El panellet és, juntament amb la castanya, el producte estrella de la castanyada. El seu origen és, però, incert. Al voltant d’aquest típic menjar s’hi troba tota una llegenda que remunta els seus orígens en els antics cultes funeraris. Era en aquest tipus d'esdeveniments on es portaven panets petits com a ofrena a l'església o a les tombes dels difunts.
D'altra banda, també es creu que van ser els àrabs els que van crear aquesta tradició, pel seu tipus de massa, però els primers indicis que es tenen sobre els panellets són de finals del segle XVIII. En un principi, eren elaboracions que es feien a les masies després de la recol·lecció de la fruita seca. Però aquests dolços van anar evolucionant i, més tard, es podien adquirir per Tots Sants i després de celebracions religioses, passant a ser considerat un aliment beneït.
[h3]Un producte ideal per a les nits de fred[/h3]
La seva composició, amb un alt contingut calòric, juntament amb les castanyes i els moniatos, fa que sigui el producte ideal per a les llargues i fredes nits del dia de Tots Sants, la de l'1 de novembre, i el Dia dels Difunts, el 2 de novembre. Actualment, aquesta tradició de menjar panellets per Tots Sants es manté ben viva a Catalunya, l'Aragó, el País Valencià i les Illes Balears.
Avui dia, de panellets se’n troben de tota mena i condició. L’oferta ha anat creixent en els darrers anys, però el panellet per excel·lència és el que està fet amb una massa d’ametlles similar al massapà, cobert amb pinyons i banyat en clara d’ou ensucrada amb sucre. La forma tradicional és la d’una petita bola que es pot menjar en un parell de mossos, encara que els més llaminers no tindran cap inconvenient a fer-ho d’un sol cop.
Per preparar-los calen pocs ingredients: clara d’ou, sucre, ametlles moltes i pinyons.
Els panellets, d'ofrena funerària a postres exquisides
En els seus orígens, aquests petits panets es portaven com a ofrena a l'església o a les tombes dels difunts
ARA A PORTADA
Publicat el
31 d’octubre de 2021 a
les 10:25
Et pot interessar
-
Cultura
Quan la música somia Gaudí: un viatge sonor al seu univers
-
Cultura
La llengua germana del català a 2.000 quilòmetres de distància
-
Cultura
Pirates, en Vegeta i el doblatge en català: «Defensar-lo et fa antisistema»
-
Cultura
Què fer aquest cap de setmana a Barcelona i Catalunya: 1, 2 i 3 de maig
-
Cultura El Parlament rebutja demanar l'informe tècnic de l'Estat sobre el trasllat dels murals de Sixena
-
Cultura
Jorge Azcón amenaça d'endur-se les obres de Sixena si el MNAC no les trasllada
