Joandomènec Ros, president de l'IEC, acompanyat de la presidenta de la secció Filològica, Maria Teresa Cabré i el membre de la secció, Vicent Pitarch, han presentat aquest dimarts al matí la nova polèmica Ortografia després que el ple de l'ens hagi aprovat el text. "Des de l'Institut creiem que se n'ha fet un gran massa", ha assegurat Ros, tot recordant que per llei, "l'IEC és el fixador de l'evolució de la llengua" i "a més de fer recerca, té la funció de normativitzar-la". Unes funcions que recauen sobre la secció Filològica però que en última instància han de passar pel ple.

Contràriament al que s'ha publicat en alguns mitjans, Ros ha explicat que a la secció Filològica, que n'és l'autora, ha recollit les opinions de filòlegs, però també "d'escriptors, traductors i usuaris de la llengua en tots els camps". "S'ha parlat de precipitació" però la presidència de l'Institut "ha instat la secció Filològica que posés punt i final a la Gramàtica perquè hi estava treballant des de feia 20 anys", ha explicat el president, tot afegint que "si hi ha hagut precipitació, en 20 anys...".

"Malgrat que alguns dels comentaris que s’han fet als mitjans deien en concret quines coses no agradaven, la versió que podran veure a partir d’avui mateix de l’Ortografia té alguns canvis respecte el que va circular en el seu moment", així ha conclòs Ros la seva intervenció.

Maria Teresa Cabré, presidenta de la secció Filològica, per la seva banda, ha defensat la reforma perquè es tracta d'un reforma consensuada: "No és una proposta precipitada, el grup d'Ortografia de la secció ha fet 57 reunions. Ha estat un procés llarg de treball".  A banda, ha recordat que "no és una reforma ortogràfica sinó d'una modificació d'alguns punts". "Punts que havien estat suggerits per col·lectius professionals a través d'articles que s'havien anat acumulant a les oficines de la secció Filològica".

L'altra part de la defensa de Cabré s'ha centrat en la vivesa de la llengua perquè "és un organisme viu, que evoluciona" i que no té les mateixes característiques al llarg del temps. En aquest sentit, Cabré ha apuntat que la llengua es mou en societat i la catalana "està caracteritzada pel multilingüisme", que s'ha de tenir en compte a l'hora de fer les reformes.