El govern balear diu que eliminar el català com a requisit no té cap efecte

L'executiu de les Illes creu que continuar a l'IRL per promocionar la llengua pròpia a l'exterior i, alhora, eliminar-la com a mèrit per accedir a l'administració pública són compatibles

Publicat el 29 de juliol de 2011 a les 13:26
L'executiu illenc considera que no hi ha "incompatibilitats" entre el fet de seguir apostant per la promoció exterior del català amb l'Institut Ramon Llull (IRL) i la modificació de la llei de funció pública, que establirà que per accedir a un lloc de feina a l'administració balear el català passarà de ser un requisit a un mèrit. Així ho considera el portaveu del govern balear, Rafael Bosch, que ha explicat que es tracta de dues qüestions diferents. "No minva la promoció" del català, ha remarcat. Al mateix temps, Bosch també ha informat que a causa dels ajusts que patirà el pressupost del 2012, algunes mesures educatives anunciades en campanya es podran retardar o aplicar gradualment.

El govern balear considera que el fet de continuar a l'IRL per promocionar la llengua catalana a l'exterior i, alhora, eliminar el català com a requisit d'accés a l'administració pública són temes compatibles. En una resposta als periodistes sobre si es minva la promoció interna del català i, en canvi, s'aposta per la promoció externa, Bosch ha negat aquest fet i ha dit que es pot combinar "arribar a un model de mèrit per requisit" i la promoció del català a l'exterior.

Les mesures educatives es podrien retardar pels pressuposts del 2012

Bosch també ha explicat que els ajusts al pressupost del 2012 potser faran retardar l'aplicació d'algunes mesures educatives, anunciades en campanya electoral, com la lliure elecció de centre i llengua, i l'aplicació de la sisena hora. El portaveu del govern i conseller d'Educació i Cultura ha explicat que aquestes mesures poden suposar despeses en més professorat o en noves unitats. En aquest sentit, ha dit, es podrà retardar la implantació o bé aplicar de manera progressiva.