Una cuba d'aigua per la Freixera del Passeig

La brigada municipal ha omplert el dipòsit d'aigua que hi ha al passeig i nodreix d'aquest líquid les arrels de l'arbre centenari

Publicat el 29 de juliol de 2021 a les 08:25

A l'estiu, les altes temperatures i la manca de precipitacions afecten especialment a la vegetació i als arbres, sobretot si són grans i d'edat centenària, com és el freixe que  
senyoreja l’extrem del passeig del Pare Claret de Solsona a tocar de la plaça del Camp, conegut popularment com la freixera del passeig.

Convertit en el primer arbre protegit de la ciutat ara fa tres anys, declarant-lo arbre d’interès local, és considerat una icona dels solsonins per la seva situació estratègica. Aquest arbre històricament ha esdevingut un punt de trobada d’amics, excursions i altres activitats i, per a molts ciutadans, forma part del patrimoni públic municipal dins el paisatge urbà.

Aquesta setmana, operaris de la brigada municipal han omplert d'aigua el dipòsit subterrani que hi ha sota el passeig i que nodreix d'aigua les arrels d'aquest arbre. Aquesta és una tasca que es realitza periòdicament, especialment els mesos d'estiu, quan el nivell del dipòsit baixa a mínims.

[h3]250 anys[/h3]
El freixe de fulla petita és un dels arbres autòctons de la regió mediterrània europea i a Solsona és el tercer arbre més plantat a places i jardins. El del passeig, si bé se’n desconeix l’edat exacta, es calcula que podria tenir 250 anys, aproximadament. De fet, hi ha un voluminós testimoni gràfic del passeig del Pare Claret des de principi del segle XX. Les primeres imatges que es conserven d’aquest freixe daten del 1906 i ja aleshores es pot veure un arbre alt amb la capçada ben desenvolupada. Actualment presenta uns diàmetres d’entre 1,22 i 1,42 metres i 12,7 x 12,3 metres de capçada; 3,78 metres de volt de canó, 4,46 metres de la soca, i una alçàries de 2,5 metres del canó i 15,5 metres la total. La seva estructura és peculiar, ja que ha conservat les branques principals a una altura més baixa del normal, amb una silueta única i peculiar.  

El nom amb què els solsonins coneixen aquest peu també evidencia la seva càrrega històrica. I és que freixera no és un mot recollit al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans i se circumscriu a la llengua vernacla. Això confirma el fet que la societat solsonina hagi fet perviure el terme de generació en generació tant per denominar l’espècie com per referir-se a aquest exemplar concret.  

La creació de la figura d’arbre d’interès local comporta la seva protecció, que implica la prohibició de tallar-lo o arrencar-lo totalment o parcial, així com de danyar-lo per qualsevol mitjà. Les tasques de manteniment i aplicació de tractaments silvícoles i fitosanitaris seguiran sent realitzades pels tècnics de la brigada municipal, que hauran de tenir-ne una especial cura. Així, per exemple, no hi podran aplicar mai una poda generalitzada i agressiva, i caldrà retirar-ne regularment les branques petites que estiguin mortes, molt podrides o mig desadherides.