Aquest dimecres, 7 de maig, començarà a Roma un dels conclaves més complexos i incerts de la història recent de l’Església catòlica. La petjada deixada pel papa Francesc ha estat profunda, com també ho és la divisió existent en la cúpula cardenalícia, fet que afegeix més interès a la decisió que han de prendre els membres d’un club molt restringit i que ha estat triat per cada sant pare. Com funciona un conclave? Qui pot votar? Quins requisits s’exigeixen? Aquestes són les principals preguntes entorn d’una elecció històrica.

Quins esdeveniments són importants en els dies previs?  

El funeral del Papa és un moment important que pot exercir influència en els cardenals en funció del clima en què tingui lloc. L’homilia del degà del Col·legi Cardenalici, Gianni Battista Re, va impactar. Venen després els Novendiali, les misses durant nou dies en record al papa mort. Finalment, les Congregacions —els encontres de tots els cardenals per debatre sobre la situació de l’Església— serveixen perquè els electors es coneguin (la majoria han estat investits pel papa en els darrers anys) i dialoguin.

Finalment, la Missa Pro Eligiendo Pontifice es fa el matí del primer dia de conclave i en ella el cardenal Re tornarà a fer una homilia que pot ser indicativa sobre per on va, com a mínim, una part considerable dels qui influeixen sobre els electors.    

On es reuneix el conclave?

Els electors s’apleguen a la Capella Sixtina, on es tanca la porta i s’impedeix que hi entri cap persona aliena als electors, tret del mestre de cerimònies i uns eclesiàstics assistents prèviament assignats. Els cardenals no debaten (això ho fan fora de la capella decorada per Miquel Àngel) i només voten.     

Qui pot votar?

Tots els cardenals amb menys de 80 anys. Actualment, són 135, però dos d’ells ja han anunciat la seva absència: l’espanyol Antonio Cañizares per motius de salut, i el curial Angelo Becciu per ordre del Papa perquè està processat per irregularitats econòmiques. Si finalment pot assistir Vilko Puljic, que estava malalt, seran 135 electors. Els cardenals de més de 80 anys sí que poden participar de les Congregacions, però no votar ni ser a la Capella Sixtina. En total són 252 els cardenals.

Quants cardenals de l'Estat espanyol hi ha?

Hi ha tretze cardenals espanyols, però només set són electors. Els altres han superat els 80 anys, entre ells l'ahir totpoderós Antonio María Rouco. Dels set electors, un d'ells, Antonio Cañizares, no hi assistirà per motius d esalut. Els qui sí que seran a Roma són Juan José Omella, els madrilenys Carlos Osoro i José Cobo, Francisco Javier Bustillo, bisbe d'Ajaccio, Ángel Fernández Artime (amb un càrrec a la cúria, al capdavant del dicasteri de Vida Consagrada) i l'arquebisbe de Rabat, Cristóbal López Romero. 

Són encara majoria els europeus?

Són el grup més nombrós: 53 en total, tot i que el bloc italià ja fa anys que ha perdut el domini. Catorze són d'Amèrica del Nord, 23 asiàtics, 23 d'Amèrica Llatina, 18 africans i 4 d'Oceania.

Qui presideix el conclave?

El degà del Col·legi, però es dona el cas que Re té més de 80 anys, com també el vicedegà, Leonardo Sandri. El següent en precedència és el cardenal Pietro Parolin, fins ara secretari d’Estat.

Com es vota?

S’elegeixen per sorteig tres cardenals escrutadors, que són els qui faran el recompte, i altres tres per revisar-lo. Cada elector, després de jurar guardar silenci sobre el que passarà a la Capella Sixtina, serà cridat per antiguitat i dipositarà una papereta amb un nom, convenientment doblegada, que posarà sobre un plat que cobreix l’urna. Aleshores, pronunciarà: “Poso per testimoni a Crist Senyor, el qual em jutjarà, que dono el meu vot a qui, en presència de Déu, crec que ha de ser elegit”. Tot seguit es diposita el sufragi a l’urna.

Quina majoria es requereix per ser elegit? 

Són necessaris dos terços dels electors per ser elegit Papa. Si finalment són 133 els cardenals que acaben tancant-se a la Capella Sixtina, això vol dir que el nou Papa necessitarà el sufragi favorable d'un mínim de 90 cardenals. 

Hi ha candidats formals?

No. Cap cardenal es postula ni pot fer proselitisme explícit, però això no vol dir que no hi hagi aspirants. Tampoc hi ha campanyes com les coneixem en altres àmbits, però sí que existeixen operacions molt ben pensades per afavorir un nom o perjudicar-ne d'altres. El procés amb què alguns electors es posicionen o donen suport actiu a algú altre es fa a través d'insinuacions i subtilitats.  

Què passarà el primer dia?

Dimecres, a dos quarts de cinc de la tarda, els electors desfilaran en processó fins a la Capella Sixtina tot cantant el Veni Creator, que invoca l’Esperit Sant. El Mestre de Celebracions pronunciarà l’Extra Omnes (tots fora) i els cardenals quedaran tancats. Aleshores es farà una primera votació, indicativa. Com que és improbable que s’elegeixi Papa el primer dia, es cremaran les paperetes amb un producte químic per ennegrir el fum. I tot seguit, els electors es retiraran a sopar i descansar a la Casa de Santa Marta, dins del recinte vaticà. Els anomenats clergues prelats de Cambra vetllaran per impedir cap contacte entre els cardenals i personal aliè, encapsulant així els electors.

Estan incomunicats?

Sí. El conclave es reuneix sota condicions màximes de seguretat. L'objectiu és evitar cap filtració ni pressió externa. Als cardenals se'ls retiren els mòbils i se'ls encapsula a la residència de Casa Marta, amb inhibidors de freqüència. Tampoc poden accedir a cap diari ni persona aliena al grup de cardenals electors.  

Com s'assegura el silenci dels electors?

Tots els cardenals han de jurar guardar silenci de les deliberacions del conclave sota càstig d'excomunicació (l'expulsió de l'Església). També el personal assistent que fa alguna tasca durant les votacions ha de jurar romandre en silenci. Benet XVI va refermar el càstig d'excomunicació, fet que no s'ha produït en cap cas. 

Com és un dia de conclave?    

L’endemà, els electors seran conduïts de nou a la Capella Sixtina. Estan previstes dues votacions al matí, amb la fumata posterior, i dues a la tarda, amb la fumata corresponent. El conclave del 2013 va requerir cinc votacions, amb Francesc elegit en la cinquena votació, el segon dia del conclave. El 2005, per l’elecció de Benet XVI, es van fer quatre votacions.

Què succeeix si el conclave s’allarga?

Està previst que si després de tres dies de votacions no hi ha papa, es fa un dia de recés, oració i meditacions. I així fins a 34 votacions. En aquest cas, si no hi ha elecció, es vota entre els dos noms més votats, però requerint sempre els dos terços. Quan finalment un cardenal és elegit, qui presideix el conclave li pregunta: "Acceptes la teva elecció canònica com a summe pontífex?". I si accepta, li pregunta quin nom tria per al seu papat. Joseph Ratzinger va triar Benet i Jorge Bergoglio el de Francesc. 

Com s'anuncia el nou Papa?

Així que hi ha elecció, la fumata blanca informa la gent congregada a Sant Pere. Al cap d’una estona, des d’un balcó del vaticà, el cardenal protodiaca (un dels més antics), que és Dominique Mamberti, anuncia qui és l’elegit i el nom que ha triat. El nou sant pare s'adreça breument als congregats i fa una benedicció.