Maria de Mar Bonet ha emocionat de nou aquest diumenge el públic de L’Olympia de París més de 50 anys després de la primera actuació a la sala, que ha definit com el “temple més important de la música francesa”. Entre el públic, Carles Puigdemont, Laura Borràs, Jordi Cuixart i Miquel Iceta han gaudit de l'espectacle. I, de fet, el president ha visitat la cantant al camerino, amb qui manté una relació d'amistat, abans del concert.
En aquest sentit, Maria de Mar Bonet ha cantat Què volen aquesta gent, exclosa per la censura franquista en la primera edició, i li ha dedicat a tots els "represaliats que continuen a l'exili" i, específicament, al mateix Puigdemont. Ha recordat que el 1975 no es podia cantar a Catalunya, però que a l’Olympia sí que ho va poder fer.
El concert, impulsat pel Govern i l’Institut Ramon Llull, ha comptat amb unes 1.200 persones. També amb l’assistència de la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, la delgada del Govern a França, Eva Doya Le Besnerais, i la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart.
Un dels moments més emotius del retorn de Maria del Mar Bonet a l’Olympia de París: explica la història de la cançó “Què volen aquesta gent” i l’acaba dedicant als represaliats i exiliats d’avui en dia, com @KRLS Puigdemont, que és entre el públic. https://t.co/3pJs2Gm6Zn
— Martí Estruch Axmacher (@MartiEstruch) October 11, 2026
El retorn a l'Olympia, molt especial per a Maria de Mar Bonet
Amb aquest convenciment, previ a l’actuació, Bonet no ha pogut amagar que significava molt per ella aquest “retrobament” actualitzat del recital del 25 d’abril de 1975. En aquella ocasió l’acompanyaven els desapareguts Ovidi Montllor i Toti Soler, i ara ho ha fet amb els músics que ha gravat el seu darrer treball: L’aigua no cansa. El recital, doncs, no ha pretès repassar exhaustivament tota la seva carrera, sinó "establir un diàleg" entre el repertori d’aquell període històric amb l’actual.
Malgrat el pas del temps i les transformacions històriques i socials des d’aquella primera aparició, Maria del Mar Bonet evita fer comparacions nostàlgiques o balanços sobre quina època ha estat millor. Afirma que viu plenament el moment actual i que el seu objectiu primordial ha estat oferir un “espectacle rigorós i de qualitat”. La proposta de tornar a L’Olympia no va ser una iniciativa pròpia, sinó una invitació que va acceptar amb entusiasme per la possibilitat de compartir la seva feina actual a la capital francesa.
- Laura Borràs i Carles Puigdemont, al concert de Maria del Mar Bonet a París
- Oriol Bosch / ACN
Encara que al llarg de la seva carrera ha actuat en múltiples sales parisenques – com ara el Théâtre de la Vielle, el Théâtre de la Gaîte o el Théâtre de la Danse - i en altres ciutats com Lió o Marsella, Bonet defineix L’Olympia com el temple de referència de la música francesa. La cantant ha recordat amb admiració la “generació històrica” de la chanson que “va enaltir la poesia i la llengua a través d’aquest escenari, encarnada per creadors com Georges Brassens, l’Yves Montand, Léo Ferré, Jean Ferrat, Serge Reggiani, Édith Piaf, Barbara i Anne Sylvestre. Per Maria del Mar Bonet, actuar novament en aquest espai representa un “estímul artístic d’alt nivell”.
El record del passat franquista
La cantant ha rememorat el concert històric que va oferir a L’Olympia de París el 25 d’abril de 1975. Aquell recital, publicat poc després en format discogràfic, va ser recuperat l’any passat en una nova edició en vinil i disc compacte, amb noves mescles que ha actualitzat el so sense perdre’n l’essència.
Maria del Mar Bonet ha presentat una selecció de les cançons més emblemàtiques que va interpretar a L’Olympia l’any 1975, juntament amb alguns temes del seu darrer treball discogràfic, L’aigua no cansa, publicat a inicis de l’any 2026 i guardonat per la crítica en la novena edició dels Premis Enderrock de la Música Balear 2026.
L’any 1975 el concert a L’Olympia es va fer al matí i hi va assistir, entre d’altres, el poeta Vicent Andrés Estellés. Maria del Mar Bonet va interpretar cançons com Aigua, No voldria res més ara, Me n’aniré de casa, Nina Ninona, Abril, i Cançó per una bona mort.
