POL: (pensatiu)
El Sermó de Carnaval... 
a veure, que explicarem... 
com encadenarem versos... 
com collons els rimarem?... 
MERCÈ: No deu ser pas complicat 
 fer molt riure i fer comèdia, 
 es només fer rodolins 
 del què diu la Viquipèdia. 
POL: A veure de qui parlarem? 
MERCÈ: Del Llumà? Del Ballabriga? 
POL: Au va dona, però que dius? 
Tu si que sembles antiga! 
ESTHER: Qui us ha deixat pujar aquí 
 si teniu tant poca traça? 
Què els hi voleu explicar 
als que hi ha aquí a la plaça? 
MERCÈ: Disculpeu-nos, bona dona 
 si és que ens veu fent l’animal. 
 Era la nostra intenció 
 fer el Sermó de Carnaval 
 Per tenir un sobresou, 
jo i el bo del meu company, 
escriurem amb bona lletra 
el bonic Sermó d’enguany. 
POL: Ens volem pagar un viatge 
 si pot ser amb tota la pompa. 
 Potser anirem a París 
 que diuen que ara és la bomba! 
ESTHER: Heu de parlar de les coses 
 que han passat durant l’any. 
 Heu d’estar tant informats 
 com ho està el Ramon Estany. 
(es treu un Celsona de la butxaca) 
Podeu llegir el Celsona
que és pura innovació 
titulars i noticietes 
ara els foten en color. 
MERCÈ: Els títol de verd i blau? 
Quin disseny, no hi ha qui us pari! 
On heu après a fer això? 
Que heu anat al parvulari? 
POL: (llegint el Celsona)
 Els Castellers han fet rècord! 
Quina il·lusió! Ves per on! 
Aquí tenim una colla: 
la més petita del món. 
MERCÈ: Qui és aquell que crida tant, 
com si fos una soprano? 
POL: N’és el seu gran cap de colla: 
el senyor David Manzano. 
ESTHER: Però no només cal parlar 
de coses dels solsonins 
també cal parlar de temes 
que entenguin els pixapins. 
MERCÈ: Tot un munt de refugiats 
que vénen de gom a gom. 
POL: Que no em truquin a mi a casa 
que vagin amb les del SOM! 
CESC: Però d’on vénen aquests crits? 
 I què és aquest guirigall? 
 Voleu parar de bramar 
 I de fer terrabastall! 
 Però que carai és això? 
 Vatres qui sou, rondinaires? 
 Qui és que gosa destorbar 
 el descans dels Sermonaires? 
Escolteu tots i apreneu-ne 
benvolguda canallada 
ja prou de tanta disbauxa: 
comencem d’una vegada! 
 I és que per aconseguir 
un Sermó de Carnaval,
hi ha una cosa imprescindible: 
una introducció com cal. 
ESTHER: Hòstia, sí! La tradició! 
 Tot plegat sembla mentida. 
 Que encara ara ho fem 
 per què s’ha fet tota la vida.
CESC: Solsonins i solsonines! 
Atenció i no badeu gaire 
i escolteu ben bé el que us diuen 
aquests quatre sermonaires. 
ESTHER: Hem tornat per oferir-vos 
el Sermó de Carnaval 
però aquest any amb nou format: 
la presidència coral! 
CESC : Què ens tornem assemblearis 
per fer teràpia de grup? 
O és que també ens ha picat 
aquest virus de la CUP? 
MERCÈ: Au! No sigueu egoistes! 
Deixeu-nos parlar una estona. 
POL: També volem explicar 
el que ha passat a Solsona. 
CESC: Cal començar pel principi 
sempre pel més transcendent 
i sempre, totes les culpes 
cal donar a l’Ajuntament. 
MERCÈ: Què és aquesta balla groga? 
POL: Més senyals provisionals? 
ESTHER: Tota Solsona està en obres? 
CESC: Clar, venen municipals! 
ESTHER: Tot Déu vol seguir manant 
cada partit vol fer el sorpasso
per ‘xò cada quatre anys 
es posen a fer el pallasso. 
CESC: I com a preventiu 
per tal d’esvair les pors 
instal·len aquí a Solsona
tot de desfibril·ladors. 
ESTHER: Digueu-m’ho ràpidament, 
no puc mantenir l’espera: 
Qui fou el que es presentava 
sota de cada bandera? 
CESC: Sis eren els caps de llista 
i la paritat? Quin drama! 
