Ser dona i directora de cine als anys 60: així va començar la revolució d’Agnès Varda

Enmig d’un món d’homes i d’un context estereotipat que mantenia a la dona fora de l’escena cultural, Agnès Varda va saber capturar amb ulls sensibles i revolucionaris l’art de la Nouvelle Vague. Sent una de les poques directores de la seva generació, Varda va ser procursora dins del moviment cinematogràfic trencant normes i clixés i firmant més de quaranta pel·lícules.

Avui podem gaudir de la seva trajectòria  i talent gràcies a l’exposició del CCCB “Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar” un espai on es reivindica la seva originalitat i atrevivemnt per experimentar amb els múltiples suports artístics i el llenguatge de l’art.

Varda s’autodefinia com a recolectora de moments efímers, i en aquest espai, cada obra és un fragment d’aquests moments que, a les seves mans, es tranformen en poesia visual.

Fins el 8 de desembre, al CCBA, el llegat de la dona que es va fer cineasta per necessitat. Que, sense voler ser esclava d’estil o tendència, va anar jugant amb el temps, la llum i els ponts que construïa entre la gent.