L'Ajuntament de Solsona ha finalitzat els treballs de consolidació de la carrera del Castellvell, un dels elements simbòlics de la història de la ciutat –l'origen s'atribueix a l'època romana– i l'única via conservada d'aquest tipus del municipi, caracteritzada pel flanqueig amb murs de pedra seca a banda i banda, que delimiten l'espai públic del camí amb els sectors privats de camps i hortes que l'envolten. Amb aquesta actuació el consistori ha fet més transitable per als vianants una de les rutes marcades més concorregudes a l'entorn de la ciutat i satisfà la demanda d'una plataforma popular que fa més de cinc anys va començar a reivindicar la preservació d'aquest camí situat al peu del turó del Castellvell.

Aquest matí han fet una visita a la carrera, per comprovar-ne l'estat final després de la intervenció, l'alcalde, David Rodríguez, el regidor d'Urbanisme, Martí Abella i l'arqueòleg municipal, Pere Cascante, que ha estat el responsable del projecte i el seguiment de l'obra. També n'han estat testimonis prop d'una vintena de persones que s'hi ha convidat, entre les quals hi havia veïns del barri del Castellvell, membres del col·lectiu que va sol·licitar l'actuació i propietaris dels terrenys que termenegen amb el camí.  

Els treballs han consistit a netejar el terreny i desbrossar la vegetació que emmascarava els murs; respectar les tres cales arqueològiques que es van realitzar el 2006 per localitzar l'empedrat original; uniformitzar el paviment amb una capa de compactació de tot-u i una altra de grava compacta, i consolidar i restaurar els murs que flanquegen el camí, que en alguns punts es trobaven mig enrunats i en un estat molt deficient. Aquestes parets, segurament datades de l'època medieval i moderna, segons l'arqueòleg, han estat restaurades amb pedra seca i morter de calç i sorra realitzant provatures de color per tal d'aconseguir el màxim possible l'aspecte original, i s'han recuperat algunes roques arrodonides de l'època que coronaven la part superior del mur. En conjunt, es tracta de la segona fase de la millora del camí del Castellvell, el tram superior del qual va ser projectat i arranjat entre el 2001 i el 2002, substituint el paviment per lloses de pedra.  

El tram de camí i murs perimetrals condicionat darrerament té una longitud de 243 metres i una amplada de 3,65 metres. Correspon a la part que comença a l'altura de la caserna de la Guàrdia Civil i que arriba a la creu de Castellvell, del 1943. Els treballs han estat executats per Construccions i Reformes Xavier Ramellat i Angrill en un termini aproximat d'un mes i mig. El cost de l'actuació ha estat de 33.000 euros i ha estat subvencionada per l'antic Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, i  el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC).  

La més extensa de la ciutat
El topònim de carrera, documentat el 1207, significa "camí vorejat de parets que sortia d'una masia o del poble", segons documenta Pere Cascante a partir del llibre Les masies del Solsonès, de mossèn Antoni Bach. Cascante apunta que, precisament, "sembla que la carrera més llarga de Solsona sortia del portal del Castell i arribava fins a sota el Castellvell", coincidint en el tram final amb la zona arranjada.

El doctor Antoni Llorens, en el primer volum de l'obra Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, situa la construcció d'aquest camí en l'època romana per desmuntar el poblat del serrat de Setelsis, antic assentament ibèric o anterior, i construir la nova ciutat a l'emplaçament de Cal Sotaterra. Aquesta via, posteriorment, ha estat sotmesa a constants modificacions, tal com assenyala Pere Cascante. Les reformes més importants daten del període medieval, arran de la construcció del Castellvell i l'església de Sant Miquel.

L'abandó definitiu de la via com a eix principal de comunicació de Solsona amb poblacions veïnes es va produir amb la construcció de la carretera C-149 fins a Sant Climenç (Pinell de Solsonès). Des d'aleshores, la carrera ha estat una de les principals rutes per al passeig i el lleure dels solsonins, especialment per la seva accessibilitat.