Només hi havia una dona 
la Yasmina Valderrama! 
ESTHER: Com? Tampoc els de la CUP? 
A dalt no hi tenien dones? 
Si han de fer revolució, 
aquests, malament m’ho poses. 
CESC: També hi havia el PP, 
amb Reboiro al cap de llista, 
que, recordo, és descendent 
d’un bon alcalde franquista. 
ESTHER: Plataforma! Quin ensurt! 
Que aquí no ens calen Anglades
que de racisme, nosaltres, 
en sabem a tonelades! 
Atenció si veus un burka 
que s’encenguin les alarmes. 
Que som uns intolerants 
i ja agafem tots les armes. 
CESC: I la CUP també es presenta 
Ai, com són aquests cupaires
els heu vist aquests peluts: 
quina colla de drapaires! 
Els dos primers són de fora 
de la Fura, un homenot 
fins i tot algun se'n troba 
que del Claustre n'és devot. 
ESTHER: I a CiU? Temps renovadors, 
noves idees, catarsi, 
Els candidats? Els més bons: 
una llista per cagar-s'hi. 
CESC: El Marc, amb la lliçó apresa 
no hi podia perdre res. 
Quins candidats! Quina remesa!
POL: Total, en va treure tres. 
ESTHER: Ai Barbens, però què volies? 
Ser alcalde de mà dretana? 
Fins i tot ha estat abans 
alcaldessa ta germana. 
MERCÈ: I encara ha de donar gràcies 
que la CUP s’ha presentat, 
i és que de no ser per ells, 
no sé com hauria anat. 
ESTHER: Podríem haver tingut 
regidors d’un sol partit 
tots rascant-se fort la panxa 
fent el que diu el David. 
CESC: Alcalde, per esborrar 
Convergència i el Barbens, 
tu no cal que facis res, 
i espera el seu descens. 
Perquè els seus votants són vells, 
que ho he vist, que he anat al metge. 
En pocs anys seran tots morts 
i tu en podràs tenir tretze. 
POL: Però els senyors de Convergència 
sovint saben salvar els mobles 
sempre saben mantenir 
alcaldies d’alguns pobles. 
MERCÈ: Com l'alcalde Joan Solà, 
que torna a guanyar a Riner. 
Sí, és com a les Espanyes, 
que sempre guanya el PP. 
ESTHER: Gent de Riner, però què us passa? 
Què coi teniu a la ment? 
Però que collons us donen 
per votar un delinqüent? 
POL: Però sembla que hi ha alguns canvis: 
cansats que els prenguin el pèl 
es passen a independents 
convergents de soca-rel. 
ESTHER: Calmeu-vos petits vailets 
que tots aquests són històrics
una colla de gats vells 
no cal que us poseu eufòrics. 
CESC: Què collons està passant? 
La renovació m'ofèn! 
Com és que l'Andreu Alet 
no pot ser alcalde d'Odèn? 
ESTHER: No sé perquè no és alcalde, 
però que mana, està molt clar. 
Demana-li a l'Alarcón, 
que quasi ha de plegar. 
CESC: Hi hagut molta xerinola, 
s’ha muntat un bon sidral. 
MERCÈ: Va, expliqueu-m’ho, què ha passat 
dins el Consell Comarcal? 
CESC: Per triar un bon candidat 
i que el Consell presideixi 
els d'Esquerra en busquen un 
que en l'intent no defalleixi. 
Semblava senzill el canvi, 
nou president: el Benjamí. 
Però el substitueix la Sara 
i ell es queda a mig camí. 
MERCÈ: I com van triar la Sara? 
CESC: Fàcil: ho va dir el David. 
MERCÈ: Així va la democràcia 
les coses es trien a dit. 
CESC: La Sara es va quedar a un, 
sumant CUP i Vall de Lord, 
els independents calien 
MERCÈ: Caram! Quina mala sort! 
CESC: Quan quasi era tot fet, 
atenció, estigueu atents, 
comença la ballaruca
dels consellers independents. 
Márquez i Chaure van dir: 
"Tranquils, votarem Esquerra". 
Però l'Alet que no ho volia,
ho va tirar tot per terra. 
MERCÈ: Alet, Chaure i Márques? 
Rebufa, quins vells carques! 
POL: Márquez, Alets i Chaures? 
Que han tornat als dinosaures? 
ESTHER: Chaure, Márquez i Alet? 
Que és el Sermó del '87? 
