En Jordi Gavaldà, la Núria Gómez, en Juan Llop i en Gerard Vidal celebren aquest 2012 el seu aniversari el dia que toca. Concretament, avui. Com d'altres catalans, van néixer un 29 de febrer i, per tant, només poden viure el dia del seu aniversari un cop cada quatre anys. Tots ells troben que haver nascut aquest dia els fa una mica especials, en tant que la probabilitat de conèixer algú que hagi nascut en aquesta data és d'una quarta part de la de conèixer algú que hagi nascut un altre dia de l'any. Aquest fet, tot sovint, els comporta tot un seguit de comentaris més o menys irònics que suporten estoicament: "Per l'edat que tens, no fas massa bona cara. Et trobo envellit", han comentat en més d'una ocasió a Jordi Gavaldà, director d’una empresa a Solsona. O bé: "Tan jove i ja et deixen conduir?"

A l'altra cara de la moneda, també reconeixen que un dels avantatges que tenen és que els permet conèixer gent. "És un bon ganxo per començar una conversa", explica en Gerard Vidal, badaloní i estudiant d’enginyeria tècnica i electrònica, de 26 anys, però que només n'ha celebrat sis el dia 29 de febrer. Així mateix, també reconeix que no celebra gaire l'aniversari, ja que "el dia 28 no havia nascut i l'1 de març sembla que quedi molt lluny, així que el meu aniversari és mentre toquen les 12 campanades del dia 28".

En canvi, la Núria Gómez, estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses, de 19 anys i d'El Masnou, celebra els aniversaris l’1 de març "ja que diuen que celebrar-ho abans del dia porta mala sort". En Juan Llop, mallorquí de 31 que exerceix de geòleg, reconeix que quan no és 29 de febrer "la gent posa l’excusa per no haver de recordar-se [de felicitar-lo]"; aquest 2012 celebrarà el seu vuitè quadrienni. 

Orgullosos d’haver nascut un 29 de febrer, cada any bufen les espelmes amb la família o els amics, encara que cada quatre gaudeixen més de l’aniversari amb festes "d'aquelles èpiques en que hi ha tots els teus amics" o celebracions més especials, explica en Gerard Vidal. En Jordi Gavaldà té 52 anys, 13 quadriennis, i també ho va celebrar de manera diferent l'any 2004, any en què "el meu fill em va empatar a 11 anys i des de llavors ja m’ha passat endavant. Ara he passat jo a ser el més "jove" de la família".

Per què un dia més al calendari?
 
La Terra triga 365,256 dies (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,25 segons) a fer la volta al Sol i, per tant, s’ha d’adequar l’any solar a l’any cronològic. Cada quatre, aquestes hores de més sumen un dia sencer i s’acomoda el calendari al cicle de translació de la Terra.
 
L’any 46 abans de Crist, Juli Cèsar va aprovar el calendari julià, que incorporava l’any de traspàs, però els decimals no coincidien exactament amb els 365,256 dies reals (s’hi comptaven 365,24219402 dies). La diferència entre el calendari i el temps real de rotació va fer que, el 1582, el Papa Gregori XIII decidís millorar el problema dels decimals. Així doncs, amb l’ajuda de l’astrònom Christopher Clavius, va decidir avançar 10 dies del calendari, passant del 5 al 15 d’octubre, i va instaurar el calendari gregorià, que adequava quins anys són de traspàs i quins no amb una fórmula matemàtica.
 
Així que, fa 430 anys, es va determinar que l’any és de traspàs quan les dues últimes xifres són múltiples de 4 (per tant 1996, 2004, 2012...) o bé si l’any acaba en 00 i és divisible entre 400 (com ho va ser l’any 2000, però no el 1900), per tant, amb el calendari actual (el gregorià) no tots els anys seculars són anys de traspàs.