Una seixantena de persones van participar diumenge a l’acte festiu de commemoració a la Sala Polivalent de Solsona del Dia Internacional de les Dones. La cita va consistir en un dinar de germanor i l’actuació d’Antonio El Remendao, a la qual també es va afegir, per interpretar alguns temes, la cantant solsonina Alba Marbà.
En un acte coorganitzat per la regidoria de Polítiques d’Igualtat, l’Associació de Dones del Solsonès i el Consell Comarcal, amb el suport de l’Institut Català de les Dones i la col·laboració de Riuverd, la regidora de l’àrea, Yasmina Valderrama, va reivindicar la lluita pels drets de les dones. Va ser a través d’un manifest redactat per ella mateixa, en què elogiava el feminisme com a moviment que defensa els drets del col·lectiu.
Valderrama també va reclamar, entre d’altres, l’impuls d’un gran pacte institucional, polític i social contra la violència de gènere, un pacte d’Estat que impliqui tots els partits; un sistema coeducatiu que garanteixi la formació en igualtat i amb valors no sexistes, i una llei d’igualtat salarial i de tolerància zero a l’assetjament. L’obertura de la jornada va anar a càrrec de Ramona Santaeulàlia, presidenta de l’Associació de Dones del Solsonès.
MANIFEST DE COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES A SOLSONA 13 de març de 2016
Bon dia a tothom!
Primer de tot donar-vos les gràcies per ser aquí, a l’Associació de Dones del Solsonés, al Consell Comarcal, a l’ICD, a Riuverd i a l’Antonio el Remendao per acompanyar-nos aquesta tarda. Moltes gràcies.
Un any més celebrem el 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, com a jornada festiva i reivindicativa de reconeixement a la gran aportació de moltes dones i, també d’alguns homes, per conscienciar i denunciar les discriminacions de gènere.
El 8 de març ens recorda totes les lluites que han encapçalat les dones al llarg de la història. Els moviments feministes s’han configurat com a organitzacions crítiques amb els sistemes vigents. Uns sistemes que han canviat amb el temps però que, sota unes formes o altres, han reduït la dona.
Som feministes i estem orgulloses de ser-ho. Malgrat tot, caminem i caminarem. La història ens avala. Al llarg dels anys hem aconseguit la majoria dels objectius que ens hem proposat i tot això, gràcies a les persones que han defensat i treballat per l’equitat de gènere i ho segueixen fent.
També es cert que ens oblidem d’assenyalar les dones a les quals el masclisme va enterrar en vida, esborrant-les dels llibres d’història. Parlar, per exemple, de Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau i defensora dels drets dels indígenes guatemalencs. Nomenar també Marie Curie, una altra premi Nobel (tant en Física com en Química), sense obviar un detall: es va haver de donar el premi Nobel també al seu marit perquè el fet de lliurar-lo a una dona no encaixava gaire.
Podem esmentar també Clara Campoamor, política espanyola i llança afiliada a favor del sufragi femení. A Maria Calles, a Frida Kahlo, Edith Piaf, Simeone de Bouvier, Virginia Woolf. O Charlotte Cooper, primera campiona olímpica, Gemma Mengual, Mireia Belmonte... Quantes vegades les mencionen en les seccions d’esports dels mitjans? No deixem que caiguin al calaix de l’oblit.
També a Catalunya la història dels feminismes acompanya la història de les dones en parts del món. Dones com Magda Oranich, Maria aurèlia Campany, Maria del Mar Bonet o Núria Pompeia són alguns dels molts i molts noms de dones catalanes que van contribuir al canvi de les desigualtat socials entre homes i dones.
Han estat les dones qui van assumir la transforació de les seves desigualtats, però també va haver-hi homes que s’han implicat en aquest procés de transformació social.
La Lluita continua....
Lluitar sempre contra el masclisme significa impulsar un gran Pacte Institucional, Polític i Social contra la violència de gènere, un Pacte d'Estat que impliqui tots els partits per eradicar la manifestació més extrema de la desigualtat que patim les dones.
Lluitar sempre contra el masclisme significa construir un sistema coeducatiu que garanteixi la formació en igualtat i amb valors no sexistes que fomenti noves masculinitats.
Lluitar sempre contra el masclisme significa garantir la igualtat d'oportunitats laborals d'accés, manteniment i promoció, una Llei d'Igualtat salarial, i tolerància zero a l'assetjament.
Lluitar sempre contra el masclisme significa defensar la llibertat d'elecció de les dones sobre la seva maternitat, reconèixer i respectar els seus drets sexuals i reproductius.
Lluitar sempre contra el masclisme significa fomentar la participació de les dones a la política, visualitzar-les i incloure transversalment la visió de gènere a totes les propostes i avaluacions polítiques.