MERCÈ: Com va acabar tot això? 
CESC: Doncs per la Sara, molt bé, 
però es va haver de preparar 
dos discursos en paper. 
Encara hi havia dubtes, 
no volia anar a correcuita, 
que fins a l'últim moment 
podia girar la truita. 
I acabaren abstenint-se 
els d'Odèn i la Molsosa, 
MERCÈ: Visca! Ara ja tenim 
la presidenta més grandiosa! 
CESC: I després de desventures, 
hi ha canvis ràpidament, 
bones intencions i pures, 
lo primer, un nou gerent. 
ESTHER: Costarà un ull de la cara, 
però és molt bo, no s'equivoca, 
i arregla errors dels polítics. 
CESC: Mira, m'ho has tret de la boca. 
ESTHER: Doncs ja pot solucionar 
el seu primer problemón: 
els quaranta-cinc mil euros, 
el què cobra l'Alarcón. 
POL: Caram, si això és ser d'esquerres, 
que jo m'hi apunto també, 
que he de tapar uns forats 
i aquests calés ‘niran bé. 
CESC: La Sara veu al Consell
problemes i desgavells. 
CiU tira pilotes fora, 
Diuen que no és culpa d’ells. 
ESTHER: Com dius? El veu malament? 
I per què aquest comentari? 
Ah! Deu haver marxat la llum, 
com al Centre Sanitari. 
CESC: Mira, aguaita aquests d’Esquerra 
i del cert que no m’enganyes: 
ja s’han fet amb la comarca 
i semblaven pelacanyes. 
ESTHER: Sí que en sap l’Albert Bajona 
s'hi posa segons el vent. 
Atenció! Que ara és d'Esquerra, 
però abans era convergent. 
CESC: Però has de vigilar, sagal, 
no critiquis i no rajis, 
que és diputat provincial 
i treballa quasi gratis. 
ESTHER: Gratis? 38.000 euros? 
Si que en va de bé el sistema! 
Ja han tornat vaques grasses? 
Que ja han reobert Tradema? 
CESC: Tranquil que l’Ajuntament 
en té una altra de fal·lera: 
la que tots els regidors 
tinguin la seva cartera. 
El nou equip de Govern 
vuit carteres repartides 
Fan falta tants regidors? 
Total, només fan parides. 
ESTHER: I qui és que en controla més? 
CESC: El Xandri, el superdotat 
ESTHER: Si que en té de temps el paio 
com que ara està jubilat. 
CESC: Em dius que entre tots plegats 
paguem la seva pensió? 
I ara també és el poble 
qui el manté de regidor?
ESTHER: I la Sara, no ho entenc 
entre el Consell i Cultura, 
Solsona, culturalment, 
se li pot dar sepultura. 
CESC: També acullen la Yasmina 
que no estigui marginada. 
ESTHER: Mira si és llest el Rodríguez 
una veu menys: anul·lada! 
CESC: Però anem als fets de veritat,
on són les noves mesures? 
Expliqueu-me el que han fet 
‘questa colla de figures 
ESTHER: Què modern l’Ajuntament! 
CESC: Què els hi passa? Quins deliris? 
ESTHER: N’han penjat una bandera 
amb els colors de l’arc iris. 
I les iaies que passaven 
se la miraven a miques 
i bé poc que s’ho pensaven 
que era el símbol dels mariques. 
CESC: Si de veritat ho sabessin 
tot això de l’orgull gai, 
bé prou que l’agafarien, 
pobres dones, un esglai. 
MERCÈ: Et diré on ho vaig veure: 
Biblioteca Morató. 
No tenien cap vergonya! 
Dos homes fent-se un petó! 
POL: O el que potser és pitjor 
i no en vulguis fer un bramul 
l’altre dia jo vaig veure 
dos homes dant-se... la mà. 
ESTHER: I quin tros de biblioteca! 
 Quants llibres! Què apassionants! 
 Poc jo m’ho podia creure 
 que al món n’existissin tants. 
 Quin edifici tan blanc
 i com n’és d’estrafolari. 
 i per què el necessitem 
 si al bar ja hi tenim diari? 
CESC: I només han fet això? 
Sento una mica de pena 
molt moderns poden ser, però 
no els he vist blegar l’esquena 
POL: El David sí que treballa, 
arcalde de valentia, 
sempre està fent molta feina 
vint-i-quatre hores al dia. 
