El 19 de novembre se celebra el Dia Mundial del Sanejament, una data per conscienciar la població sobre la importància cabdal d'aquest servei. El sanejament, basat en la disponibilitat d’aigua i en les innovacions que van suposar el sifó hidràulic i les cisternes domèstiques connectades a una xarxa de desguàs comú, s'ha erigit en un salvavides essencial que evita la transmissió de malalties i facilita la salubritat de les ciutats.

L’emergència climàtica representa una amenaça creixent per a aquest sistema, que  és un pilar bàsic per al bon funcionament urbà. El canvi climàtic, que es manifesta en episodis meteorològics extrems com ara inundacions o sequeres i en l'augment del nivell del mar, pot danyar greument la infraestructura de sanejament i impactar de manera negativa en els recursos hídrics conservats en el subsol.

Aigües de Barcelona, companyia compromesa amb el planeta i el medi ambient, impulsa un sanejament sostenible i responsable per protegir la salut del planeta i de les persones com a fonament de la resiliència urbana i la sostenibilitat ambiental.

Amb aquesta fita, la companyia es marca l’objectiu de la transformació integral de les depuradores tradicionals en ecofactories: fàbriques energèticament autosuficients que, a més de tractar l'aigua, converteixen els residus generats durant el procés de depuració en productes útils per a usos com l'agricultura, la construcció o la mobilitat.

Aigua regenerada, solució per a la resiliència hídrica

En aquest camí cap a la sostenibilitat, és bàsic reutilitzar l’aigua i reduir la pressió sobre un medi natural que pateix un estrès hídric cada cop més intens. Aigües de Barcelona treballa a les seves plantes depuradores pel bon tractament d’aquest recurs i va un pas més enllà, apostant decididament per la regeneració de l’aigua depurada perquè es pugui reutilitzar.

Un cop regenerada, l’aigua es pot retornar en condicions òptimes als rius i aqüífers per iniciar de nou el cicle de la captació o es pot subministrar a la indústria, a les ciutats o a l'agricultura per a diferents usos, com ara el reg de carrers i zones verdes, la producció agrícola o processos industrials. 

Actualment, la companyia ja està implementant iniciatives concretes que l’han situat com a referent en aquest àmbit en el sector de l’aigua a Catalunya. Així, per exemple, aporta aigua regenerada des de l’Estació Regeneradora d’Aigua Residual del Baix Llobregat fins al riu Llobregat per mantenir-ne el cabal ambiental, i es fa servir com a recàrrega de l’aqüífer de les basses de Sant Vicenç dels Horts.

A més, l’aigua regenerada és crucial com a barrera contra la intrusió de l’aigua de mar a la façana litoral de Barcelona i del Prat de Llobregat, ja que garanteix la qualitat de l’aigua emmagatzemada a l’aqüífer del delta del Llobregat. 

Economia circular en la gestió de fangs

Aigües de Barcelona ha evolucionat des d’un model lineal cap a un enfocament circular basat en la reutilització, la reducció de residus i la valorització de subproductes. Aquesta transició permet aprofitar al màxim els recursos, minimitzar l’impacte ambiental i contribuir a la descarbonització del territori.

En aquest sentit, pràcticament el 100% de les més de 230.000 tones de fangs generats durant el 2024 a les plantes depuradores gestionades per la companyia van ser valoritzats, principalment en plantes de compostatge o mitjançant l’aplicació agrícola directa. Aquesta gestió responsable ha representat un estalvi d’emissions de prop de 15.000 tones de CO2.

Per tal d’optimitzar la gestió de llots i minimitzar-ne les emissions, s’estan desenvolupant projectes clau sota l’enfocament d’economia circular. Les obres per a la construcció d’una plataforma de recepció i rehidratació de fangs a la depuradora del Baix Llobregat permetran tractar més de 40.000 tones de fangs anuals provinents de la depuradora del Besòs. Així es podrà aprofitar part del poder energètic dels fangs en forma de biogàs per generar energia elèctrica.

Paral·lelament, a la planta depuradora de Montcada i Reixac s’està construint un sistema de digestió anaeròbica per produir fins a 2 milions de m² de biogàs a l’any i disminuir el volum de fangs a gestionar. Això afavorirà la valorització energètica del fang a partir del biogàs generat, incrementant l’autosuficiència energètica d’aquesta depuradora, i adequarà el fang per aplicar-lo directament al sòl en agricultura sense necessitat de compostatge.

Autosuficiència energètica i descarbonització

El procés de transformació cap a les ecofactories inclou la millora contínua de l’eficiència i l'autosuficiència energètica de les instal·lacions de tractament d’aigua residual. La companyia referent en la gestió de l’aigua des de fa més de 150 anys està ultimant la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la depuradora de Gavà-Viladecans, que es preveu que comenci a funcionar al març del 2026. Aquesta instal·lació produirà 511.750 kWh/any i comportarà una reducció de les emissions de 123.332 kg de CO2/any.

Així mateix, s’està acabant de posar a punt la instal·lació de codigestió a l’estació depuradora de Sant Feliu de Llobregat per incrementar la producció de biogàs i, per tant, la producció d’energia elèctrica, millorant l'autosuficiència energètica de la planta, que actualment ronda el 35%.

Alineació amb les directives europees sobre aigües residuals

Totes les iniciatives emmarcades en el procés de transformació de les ecofactories d’Aigües de Barcelona estan alineades amb la nova directiva europea sobre el tractament de les aigües residuals urbanes (TARU), que posa èmfasi en la millora de la qualitat de l’aigua depurada i en la identificació i el tractament de contaminants emergents, com ara fàrmacs, drogues o productes químics.

Una altra línia de treball assenyalada per la TARU és la reducció de l’aportació de càrrega contaminant al medi pels desbordaments dels sistemes unitaris de sanejament (DSU) durant els episodis de pluja, que poden provocar vessaments d’una mescla d’aigües residuals i pluvials al medi.

Per reduir aquests episodis i millorar-ne la gestió, per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la companyia està redactant el Pla Integral de Gestió del Sistema de Sanejament (PIGSS) del sistema de sanejament de Gavà-Viladecans, i en els propers mesos iniciarà la redacció dels plans corresponents dels altres quatre sistemes metropolitans (Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Besòs i Montcada), per tal de disposar d’un model acurat del funcionament de la xarxa per planificar infraestructures que redueixin els DSU.

En aquesta línia, el projecte RESSONA, finançat pel programa PERTE de digitalització del cicle urbà de l’aigua, duu a terme una iniciativa per a la sensorització dels sistemes de sanejament. Aquesta acció permetrà quantificar i caracteritzar els sobreeiximents produïts en els sistemes de sanejament metropolitans que arriben al Domini Públic Hidràulic a conseqüència del desbordament durant els episodis de pluja. Aquesta iniciativa d’Aigües de Barcelona està subvencionada pel MITERD (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) i cofinançada per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) en coordinació amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

Amb una inversió total de més de 35 milions d’euros, el PERTE RESSONA esdevé un element clau en l’escenari actual d’emergència hídrica estructural. La companyia accelera amb aquest projecte la implantació de solucions digitals avançades al servei de la sostenibilitat i la resiliència del cicle de l’aigua. Precisament, al setembre el MITERD va atorgar un reconeixement a Aigües de Barcelona pel caràcter innovador i la capacitat d’aquest projecte per fer més eficient, resilient i sostenible el cicle de l’aigua.