions fonamentals de l'Església, que són anunciar la Paraula de Déu, celebrar els sagraments i fer caritat, i que el màxim responsable n'és el Sant Pare, ajudat pels seus col·laboradors, els bisbes, i aquests pels rectors a cada parròquia.
Mn. Tollar ha explicat posteriorment, a NacioSolsona, que el funcionament de Caritas continua essent el mateix amb els nous Estatuts, i no es veuria afectada a la pràctica.
Opinions contràries a l'Assemblea
A partir d'aquí, molts membres de l'Assemblea van aixecar la mà demanant la paraula i expressant la seva opinió contrària als nous estatuts. Un dels assistents va manifestar que li dolia "que els laïcs siguintractats com a menors d'edat", un altre va expressar que "si som en temps de democràcia, això és un retrocès" i un altre va afegir que "una cosa que va bé no s'ha d'espatllar". Després de diverses aportacions, totes crítiques als nous estatuts, es va donar pas a la votació, amb el resultat de 54 NO, 1 SI, i 2 ABSTENCIONS.