ESTHER: Bueno, nen no xerris tant, 
cal que expliquem la veritat, 
no deu tenir tanta feina 
si ara a més és diputat. 
CESC: Ja saps en què consisteix 
feina de parlamentari, 
posar cara de molt llest 
i a l'hora de votar anar-hi. 
MERCÈ: I a un dels dos salaris 
ens diu que hi ha renunciat 
ara ens farà estalviar quartos 
quanta generositat! 
ESTHER: Ens diu mitges veritats! 
I això ens farà mal servei 
Perquè renunciar a un dels sous 
és obligat per la llei. 
Ara ocupa el seu escó 
amb gran voluntat idònia: 
en van fer una coalició 
que sembla una macedònia. 
Una llista al·lucinant. 
Junts pel Sí, quin gran teatre! 
gent variada i unida... 
CESC: ...però el qui mana va de quatre 
MERCÈ: Juguem a fet i amagar? 
Em poso darrere el mur... 
POL: ...o bé quart de Junts pel Sí, 
com ho ha fet el bon Artur.
ESTHER: Hi van incorporar gent: 
El Guardiola, ai quin crac! 
Germà Bel, Muriel, la Carme... 
I músics com el Lluís Llach! 
CESC: Músics que fan de polítics 
això mai no ho entendré. 
Què haurem de fer a Solsona? 
Roger Mas? Edu Gener? 
ESTHER: El Mas convenç al Junqueras 
quina acció de més coratge! 
POL: Home, jo no ho veig així, 
va ser més com un xantatge. 
Va fer una rebequeria 
i els va agafar pels collons: 
“Si no feu el que jo dic 
oblideu-vos d’eleccions.” 
CESC: Però no ho van aconseguir, 
i prou se'n lamenta el Mas 
va ser una victòria amarga, 
com beure's un Bitter Kas. 
ESTHER: En escons hi ha majoria 
llàstima que no sigui en vots 
CESC: Això no hi ha qui ho solventi: 
que ho arregli el Ramon Cots! 
ESTHER: Junts pel Sí i la CUP 
que Catalunya tremoli. 
Quina mescla més estranya 
és com barrejar aigua i oli. 
CESC: La CUP ho decideix tot 
Amb els braços aixecats. 
És fa difícil l’acord 
Amb aquest orgue de gats. 
ESTHER: I és que no n’hi va haver prou 
amb dos debats d’investidura 
van dur el pobre president 
Pel camí de l’amargura. 
CESC: Tot Catalunya expectant. 
a Sabadell hi eren tots
va, i els molt cabrons empaten 
a 1515 vots. 
Què els hi ha fet el pobre Mas? 
no el volen aquesta gent? 
POL: M’han dit que té un bon problema 
i aquest es diu tres per cent. 
ESTHER: Tenia afició a dissoldre 
les protestes i acampades 
mentrestant al seu despatx 
cuinava les retallades. 
CESC: Mas o Març, s’ha de triar. 
Aquesta era la disjuntiva 
al final ni una ni l'altra: 
s'ha trobat alternativa. 
ESTHER: La CUP, finalment, contenta: 
del Mas n’ha cavat la tumba. 
Pas al costat i endarrere... 
MERCÈ: ...sembla una classe de zumba! 
CESC : Per solucionar el problema 
i salvar les nostres penes 
surt en Carles Puidemont 
un president amb melenes 
ESTHER: N’espero molt d’aquest noi 
jo no vull pas que ens decebi 
sembla un polític honrat 
tot i que abans era heavy. 
CESC: Però al final tot va prou bé 
i hem fet grans descobriments! 
tenim la tia més bona 
que ha tingut el Parlament! 
POL: Ostres, sí, quin tros de dona 
tant del dret com del revés 
com ens cau a tots la baba: 
que bona que estàs, Inés! 
MERCÈ: Ja prou de tanta insolència: 
en el físic ens fixem? 
Collons, valoreu les dones 
pels seus mèrits, no fotem!
ESTHER: Com en torneu a dir alguna 
una hòstia us caurà al clatell 
prou se n’encarregaran 
la Gabriel i el seu serrell! 
CESC: Perdoneu bones minyones! 
POL: Joder! No es pot dir res, macho... 
CESC: ...però estàvem acostumats 
a l’Alícia Sánchez Camacho. 
ESTHER: I més coses: hi ha un nou mag, 
un showman extraordinari. 
Fa escapisme en Duran 
tal com si fos el Mag Lari. 
