La mítica sèrie Ventdelplà, gravada a Breda, ha fet vint anys aquest divendres 14 de febrer. Aquesta producció pensada pel guionista Josep Maria Benet i Jornet va ser la primera a tractar temes com l'assetjament i va donar veu a la manera de viure dels pobles. L'expectació que va despertar aquesta sèrie va transformar la vila de Breda en un punt de pelegrinatge dels fans i va situar el poble al mapa turístic català més enllà de la seva tradició terrissaire.
La protagonista de la sèrie, interpretada per Emma Vilarasau, és Teresa Clarís, una metgessa maltractada psicològicament pel marit que decideix fugir de Barcelona amb els seus fills per refer la seva vida en un poble, Ventdelplà. Els personatges que troba en aquest nou entorn marquen la trama de la sèrie, que va ser pionera en el tractament de la violència masclista.
Segons va explicar un dels actors, Jordi Boixaderas a Catalunya Ràdio, es va apostar per adoptar un punt de vista realista per explicar aquest tipus de persones. "Volíem que fos un dolent creïble, sense allunyar-lo gaire de la realitat", va dir a la ràdio. També en el cas de la interpretació de Teresa, Emma Vilarasau va parlar amb dones que havien patit aquesta situació per intentar copsar al màxim els sentiments d'aquests casos tan durs.
La producció va comptar amb un repartiment de luxe, amb actors com Georgina Latre, Ramon Madaula, Eduard Farelo, Pep Cruz o Laura Conejero i nous talents com Úrsula Corberó i Carlos Cuevas, que va debutar com a actor en aquesta sèrie. Els capítols de Ventdelplà van assolir audiències espectaculars amb una quota de pantalla del 25,4% en la primera temporada i un màxim del 26,7% en la segona. La sèrie va posar el punt final l'any 2010, després de set temporades, amb un declivi progressiu d’audiència (16,3% en l’última).
Ventdelplà ha marcat una època en el poble de Breda, que va veure com el turisme de la vila canviava i anava més enllà dels compradors de ceràmica a la Carretera d'Arbúcies. Moltes persones van escollir Breda per venir a passar el cap de setmana i fotografiar-se al costat dels escenaris de la sèrie de televisió. Això va tenir un gran impacte al comerç local i va permetre que els elements patrimonials de Breda es donessin a conèixer arreu del país.
La població es va implicar activament en el desenvolupament de la sèrie i molts vilatans van aparèixer fent petits papers o com a extres durant els rodatges. D'altres, fins i tot van arribar a deixar que casa seva es convertís en un plató per gravar alguna de les escenes. Com a mostra d'agraïment, la productora es va acomiadar amb la donació d'una nova campana a l’Ajuntament de Breda, que encara avui es troba en ús.
Vestigis de «Ventdelplà»
Alguns dels escenaris de la sèrie es conserven i es poden visitar, és el cas de la façana del Bar Tramuntana, a la plaça Doctor Rovira, un establiment que no ha existit mai a la vida real, però que encara llueix el tendal amb el nom del bar de la sèrie. També es pot veure l'exterior de la casa de Teresa Clarís, al Carrer Nou, molt a prop de l'Ajuntament de la Vila. Un dels escenaris més curiosos situats al voltant de Breda és l'Institut Vescomtat de Cabrera d'Hostalric, un edifici de ciment i amb poques obertures que va ser gravat des de l'exterior per representar una presó.