
El Museu de Montserrat acull l'exposició 'Donacions 2000-2012', una "acurada" selecció de les obres que el museu ha rebut en concepte de donació des de l'any 2000 i fins l'actualitat. El director del Museu, el pare Josep de Calassanç Laplana, ha explicat que es tracta d'una "mostra d'agraïment i compromís" cap a les famílies o institucions que han donat les obres. L'exposició està formada per un conjunt de 300 peces d'escultura, pintura, dibuix i obra gràfica. Entre les obres, en destaquen algunes d'artistes de renom com Ramon Casas, Santiago Rusiñol (A la imatge, 'claustre de la catedral de Tarragona') o Joan Llimona, amb un gran valor històric i artístic. L'exposició es podrà visitar fins el proper 17 de setembre.
Entre les peces en destaquen algunes amb un gran valor històric i artístic. És el cas de la pintura 'Sant Francesc en èxtasi', de l'any 1884, una obra del pintor Joan Llimona (1861-1926), donat per la família Ubach Nuet. Segons Laplana es tracta d'una peça "curiosa perquè és una imatge molt poc devota, que fa pensar més aviat en un estudi naturalista dels fenòmens extranormals o patològics". Aquest quadre es va presentar per primer cop a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid l'any 1884, on va produir certa polèmica.
Una altra de les obres destacades és 'Gitana amb un mantó vermell', de Ramon Casas (1866-1932). Una peça inèdita fins que va arribar a Montserrat. El pintor va regalar aquest quadre al doctor Manuel Font i Torné, company d'aventures de Casals i Rusiñol, i la seva néta, Montserrat Vall, el va llegar al museu.
Entre les escultures, Josep de Calassanç destaca dues de Josep Granyer (Barcelona, 1899-1983). Es tracta 'd'Hipopòtam violinista' i 'Cantaora', aquesta última lacada amb la tècnica japonesa 'urushi'. Tot plegat, segons Calassanç, representa "un petit museu alternatiu, que dóna una visió molt completa i bastant equilibrada de l'esdeveniment artístic al nostre país".
"Una donació al servei de la cultura"
El director del Museu de Montserrat ha explicat que molts donants prefereixen oferir les seves propietats artístiques a Montserrat per motius socials, sentimentals o culturals perquè "Montserrat és una institució que, a diferència dels governs, no canvia". "Una institució ancorada en allò que és permanent en el nostre país", ha dit. Segons ha assenyalat, hi ha molts donants que volen que les seves peces tinguin un element de continuïtat i permanència. En aquest sentit, Montserrat "sempre les posa al servei del país i la gent que la visita. És una donació al servei de la cultura", ha afegit. El director del Museu també ha explicat que, en d'altres casos, les donacions responen a motius religiosos i, en ocasions, són "autèntics exvots". És a dir, objectes que s'han ofert a la Mare de Déu de Montserrat pel compliment d'una promesa.
Segons Josep de Calassanç, per als donants veure les seves obres en una exposició "representa una gran alegria, els eixampla el cor i els horitzons". "Els donants no haurien deixat que la gent entrés a casa seva per veure les obres i, d'aquesta manera, tothom en pot gaudir. Veuen que en un museu, les seves peces assoleixen una altra dimensió", ha assegurat.