La Sala de Plens de l'Ajuntament de Solsona ha acollit aquest diumenge al migdia l'a cte de  lliurament del premi Bufet 2013, organitzat per Solsonès Fires i l'Ajuntament de Solsona, acte presidit per l'alcalde de Solsona, David Rodríguez i el vicepresident del Consell Comarcal i Director de Solsonès Fires, Esteve Algué
A les acaballes d'una nova edició de la Fira del Trumfo i la Tofona ens trobem en un dels actes "més austers i alhora més significatius del certàmen" , destacà l'alcalde, que afegí que "des de fa 8 anys la comarca reconeix amb el premi Bufet aquelles persones amb nom i cognoms i normalment amb aliatge amb el nom d'una casa, que han fet possible que avui el trumfo sigui un producte de cuina notori reconegut dins i fora de la comarca. A vegades s'han premiat trajectories  dedicades al cultiu, altres a la innovació, altres a la comercialització i altres a la recerca" .
Enguany, el reconeixement és especial. Per primer cop rep el premi bufet, una dona, la senyora Maria Balague i Riba, per a tots, la Maria de Cal Quic d'Odèn.
Rodríguez ha volgut subratllar que "pocs dies després de commemorar el Dia Internacional de les Dones, casualment, celebrem l'homenatge d'una persona que s'ha deixat la pell tant al camp com a casa al llarg de tota la vida, i és un bon motiu per reconèixer el col·lectiu femení dedicat a l'agricultura d ela comarca, perque afortunadament, i al llarg de la història recent, de Maries Balaguer n'hi ha hagut moltes al Solsonès, tot i que massa sovint hagin fet avançar aquesta terra de forma silent malgrat haver estat gairebé sempre la jàssera de l'estructura familiar."

Un reconeixement a tot el col·lectiu femení del món agrícola de la comarca

En el seu torn, el director de la Fira, Esteve Algué, manifestà que per ell és un "motiu de doble satisfacció, primer per que és el primer any que està al capdavant del Solsonès Fires, i segon, per que l'homenatjada és una dona."

"Maria Balagué Riba va nèixer al Cal Ramonet del Mont Nou d'Odèn, ara farà 86 anys. És en aquesta casa on viu tota la infància i joventut. Dues etapes que li van marcar la vida i li van confeccionar el seu caràcter treballador, perseverant i dedicat.
El seu pare morí quan era molt jove- la Maria només tenia 8 anys- i juntament amb la seva mare i els seus germans van haver de fer-se càrrec de les tasques del camp i de tenir cura dels animals. per aquest motiu la Maria no va poder estudiar. La condició de ser noia i la responsabilitat que li va recaure no li van deixar temps per aprendre a llegir i escriure.
El fet de ser dona nomès la diferencià en aquest aspecte, ja que a l'hora de treballar al camp, li tocava fer-ho com qualsevol home. Així la Maria va haver de fer dures tasques com són la d'anar al molí fariner, portar a ferrar els animals a Sant Llorenç de Morunys tota sola, o anar a Oliana a buscar el subministrament durant els primers anys de la posguerra.
Als 29 anys va perdre la seva mare, que va morir després d'una llarga malaltia. Durant els temps que va estar malalta, va ser la Maria qui en va tenir cura i qui li va fer companyia. Quan la Maria va fer els 30 anys, es va casar amb el Ramon de Cal Quic. Era una edat una mica avançada per la seva època, però la situació que havia viscut fins aleshores no li havia permès dedicar-se a buscar parella. Al cap de tres anys d'haver-se casat amb el Ramon, van tenir el seu primer i únic fill, el Jordi. La vida de la Maria, un cop casada continuà essent dura. Si bé ara comptava amb l'ajut del seu marit, ella continuà treballant incansablement, no solament dedicant-se a les feines de la casa, i al seu fill, sinó també al camp. Juntament amb el Ramon, esmerçaren esforços en el cultiu dels trumfos del Bufet. En aquesta època la Maria continuà treballant com un home fent tasques tant dures com la de collir els trumfos, segar, treure rocs del camp, anar amb el carro, dallar herba, fer la batuda o plegar trumfos, a més de fer feines exclusives de les dones com la de fer i portar el dinar als homes que estaven treballant al camp.
Actualment, la nostra homentajada encara fa llavor per plantar trumfos. Es cuida de la casa, fa el menjar, i té cura del seu marit que pateix una demència. Tot i tenir 86 anys, segueix essent una dona treballadora i entregada.
El Premi Bufet a la Maria, no només és un reconeixement a la seva feina i dedicació al cultiu del trumfo, sinó a tot el col·lectiu femení del món agrícola de la comarca. Col·lectiu que des de darrera i sense rebre mai reconeixements no només ha hagut de dedicar-se a les feines d ela casa i pujar i educar els fills sinó també a treballar durament al camp, fent moltes vegades feines d'home.
Dones que anaven a collir trumfos ben d'hora i que quan era l'hora de dinar tenien el mejar fet i al vespre sorgien els pantalons foradats fruit del dur treball al camp mentres contaven una rondalla als seus fills a la vora del foc.
A totes les dones, i en especial, a la Maria de Cal Quic, moltes gràcies i enhorabona."