Tot i presentar-se sols 
de poder tenien deler 
però, hòstia, quina trompada: 
ja l’hem fotut al carrer! 
CESC: I Unió es vol regenerar: 
que no és pas feina angoixant, 
un partit que només té 
un polític i un votant. 
MERCÈ: Ara que el Duran ens plega 
I ja no el veurem mai més 
Just quan la cosa a Espanya 
comença a tenir interès. 
POL: Dècades de PP i PSOE 
practicant-se l'onanisme, 
nous actors entren en joc 
s'acaba el bipartidisme! 
MERCÈ: Podemos! Polítics joves! 
La nova generació. 
ESHTER: Ells també diuen mentides 
però ho fan per televisió. 
MERCÈ: Vinga però si ells són dels nostres 
que estan en contra la banca! 
En canvi Ciutadans són 
del PP la marca blanca 
POL: L'Albert ha escalat amunt 
i ara fot una carota,
no sé si és de cansament 
o una ratlla de farlopa. 
MERCÈ: El PP, però, va aguantant 
és igual les retallades 
és igual la corrupció 
tenen vots a carretades 
POL: I ara més s'escandalitzen 
ara els hi agafa unes basques 
s'han espantat, perquè han vist 
un diputat duent rastes! 
MERCÈ: En canvi aquests peperos
troben que és de calaix 
que els diputats rebin sobres 
o juguin al Candy Crush. 
ESTHER: Sigui com sigui, atents, 
seran vells o jovenets. 
Tant és, voteu qui vulgueu, 
que acabem amb calçotets. 
CESC: Tots tenen un objectiu, 
tots ells tenen unes metes, 
és com a Juego de Tronos
però sense enanos ni tetes. 
ESTHER: Parlant de tants bons polítics 
al Solsonès, hi ha una taca: 
han aparegut uns lladres 
però sense traje i corbata 
CESC: Però que és això? Què ens expliques? 
Es pot saber el què dius? 
ESTHER: Es veu que hi ha robatoris 
en alguns xalets d’Olius. 
Ei, però la gent s’organitza: 
han muntat un sometent 
que els mossos i policies 
són tots un incompetents! 
POL: Va avancem i fem-ne via 
que començo a tenir gana 
CESC: I jo em vull ‘nar fer les puntes 
amb l’Adelina Tripiana
ESTHER: Parlant ara de menjar! 
Parlant de peix i verdura, 
ja heu anat al Mercadona? 
Quin goig i quina locura! 
Passadissos tots molt amples, 
munts de peix al mostrador, 
els pastissos més baratus. 
CESC: Renoi, quina temptació! 
POL: Tothom està molt content! 
MERCÈ: Ja ho pots ben dir, bon amic! 
POL: Menys una espècie en perill: 
el comerç del Casc Antic. 
El Carrer Castell, desert. 
Sí, sí. Tothom toca el dos. 
És perfecte per gravar-hi 
la vuitena d'Star Wars. 
CESC: No siguis tan negatiu, 
dóna feina el Mercadona. 
ESTHER: Com? Però si tots són de fora 
no n’hi ha ni un de Solsona. 
CESC: Si hi treballa un solsoní, 
però aquest no fa d’operari, 
aquest està ben amunt 
i cobrant un bon salari. 
ESTHER: A veure si ell ens ajuda 
que en sabem tant poc aquí 
que hem d’anar a trucar la porta 
a Cardona, el poble veí. 
Però que us pica a Solsona, 
que ja no sou gent com cal?! 
Vergonya em fa aquesta agència 
Juntau-se amb els cagasals!!! 
CESC: S'han empescat una idea 
per tal de fer promoció 
que si que és una agència, 
però més bé de col·locació 
Gent que treballava al Centre
o potser en altres indrets 
se'ls ha hagut de buscar feina 
per teni’ls col·locadets 
I un bon punt s’ha assegurat 
que uns jornals se'ls pot pagar 
llavors és quan es busca 
quina funció ens pot donar. 
 ESTHER: La ciutat ens cau a trossos, 
i tot està ple d'esquerdes. 
CESC: I ells pensen: què és el que ens cal? 
Clar! Més fires i altres merdes. 
MERCÈ: Ah! Crec que ja ho entenc tot! 
Mireu, estigueu atents: 
promouen el Barroc 
per anar enrere en el temps. 
ESTHER: Fem fires de tota mena 
no ens estem de nous invents 
ara ja només ens queda 
que les vingui a veure gent. 
