Els dos cardenals catalans que seran a Roma pel conclave

L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, serà l'únic elector català en tenir menys de 80 anys, però l'emèrit Lluís Martínez Sistach, de 87, també podrà participar en les deliberacions prèvies a les votacions

  • L'arquebisbe metropolità de Barcelona, Joan Josep Omella, en l'ofici. -
Publicat el 22 d’abril de 2025 a les 07:10

Catalunya tindrà dues veus catalanes en el Col·legi de Cardenals que s’ha de reunir a Roma per elegir el successor de Francesc, però només un hi serà amb dret a vot. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, podrà entrar a la Capella Sixtina en què tenen lloc les votacions perquè encara no ha fet els 80 anys. El proper 21 d’abril en farà 79. 

L’altre cardenal català viu és Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, que fa anys pocs dies després d’Omella, el 29 d’abril. En aquest cas en complirà 88. No podrà ser elector, però això no vol dir que no tingui res a dir en el procés del conclave. Abans que els cardenals es tanquin per votar, tots els membres del Col·legi es reuneixen els dies previs en les anomenades congregacions, en què passen revista als temes candents de l’Església. 

Omella pot ser un cardenal escoltat aquests dies. Home de la confiança de Francesc, pertany a la Congregació dels Bisbes, que és la que prepara totes les designacions episcopals i és algú apreciat en cercles de la cúria. A més, manté una clara sintonia amb un altre elector al conclave, l'arquebisbe de Madrid José Cobo, un dels prelats més joves, amb 59 anys. 

Les congregacions tenen més importància de la que se sol atribuir ja que permeten el contacte entre cardenals que provenen dels cinc continents, molts dels quals es coneixen poc. Solen ser encontres en què alguns prelats es donen a conèixer i algunes intervencions han servit a vegades per fer una subtil campanya.

Pau VI va establir la limitació de 80 anys per poder votar en un conclave. En aquell moment, la mesura es va entendre com una manera de treure poder als cardenals més conservadors, anteriors al Concili Vaticà II, que havia estat rebut amb hostilitat per un sector de la jerarquia eclesiàstica.