Durant la temporada d’hivern la feina s’intensifica a les estacions d’esquí del Pirineu, només hi falta l’ingredient principal: la neu. Però amb la crisi climàtica cada cop neva menys. La situació és límit i des de fa anys, cal crear la neu des de zero a partir de sistemes artificials, que requereixen d’una inversió en els sistemes cada vegada més alta i els seus impactes mediambientals van en direcció contrària a tots els pronòstics climàtics. De fet, la Cambra
de Comptes de la regió francesa d’Occitània alerta que les estacions d’esquí consumeixen de mitjana el doble d’aigua que un municipi de muntanya que no en tingui. Fent que la pressió ambiental i energètica sigui molt forta

A part, aquest model de negoci reposa sobre un sistema econòmic cada cop més problemàtic. Mentre hi ha qui afirma que per molta gent del territori el negoci de la neu és una taula de salvació, el model del monocultiu turístic que imposa sobre el Pirineu crea un
procés d’encariment de l’habitatge i del nivell de vida fent impossible viure a les comarques de neu, també per les mateixes treballadores de la neu.

El futur és incert i la possibilitat de que cada cop la neu caigui menys del cel i que se n’hagi de produir més està sobre la taula. Tot indica que seran els canons el que continuaran sostenint aquest negoci.

En aquest punt el debat està obert: les repercussions socials i ambientals d’aquest model són justificables? o hem de plantejar alternatives davant d’una possible data de caducitat imminent de les estacions d’esquí?

Divendres 21 de març a les 20h al Casal Popular la fura els periodistes de la Directa Jofre Figueras i Andreu Ausàs presentaran el reportatge ‘Oci blanc a boca de canó’ i debatran sobre la sostenibilitat de l’esquí i el turisme de neu.
Podeu recuperar el reportatge aquí.