"Per perdonar, abans s'ha de saber". La frase de l'historiador Manuel Tuñón de Lara il·lumina la nova recerca del periodista i investigador Daniel Arasa, que publica un altre llibre sobre la Guerra Civil. Aquest cop, centrant-lo en la pàgina més cruel de la postguerra, sota el títol La repressió franquista a Tortosa i el Delta de l'Ebre (Flah). Una voluminosa recerca que aprofundeix en les històries de delacions, judicis i crims legals que es van escampar per la Catalunya dels vençuts a partir del 1939.

Arasa ja va publicar 100 consells de guerra (Gregal), a partir de la consulta dels procediments sumaríssims contra dirigents i milicians republicans. En aquest volum, se centra en les causes dirigides contra periodistes, dones, obrers i pagesos. La lectura ofereix una panoràmica poc habitual de la repressió i permet resseguir els processos incoats contra republicans de la zona de Tortosa i el Delta.

El treball d'Arasa permet també comprovar com va ser la repressió en els diversos municipis, sovint fruit de les circumstàncies en què es va viure la guerra a cada municipi. A vegades, es reflecteix en la documentació l'actuació valenta de dirigents republicans que eviten tota actuació contra persones de dretes durant la guerra. És el cas de Francesc Aixendri, membre d'ERC i del comitè de Bítem, poble on no es va produir cap acte de violència durant el conflicte.     

El llibre està ple d'històries sòrdides. Com el del secretari de la Federació Arrossera de la Cava, militant del PSUC, que va pagar molt car explicar que va veure com una figura de dretes del poble moria assassinat "pixant com els conills", fet que demostraria la seva presència en els fets. Va ser afusellat. Hi ha el cas de l'enterramorts de Tortosa, Víctor Pla, lo sepulturero, a qui s'acusa d'haver manifestat alegria quan anava a enterrar persones de dretes assassinades a la rereguarda i de delatar-ne algunes. Va ser condemnat a reclusió perpètua, tot i que va sortir en llibertat quatre anys després.    

Tot el llibre d'Arasa es caracteritza per un esforç de rigor per aportar dades fins ara desconegudes sobre la repressió franquista. Arasa és un home de profundes conviccions religioses i pensament moderat. El llibre comença recordant el famós discurs de Manuel Azaña del "Pau, pietat i perdó" del 1938, i l'autor fa explícita la voluntat de reconciliació, que per ell ha d'anar acompanyada del coneixement dels fets.