Com sona The Joshua Tree trenta anys després? Les onze cançons superen l'escrutini del pas del temps? Estrenat el 9 de març de 1987, el públic català tindrà el privilegi de comprovar-ho en viu aquest dimarts, 18 de juliol, en l'únic concert de la gira U2: The Joshua Tree a l'estat espanyol.

Com si les cançons de l'àlbum "fossin plenament vigents ara mateix", composicions com In God's country o One tree hill tornaran a cobrar vida amb tota la potència amb què van aparèixer fa trenta anys, just ara que, en paraules del propi grup, som "en un temps d'agitació mundial, amb l'auge dels moviments d'extrema dreta i amb alguns drets humans fonamentals en risc".

El que és innegable és que The Joshua Tree va ser un punt d'inflexió, una alenada musical en un temps en què el públic desitjava sentir allò, aquell enfilall d'onze cançons: èpica, drama, pèrdua, preguntes, transcendència, i una emoció que traspassava el riff o l'agut de la veu per ser part d'un cant comú. L'àlbum va forjar el mite dels U2, un grup que oferia una experiència transcendia la música.

El disc va vendre més de 25 milions de còpies, va ser produït per Brian Eno i Daniel Lanois i va aconseguir el número u en més de vint països. Aquest dimarts, el grup farà sonar The Joshua Tree de dalt a baix, amb un repertori de cançons que ve coronat per una tríada inicial memorable: Where the streets have no name, I still haven't found what I'm looking for i With or without you. La gira s'allargarà fins a l'1 d'agost, en una actuació final a Brussel·les, i compta a Europa amb Noel Gallagher's High Flying Birds com a teloners.