Corea del Nord és un dels països més impenetrables del món, com enigmàtic és el seu règim i Kim Jong-un, el líder suprem. Això dona un interès afegit a un llibre sorprenent com El meu amic Kim Jong-un (Reservoir Books), de Keum Suk Gendry-Kim, una escriptora sud-coreana de 54 anys que ha passat per Barcelona per presentar aquest còmic que és una biografia molt ben documentada del dictador asiàtic.

Keum Suk Gendry-Kim es va donar va conèixer amb títols com L’espera, on explica també a través del dibuix el drama de les famílies separades de les dues Corees, o Herba, sobre les dones que foren convertides en esclaves sexuals per l’exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial. Alguns dels seus llibres han estat inclosos en els llistats de les millors novel·les gràfiques per The Guardian i The New York Times. Hi hem conversat al CCCB.    

Com va decidir escriure aquesta biografia?
Portem més de 80 anys separats. Vivim una mena de guerra congelada, malgrat que, poc a poc, sembla que la tensió va disminuint. Quan vivia a Seül, era conscient que hi havia una divisió i que les dues Corees estaven separades, però no vivia cap situació de patiment propera que m’afectés en la meva vida quotidiana. Però va ser diferent quan em vaig traslladar a viure a l’illa de Ganghwa, que es troba a prop de la frontera, vaig començar a notar en la meva pròpia pell aquesta divisió i els patiments que estava ocasionant. Vaig sentir la necessitat de transmetre un missatge de pau i de prendre consciència de com aquesta divisió impacta en la vida de les persones. 

Per què aquest títol? 
Vaig posar aquest títol perquè si titulava El dictador era massa obvi i molta gent pensaria que aportava poca informació. Vaig anomenar-lo amic per generar diversos sentits i interpretacions. En art i literatura s’empren moltes figures simbòliques i a través d’aquest títol, volia presentar aquest personatge sense donar-li cap justificació ni imatge positiva, però alhora mostrant que Corea del Nord i Corea del Sud estan tan lluny i tan a prop a la vegada. El terme amic té aquest doble fil.   

Sap si Kim Jong-un ha llegit el llibre?
Jo també tinc aquesta curiositat. 

No té por? Vostè viu molt a prop de la frontera.
Li diré que m’han sobtat més aviat algunes reaccions que hi ha hagut a Corea del Sud perquè quan tan sols s’havia anunciat el llibre vaig començar a rebre amenaces i crítiques. Durant dues setmanes no vaig poder sortir de casa. De gent de l’extrema dreta i de persones que per les xarxes m’atacaven sense haver llegit el llibre. Des de les biblioteques també em van avisar que molts lectors s’havien queixat pel fet d’exhibir un llibre així en una biblioteca pública. 

Com és el Kim Jong-un que dibuixa en aquest llibre? Creu haver penetrat en el seu imaginari?
No he conegut Kim Jong-un personalment i quan escric m’agrada parlar amb persones que han viscut els esdeveniments dels que parlo i recollir dades. Amb el protagonista d’aquest llibre ha estat impossible. Mai podria obtenir una entrevista amb ell. Aleshores em vaig haver de centrar en persones que hi han tingut contacte o que en van patir les conseqüències, o persones que el van investigar. Per això no dono opinions meves ni tampoc justificacions, sinó reflectir la informació que he anat recollint.  

En el llibre explica que el seu pare, Kim Jong-il, no es va atrevir a presentar-lo de petit al seu avi, el fundador del règim, Kim il-Sung, perquè ho havia fet amb un altre nét i no li havia agradat al ser fill d'un altre matrimoni. Arrossega algun trauma familiar? 
Tots els humans arrosseguem traumes familiars. Poden ser històries més petites o més grans, però tots tenim les nostres tristeses. Sobretot aquells que han tingut pares que han patit els efectes d’una guerra. Sovint els pares no expliquen aquestes històries perquè no volen que els fills les pateixin. Segons els experts amb qui he parlat, Kim Jong-un es va esforçar molt per semblar-se tant en els aspectes físics com en els gestos al seu avi Kim il-Sung.      

En què es diferencia Kimk Jong-un del seu pare i el seu avi? En quin sentit és més "reformista" o més o menys "cruel"?
Aquí hauria de donar una opinió personal i seria incòmoda i complexa. Com que ja tothom sap que estic vivint molt a prop de Corea del Nord, crec que aquesta serà l’única pregunta que no li podré respondre. 

No li ha tremolat el pols per eliminar membres de la seva família, d'un germanastre a un oncle seu. Ho explica en el llibre.
Totes les dades que ofereixo en el llibre estan extrets d’informacions i dels investigadors. He reflectit tota la informació que he trobat. 

Creu que el règim de Corea del Nord ha canviat i és diferent a fa deu o quinze anys?
Diria que, en la meva opinió, en els darrers anys Corea del Nord s’ha obert una mica més i es comunica més amb la resta de països. Crec que ha intentat obrir-se internacionalment. Les coses han canviat i tothom és conscient d’això.    

El llibre plora per la divisió del seu país. Creu que la reunificació és un horitzó imaginable?
La unió de les dues Corees és possible si ens preparem bé. En aquests 80 anys, tots dos països no s’han comunicat en cap moment ni han fet intercanvis. Si hi ha una unió no ha de ser perquè un país absorbeixi l’altre sinó que s’ha de tractar que sigui una unió pacífica, minimitzant les diferències. Ens hem de preparar per fer realitat aquesta unió. Hem de conversar en el camp de la cultura, de l’art, de l’esport. 

A Herba, explica també amb dibuixos l’experiència de les esclaves sexuals en mans del Japó. Creu que unes històries tan dramàtiques i sagnants com aquesta o com la de Kim Jong-un es poden explicar bé des del còmic?
Qualsevol expressió artística, sigui una pel·lícula, una novel·la, el còmic o la novel·la gràfica, té les seves particularitats. Per mi, la novel·la gràfica era la més adequada per mi. M’agrada dibuixar i treballar sola, i poder dibuixar i escriure em va permetre expressar bé el que volia dir sense cap limitació a la meva creativitat. Aquestes novel·les gràfiques faciliten accedir a més gent a les històries que vull explicar sense barreres d’edat. 

Corea del Nord és una dictadura i Corea del Sud una democràcia. Recentment, el seu president, el conservador Yoon Suk-yeol, va intentar implantar la llei marcial es va produir una autèntica revolta cívica. Potser tenen vostès l'antídot contra els dirigents autoritaris. 
A Corea tenim una ferida acumulada. Vam estar sotmesos a l’imperialisme japonès durant 35 anys i vam haver de transitar per camins molt tràgics. Molts eren els pares dels nostres avis. La llei marcial era com una repetició de coses que ja havíem patit. Sempre, abans d’una guerra, hi havia la llei marcial. I fos pels governants japonesos o per règims coreans, sempre ha estat el poble el que ha sortit a protegir el propi país, els seus drets i la democràcia. Això està impregnat en el nostre ADN. Els nostres pares i avis han tingut l’experiència de sortir al carrer per lluitar pels seus drets.

Quan es va produir la llei marcial, ara fa quasi un any, la gent va sortir al carrer, els pares amb els seus fills, en una marxa sense violència, amb espelmes enceses i música, gaudint i compartint en harmonia, perquè això és el país per nosaltres. Per això és per nosaltres una democràcia i una nació. Em va semblar un moment de gran bellesa. 

Pot ser un exemple per al món ara que proliferen tants aspirants a autòcrata? 
Crec que hem donat un bon exemple al món de com sortir al carrer per fer sentir la nostra veu sobre com volem protegir els nostres drets i el nostre país.