Ens passa molt sovint que els missatges que donen els diferents gremis tenen un argot i unes construccions gramaticals que fan difícil la comprensió del missatge final a les persones no expertes en l'àrea. Ens passa amb el llenguatge jurídic, carregat de tecnicismes i giragonses, o amb el mèdic, que a vegades és inintel·ligible. Avui m'han fet notar que aquest mateix problema el tenim els càrrecs electes, que als plens municipals o en rodes de premsa, expliquem temes amb uns conceptes i uns acrònims que el ciutadà no entén i el fa desconnectar. Mirem avui de parlar de tres acrònims, a veure si els podem clarificar.
És habitual als plens de Berga, parlar dels ja famosos REC. Perquè tothom ho entengui, són uns expedients que engloben unes factures emeses per unes empreses o professionals que han fet una feina per l'ajuntament, signades i acceptades pels tècnics de l'àrea corresponent i que, en canvi, no es paguen pel canal habitual sinó que acaben al ple. Això és així per dos motius: provenen de contractes que poden ser antics o estan fets sense licitació prèvia si són més nous. Ara bé, sempre estan controlats per l'àrea corresponent i tenen acceptació de despesa. És a dir, sempre està previst que entrarà la factura per la feina o servei prestat, i és la fiscalització interna de l'ajuntament que els posa a un expedient que aixeca el plenari per poder fer-ne el pagament per aplicació de la Llei de contractes.
En els mesos vinents sentireu a parlar molt del PUOSC i també del PGI. Miraré d'explicar què són aquests acrònims i per què són tan importants pels ciutadans de Berga.
El PUOSC és l'acrònim del Pla únic d'Obres i Serveis de Catalunya, una línia de diners que dona la Generalitat als ajuntaments per fer inversió als municipis. Les inversions van sempre acompanyades de diners que ha de posar el mateix municipi -d'això se'n diu cofinançament- i, en funció de la mida del poble, va del 5% en el cas dels més petits o del 25% en el cas de Berga. Aquesta és una entrada de diners que fa la Generalitat una vegada per legislatura, i que ha canviat de sistema aquest mandat, deixant de ser una concurrència competitiva -és a dir, que s'ha de puntuar el projecte- per uns diners que arribaran a cada poble en una iniciativa que tria l'ajuntament. Per tant, és una fórmula molt més adaptada al territori i semblant a les línies d'ajuda que dona la Diputació de Barcelona, essent els diners que sempre esperen els ajuntaments per fer la gran obra de mandat.
El PGI és el Pla General d'Inversions. Aquesta és una altra entrada de diners que es produeix una vegada per mandat i sol ser la més gran. Són fons provinents de la Diputació de Barcelona, i en aquest cas, es poden destinar a tres projectes diferents, podent finançar el 100% de l'obra i, fins i tot, la redacció dels projectes executius, a més de poder-se utilitzar per a la compra d'immobles i altres necessitats d'inversió de la ciutat.
Traduït ras i curt, el més important pel ciutadà és que en aquests anys dos anys vinents, a tots els pobles i ciutats li arriben els diners per impulsar les grans inversions del mandat. En el cas de Berga, seran al voltant del milió d'euros del PGI i dels 700.000 euros del PUOSC, a executar fins al 2029.
Hi ha, però, una altra paraula implicada, que no necessita explicació, ja que tothom l’entén. Aquesta és acord, que ens caldrà per poder treure el màxim profit d’aquestes inversions, buscant els màxims consensos per millorar la ciutat i, en definitiva, la vida dels berguedans i berguedanes. Entenent la política com l'art d'arribar a acords i la bona política com l'art d'arribar a bons acords, estem tots obligats a posar de la nostra part per fer bona política.
