CIUTAT DEL VATICÀ | Com era de preveure, la primera votació del conclave ha conclòs amb una fumata negra. Això sí, s'ha fet esperar fins a ser nit tancada. Potser perquè el conclave ha començat tard. Els 133 cardenals electors han retornat a la Residència de Casa Marta per sopar i, amb tota probabilitat, analitzar el resultat que hagi portat el recompte. Des de fora, tot són especulacions, però el primer dia de conclave ha dut novetats que no han passat desapercebudes pels analistes. Al matí, a la Missa Pro Eligendo Pontifice oficiada pel cardenal Gianni Battista Re, s'han llançat missatges poc dissimulats.
Fumata negra el primer dia de conclave mentre la cúria s'ho juga tot a Parolin
— NacióDigital (@naciodigital) May 7, 2025
✍️@pepmartivall des del Vaticàhttps://t.co/M2CizHBKCX pic.twitter.com/RymWpacY7T
Re ha abraçat efusivament Pietro Parolin, secretari d'Estat que ha cessat en les seves funcions a la mort del Papa. Ho ha fet a l'altar, d'una manera visible. A més, en la seva homilia, no ha fet cap referència a Francesc i sí al context greu internacional, el que pot ser indicatiu d'una mirada còmplice envers el diplomàtic de la Santa Seu.
Ahir, el Col·legi de Cardenals ja va fer un altre gest, enviant un comunicat reclamant la pau a Ucraïna i Gaza. Un pronunciament inhabitual en vigílies d'un conclave, però que en qualsevol cas assenyala el component de mediació i de diplomàcia que pot exercir la Santa Seu. I qui millor que el secretari d'Estat vaticà per fer aquesta tasca?
Re representa, si no tota la cúria, sí una part d'ella, a banda de la història recent del Vaticà. És una figura institucional de molt de pes encara, tot i els seus 91 anys. Ho va demostrar ja en el funeral de Francesc, on va defensar el llegat del pontífex argentí i la idea d'una Església de portes obertes.
D'alguna manera, entre aquests dos actes —amb l'oblit de tota referència a Francesc aquest dimecres— hi ha el programa d'un sector curial pel que fa al que ha representat Francesc: mantenir la lleialtat a certa obertura, però deixant clar que l'estil del jesuïta argentí no tornarà. Parolin emergeix així com un home de centre dins de l'Església, en un moment de forta divisió interna i quan la manca de cohesió inquieta molts sectors.
"Unitat" ha estat una altra paraula pronunciada per Re, en un moment en què moltes veus demanen algú que pugui mantenir l'Església unida, un catolicisme que va de les posicions liberals progressistes de la majoria dels bisbes alemanys als discursos gairebé homòfobs de molts prelats africans.
El pragmatisme amb la Xina
Darrere la forta campanya contra Parolin des de sectors conservadors hi ha l'acord subscrit per la Santa Seu amb Pequín el 2018. Acord que ha anat prorrogant-se i que està vigent fins al 2028, en principi. Moltes clàusules romanen secretes, però l'obertura a la Xina ha tancat, només en part, la greu fractura produïda a l'Església catòlica xinesa, amb un sector obedient a Roma i un altre controlat del règim de Pequín.
Parolin es va apuntar algun punt en aquest pacte: tot el catolicisme xinès, l'oficial i el "clandestí" fidel a Roma reconeixen l'autoritat del Papa, i els nomenaments episcopals han de ser consensuats, amb una darrera paraula potser més formal que real del pontífex. Pels més realistes, Parolin ha estat un estadista que ha obert camí. Per l'ala dura, impulsada pel cardenal Zen de Hong Kong, s'ha comès una traïció. Però els realistes de la cúria consideren que l'aproximació respon als interessos de l'Església en un món cada cop més asiàtic.
El bressol de Parolin
L'eix Parolin-Re no s'entén sense conèixer la història del Vaticà en les darreres dècades. Parolin és una criatura dels desapareguts cardenals Agostino Casaroli i Achille Silvestrini, defensors de l'ostpolitik practicada per la Santa Seu en els anys de Pau VI, fruit del desgel del Concili Vaticà II. El pontificat de Joan Pau II va tallar les ales d'aquest nucli, que sempre va romandre en alguns salons del Palau Apostòlic.
Silvestrini, un dels grans noms dels anys 80 i 90, era el líder d'aquesta facció curial. Quan el pontificat de Joan Pau II declinava, van formar el grup de Sankt Gallen, anomenat així perquè es reunia en una abadia que hi ha en aquesta població suïssa. Parolin no hi anava però hi estava connectat. Un dels seus objectius era barrar el pas a Joseph Ratzinger en el conclave del 2005. No se'n van sortir, tot i intentar impulsar Jorge Bergoglio.
Després, quan l'etapa de Benet XVI va començar a fer aigües, els de Sankt Gallen van recuperar posicions. Silvestrini va morir el 2019, però va tenir temps per veure el triomf de Parolin, que a la nunciatura a Veneçuela practicava el que havia après amb Casaroli: mediar, evitar el xoc entre govern i oposició, i que l'Església no perdés bous i esquelles en croades contra règims. Un dia, Francesc va cridar el diplomàtic a la secretaria d'Estat. Els hereus de Sankt Gallen acaronaven altre cop el ceptre.
