L'Ajuntament de Berga va celebrar ahir el ple de pressupostos. Segurament, amb més retard del que tots, entre els quals m'incloc, voldríem. Són uns bons pressupostos per a la ciutat. 15 dels 17 regidors hi van votar a favor, i els altres dos es van abstenir. Crec que feia molts anys que no passava. És el resultat d'unes negociacions prèvies llargues i realistes amb tots els grups.
Quan ens vam presentar a les eleccions, ja vam dir en campanya que la ciutat ha patit molt una situació econòmica complicada i que era el moment de tenir uns pressupostos més expansius que permetin posar diners en inversions al carrer. En aquest sentit, ahir vam decidir que 5,5 milions d'euros estaran a disposició per executar projectes. Probablement, no els podrem executar tots aquest any, però ja queden consolidats a futur per seguir una línia de millora a la ciutat. Això s'ha combinat amb una estratègia per reduir el deute de la ciutat, que passarà d'un 39 a un 28%. És a dir, de 5,4 a 4,9 milions d'euros.
Per primera vegada en molts anys, la capacitat d'inversió és més gran que el deute que arrosseguem. Això ha costat molts esforços als governs, però també als ciutadans i ciutadanes de Berga. Malgrat alguns episodis partidistes que vivim als plens i que volen fer veure el contrari, el govern en minoria del qual Esquerra va decidir formar part -per responsabilitat i per resoldre problemes- treballa amb una estratègia clara i va resolent problemes enquistats.
Aviat han d'arrencar les obres dels Pedregals, una pedra a la sabata que fa 15 anys que ens fa anar coixos. En aquest pressupost hi van destinats 2,3 milions d'euros. També hem tingut dos anys de gestió pública de la residència, que han permès endreçar diferents aspectes de gestió interna i que, en altres condicions, hagués fet molt complicat treure a concurs per tenir una gestió delegada. Això ha provocat un desgast, però ha estat imprescindible per arribar on som ara. Més endavant, també tindrem una molt necessària inversió al polígon de la Valldan, i hem de treballar pel seu creixement.
Cada vegada més, les grans inversions de les administracions supramunicipals (Diputació, Generalitat, Estat) arriben als ajuntaments amb dotacions plurianuals o entre el final d'un mandat i el principi del següent. Això implica grans acords o pèrdues d'oportunitats, en cas contrari. Com a regidor de l'àrea econòmica de l'ajuntament, és un moment que considero històric per la situació econòmica que vindrà els anys vinents. Això ens ha de permetre començar a posar diners propis en els grans projectes que necessita Berga per encarar el futur.
La gent d'Esquerra Berga creiem que manquen coses per arreglar, però entenem que el gran forat negre que ens queda a la ciutat és la Rasa dels Molins. Alguns diran que és molt complicat, que es necessiten molts diners, que és impossible... Nosaltres pensem que no. Hem de ser ambiciosos, pensar en gran i encarar-ho. A Berga, en el passat i amb menys mitjans tècnics, s'han cobert la Rasa del Canyet, el Passeig de la Pau i l'Avinguda del Canal Industrial. Els que ens van precedir ho van fer, i nosaltres, amb una estratègia clara, també hem de poder posar les bases per fer-ho en un mitjà termini. Necessitem un catalitzador i el tenim, i en els mesos vinents n'haurem de començar a parlar. La ciutat s'ho mereix.