Lluitar sempre contra el masclisme és acabar amb els valors del neoliberalisme patriarcal que usen el cos de les dones com a mercaderies sota el parany de la suposada llibertat d’elecció, i que té la seva manifestació més cruel en la tracta d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual, la prostitució, esclavitud tolerada en ple segle XXI.
Són molts els reptes que encara queden pendents. Perquè una societat que tolera la violència de gènere no és democràtica. Perquè tota la societat perd si més de la meitat de la població és discriminada (a l'educació, a l'ocupació...). Perquè sense dones no hi ha democràcia.
Com va dir el Dalai Lama:
“M’autoanomeno un home feminista. No és així com se li diu a algú que lluita pels drets de les Dones?”.
Moltes gràcies!
Primer de tot donar-vos les gràcies per ser aquí, a l’Associació de Dones del Solsonés, al Consell Comarcal, a l’ICD, a Riuverd i a l’Antonio el Remendao per acompanyar-nos aquesta tarda. Moltes gràcies.
Un any més celebrem el 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, com a jornada festiva i reivindicativa de reconeixement a la gran aportació de moltes dones i, també d’alguns homes, per conscienciar i denunciar les discriminacions de gènere.
El 8 de març ens recorda totes les lluites que han encapçalat les dones al llarg de la història. Els moviments feministes s’han configurat com a organitzacions crítiques amb els sistemes vigents. Uns sistemes que han canviat amb el temps però que, sota unes formes o altres, han reduït la dona.
Som feministes i estem orgulloses de ser-ho. Malgrat tot, caminem i caminarem. La història ens avala. Al llarg dels anys hem aconseguit la majoria dels objectius que ens hem proposat i tot això, gràcies a les persones que han defensat i treballat per l’equitat de gènere i ho segueixen fent.
També es cert que ens oblidem d’assenyalar les dones a les quals el masclisme va enterrar en vida, esborrant-les dels llibres d’història. Parlar, per exemple, de Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau i defensora dels drets dels indígenes guatemalencs. Nomenar també Marie Curie, una altra premi Nobel (tant en Física com en Química), sense obviar un detall: es va haver de donar el premi Nobel també al seu marit perquè el fet de lliurar-lo a una dona no encaixava gaire.
Podem esmentar també Clara Campoamor, política espanyola i llança afiliada a favor del sufragi femení. A Maria Calles, a Frida Kahlo, Edith Piaf, Simeone de Bouvier, Virginia Woolf. O Charlotte Cooper, primera campiona olímpica, Gemma Mengual, Mireia Belmonte... Quantes vegades les mencionen en les seccions d’esports dels mitjans? No deixem que caiguin al calaix de l’oblit.
També a Catalunya la història dels feminismes acompanya la història de les dones en parts del món. Dones com Magda Oranich, Maria aurèlia Campany, Maria del Mar Bonet o Núria Pompeia són alguns dels molts i molts noms de dones catalanes que van contribuir al canvi de les desigualtat socials entre homes i dones.
Han estat les dones qui van assumir la transforació de les seves desigualtats, però també va haver-hi homes que s’han implicat en aquest procés de transformació social.
La Lluita continua....
Lluitar sempre contra el masclisme significa impulsar un gran Pacte Institucional, Polític i Social contra la violència de gènere, un Pacte d'Estat que impliqui tots els partits per eradicar la manifestació més extrema de la desigualtat que patim les dones.
Lluitar sempre contra el masclisme significa construir un sistema coeducatiu que garanteixi la formació en igualtat i amb valors no sexistes que fomenti noves masculinitats.
Lluitar sempre contra el masclisme significa garantir la igualtat d'oportunitats laborals d'accés, manteniment i promoció, una Llei d'Igualtat salarial, i tolerància zero a l'assetjament.
Lluitar sempre contra el masclisme significa defensar la llibertat d'elecció de les dones sobre la seva maternitat, reconèixer i respectar els seus drets sexuals i reproductius.
Lluitar sempre contra el masclisme significa fomentar la participació de les dones a la política, visualitzar-les i incloure transversalment la visió de gènere a totes les propostes i avaluacions polítiques.
Lluitar sempre contra el masclisme és acabar amb els valors del neoliberalisme patriarcal que usen el cos de les dones com a mercaderies sota el parany de la suposada llibertat d’elecció, i que té la seva manifestació més cruel en la tracta d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual, la prostitució, esclavitud tolerada en ple segle XXI.
Són molts els reptes que encara queden pendents. Perquè una societat que tolera la violència de gènere no és democràtica. Perquè tota la societat perd si més de la meitat de la població és discriminada (a l'educació, a l'ocupació...). Perquè sense dones no hi ha democràcia.
Com va dir el Dalai Lama:
“M’autoanomeno un home feminista. No és així com se li diu a algú que lluita pels drets de les Dones?”.
Moltes gràcies!