POL: Del Tió en van fer una fira 
que estava molt ben pensada 
i no hi havia cap dubte 
van fer una bona cagada. 
CESC: No cal que al pobre Tió 
desitjos ‘neu demanant, 
cal ‘nar amb als professionals, 
els miracles: l’Esperit Sant. 
ESTHER: Progressa de mica en mica, 
l'Església, ai qui la pari 
i un capellà que és marica
n'ha sortit de l'armari. 
MERCÈ: Què el mossèn és de Solsona? 
Ai que la terra tremoli 
perquè aquí n'hi havia algun 
que es veu que perdia oli! 
POL: És de Polònia el xicot 
i surt amb un català 
i segur que ha estat ell 
el que li ha ensenyat a pecar.
ESTHER: De capellans a l'Església 
que els homes els hi ha agradaven 
bé n'hi ha hagut des de sempre 
però abans, bé, s'ho amagaven. 
 Fins i tot n'hi havia alguns 
que després de tirar encens 
encara tenien temps 
per a tocar a alguns nens. 
CESC: Va no us fiqueu amb els bisbes 
Que el d’aquí té poca estima 
la CUP per Festa Major 
no el vol veure a la tarima. 
Aquests regidors de la CUP 
a missa no van: maleïts! 
Pobra, la verge del Claustre 
del disgust s'ha esblanqueït. 
ESTHER: Tu! Quin tema que m’has tret 
La CUP ja surt disparada: 
per Festa Major vol vàters 
per ‘nar fer la pixarada 
Els agrada molt cantar, 
però entre Estaca i Estaca, 
una mica com tothom, 
tenen ganes de fer caca. 
CESC: Els vàters costen un munt, 
un ronyó, m’ho ha dit un savi, 
així en resum, ras i curt: 
"Caga a casa, Octavi." 
MERCÈ: Però també hem de fer autocrítica, 
que el Carnaval perd interès. 
aviat ens absorbiran 
les Fires del Solsonès. 
POL: Cada any una nou gegantó 
De cadascun dels gegants 
Què l’originalitat? 
Això ja no és com abans. 
CESC: Sabeu com es fa el programa? 
Amb Control Ce, Control Uve. 
Cada any igual i el mateix, 
és com veure'l per Youtube.
ESTHER: Els de la Junta han tingut 
Una idea molt genial: 
“aquest any farem vacances 
fes-te tu el Carnaval!” 
MERCÈ: És que us queixeu per no res 
Bons artesans del Sermó 
No recordeu l’any passat, 
Que quasi anem tots a presó? 
Tot allò de l’any passat! 
Hi havia fatxes i batalles, 
Tot pel públic solsoní. 
per arrencar unes rialles. 
Tot plegat va fer remoure 
moltíssima burocràcia, 
i ja dit sigui de pas, 
ni va fer mica de gràcia. 
ESTHER: L’arribada amb uns soldats, 
eren militars de mena. 
Ai Déu meu quin espectacle 
més aviat feien pena. 
CESC: Valentí Vilaginés... 
Què incorrecte! Quina errada! 
Per la tele la va armar 
el petit dels Pixarada. 
POL: I parla a poc a poc, 
és com si fos un cargol, 
però vigila, que a la mínima, 
diu que ha mort un espanyol. 
CESC: Però és que tenen la pell fina, 
I surt un bon passarell, 
que per fotre llenya al foc 
va i s'inventa un cartell. 
 ESTHER: Què és el què m’expliques ara? 
Tot això que dius és real? 
CESC: Sí, les notícies són ràpides, 
com ho és la Sílvia Leal. 
ESTHER: Ai, sí, és com una bala, 
veloç com el Sancho Ayala. 
CESC: Benvolguts carnavalerus
Us agraïm la paciència. 
ESTHER: I a veure si d’aquí a poc 
proclamem la independència! 
CESC: I a vosaltres dos vailets 
espero que n’hàgiu après 
i hàgiu pogut formar-vos 
en l’art de parlar en vers. 
POL: Oi tant! Ho tenim ben clar 
cal repassar l’actualitat. 
MERCÈ: I mirar que tot polític 
quedi del tot retratat! 
ESTHER: Moltes gràcies a tothom! 
POL: L’experiència ha estat brutal! 
MERCÈ: Sols en resta desitjar-vos:... 
CESC: ...Tingueu un Bon Carnaval!