Els antiespasmòdics urinaris, medicaments habitualment utilitzats per tractar la incontinènciaurinària, tenen una eficàcia limitada i poden causar efectes adversos importants.

En general, aquests fàrmacs redueixen menys d’una micció al dia i, en canvi, poden provocarsequedat de boca, restrenyiment, visió borrosa, mareig, nàusees o infeccions del tracte urinari.

També s’han associat a caigudes i alteracions mentals com somnolència, confusió,desorientació, agitació o al·lucinacions. Aquests efectes poden ser més freqüents i greus enpersones grans, ja que s’han relacionat amb fractures per caigudes i pèrdues de memòria, entred’altres.

Davant qualsevol efecte advers, és important consultar el metge o metgessa, que pot valorar suspendre el tractament si no és eficaç o presenta problemes de seguretat.

Com a alternativa, els professionals sanitaris poden recomanar entrenaments per controlar labufeta o exercicis per enfortir els músculs de la pelvis, com els exercicis de Kegel, que podenajudar a millorar la incontinència sense medicació.

A més, es recomana adoptar hàbits saludables per fer-hi front:

• Orinar cada tres hores i garantir un accés fàcil al lavabo.
• Mantenir una alimentació rica en fibra i beure uns 1,5 litres d’aigua al dia.
• Reduir el consum de begudes estimulants com el cafè o la tònica, evitar l’alcohol i eltabac.
• Practicar activitat física regular i mantenir un pes adequat (IMC < 30 kg/m²).

El Centre Sanitari del Solsonès posa a disposició de la ciutadania els seus professionals perresoldre dubtes i assessorar sobre el tractament i la prevenció de la incontinència urinària.

Recordem, “pastilles, només les necessàries”.