Maria Teresa Cabré, doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtica emèrita de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat reelegida presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Cabré encapçalava l’única candidatura que ha optat a la presidència de la Secció Filològica en les eleccions que es van celebrar el divendres 8 de juny.
El nou Consell de Govern és integrat també per Ramon Sistac, doctor en filologia catalana per la UB, professor titular de dialectologia catalana a la Universitat de Lleida i delegat de l’IEC a Lleida, com a vicepresident; per Mila Segarra, doctora en filosofia i lletres en l’especialitat de filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), d’on és professora emèrita del Departament de Filologia Catalana, com a secretària, i per Màrius Serra, llicenciat en filologia anglesa, escriptor i traductor, com a tresorer.
El programa per als pròxims quatre anys (2018-2022) dona continuïtat a les línies de treball encetades en el mandat anterior, i se centra "en la millora continuada de la gestió de la Secció Filològica, en la compleció de l’obra normativa, i en la intensificació de l’obertura a l’exterior i la connexió constant amb els col·lectius concernits per la difusió de la normativa", tal com explica l'entitat en un comunicat.
Maria Teresa Cabré, reelegida presidenta de la Secció Filològica de l'IEC
El nou Consell de Govern és integrat també per Ramon Sistac, Mila Segarra i Màrius Serra
ARA A PORTADA
Publicat el 12 de juny de 2018 a les 13:07
Et pot interessar
-
Cultura Petició de declaració d'espoli: un nou recurs per frenar el trasllat de les pintures de Sixena
-
Cultura Pesillà de la Ribera s'omple per batre el rècord de la sardana més multitudinària de la història
-
Cultura Descobertes unes pintures amagades durant 27 anys a la capella Gitana de la presó de la Model
-
Cultura La premsa valencianista (1837-1977)
-
Cultura L'Aragó retira els tècnics del MNAC mentre insisteix en la documentació de les obres de Sixena
-
Cultura Un «Virolai» massiu s'apodera de Les Santes de Mataró