Em permetreu que, malgrat ser de muntanya, faci una metàfora marinera. Crec que a Berga ens anem acostant a aquella velocitat de creuer que necessitem per avançar amb seguretat cap on volem anar, malgrat que el vent no bufi constant a favor (més aviat, mai) i a vegades (moltes) ens trobem amb mar gruixuda. En aquests darrers dos mesos, i gràcies a una bona feina a les àrees de l'Ajuntament i al departament de contractacions, diferents contractes han pogut passar per ple i han sortit a concurs plecs i licitacions que han de permetre millores en el funcionament de la ciutat. Contracte de reforç de jardineria, contracte de neteja viària (malgrat el recurs), la licitació de la reparació de la façana escola de Santa Eulàlia, l'enderroc de Finques Ciutat que es farà en la finestra d'oportunitat que tindrem entre passada la Patum i la tardor, o la gespa del camp de futbol. Molt importants també són l'acord en el model de gestió de la residència, l'estudi de xarxa d'aigua potable amb pressions per zones, el projecte de sanejament per evitar entrada de graves a col·lectors o les tasques de manteniment i neteja a la xarxa de sanejament imprescindibles per evitar greus problemes a futur.
Voldria aturar-me, però, en dues licitacions. La primera pot semblar menor, però és molt important per la transcendència social que té, i es tracta del contracte de suport a les tasques de jardineria. Aquest contracte, que feia de fa anys el Taller Coloma, s'ha tret de nou amb un increment d'hores. Doncs hem de dir que ha tornat a guanyar la Fundació la Llar i que, amb la nova situació, el nombre d'hores a dedicar al polígon de la Valldan s'ha de veure reflectit en una millor imatge del nostre polígon i dona més múscul a un projecte social. Escric aquest article just després d'assistir a l'acte d'aniversari de la Fundació la Llar. Són quaranta anys d'un centre especial de treball que ha fet una gran tasca en la integració i dignificació d'un col·lectiu de persones en la inserció laboral. Enhorabona a totes i tots per la gran feina que feu!
La segona és l'esforç i l'aposta pel manteniment dels equipaments escolars. Quan acabi aquest curs escolar es farà l'arranjament dels elements de formigó a les façanes de l'escola Santa Eulàlia, per valor de més de cent trenta mil euros. Aquesta era una obra prioritària per l'equip de govern, per solucionar un problema de seguretat que patia el centre.
La setmana passada també hi ha hagut un altre fet molt important per la residència. Aquests darrers temps, hem parlat molt del model de gestió, del servei als nostres usuaris, dels números que tenim i de les moltes altres coses que ens preocupen de la residència. Ja fa uns mesos, es va crear una comissió per treballar plegats, equip de govern, membres dels grups a l'oposició, representació de les famílies i les treballadores, i una persona experta en la gestió de residències. Amb l'estudi de viabilitat ja redactat per una empresa externa i, per tant, amb una fotografia de conjunt de la realitat del centre, tots plegats vam arribar a l'acord de passar de gestió directa a indirecta, a través de gestió delegada, a partir del decret 69/2020 del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
En aquest punt vull fer palesa la gran feina de la regidora i l'assessora, per tenir totes les dades necessàries perquè els membres de la comissió tinguéssim la màxima informació i coneixement per prendre les decisions adients. També vull agrair, com no pot ser de cap altra manera, la implicació i el compromís de les famílies i les treballadores en l'aportació dels seus punts de vista sobre les solucions a adoptar, i com no, del nostre expert en gestió que ens ha fet tocar de peus a terra quan ha calgut. Els representants dels diferents grups hem treballat amb la responsabilitat que pertoca, i entenc que amb una inversió imprescindible que ja ha començat i que ha de continuar, una gestió professional i la supervisió municipal, tindrem ben aviat un abans i un després en la nostra residència
Continuem treballant per les berguedanes i els berguedans, sabent que quan no bufi el vent, caldrà remar. Això sí, tenint clar que, si remem plegats, anirem més lluny.
