Roma està en seu vacant. En unes setmanes, a partir del 6 de maig, els cardenals de l'Església es reuniran en conclave per elegir el successor del papa Francesc, mort als 88 anys. Molt aviat circularan noms de potencials papables. Però un conclave és un procés molt complex i coral, amb molts protagonistes. Amb la mort del Papa, cessa el gruix del govern vaticà. Però hi ha dues figures que emergeixen al cor del poder. Una és el camarlenc, l'encarregat d'administrar els béns de la Santa Seu. En aquest cas, és el cardenal nord-americà Kevin Farrell, de 77 anys. L'altre és el degà del Col·legi de Cardenals, Giovanni Battista Re. En la intrahistòria del conclave que s'acosta, Re serà un personatge gens negligible.
Amb 91 anys, va concloure el seu mandat de cinc anys el 2024, però Francesc l'ha confirmat. Que ho hagi fet en aquests moments indica la confiança del Papa en aquest funcionari que dirigirà les reunions prèvies al conclave, que solen ser rellevants perquè faciliten el contacte entre els cardenals i serveixen perquè els electors que després es tanquen a la Capella Sixtina ho facin amb coneixement del qui és qui entre els possibles papables. Però, amb més de 80 anys, no podrà entrar al conclave.
El rostre de la cúria
Re és la història de la cúria vaticana de les darreres dècades. Amb llarg recorregut en el servei diplomàtic de la Santa Seu, va treballar al costat del mític cardenal Giovanni Bennelli, el candidat del sector més obert de l'Església a la mort de Pau VI, el 1978. Re va veure com el seu referent no assolia ser elegit Papa en els dos conclaves d'aquell any -a la mort de Pau VI i de Joan Pau II-. Però va saber adaptar-se als aires que portava Joan Pau II i aparèixer sempre com un curial obedient.
El cardenal Re va ser prefecte de la Congregació dels Bisbes i, com a tal, va ser el responsable de preparar el nomenament de prelats per tot el món. En el cas de Barcelona, persones de l'arxidiòcesi encara ara agraeixen a Re haver estat decisiu en acollir les opinions dels sectors més crítics amb l'aleshores arquebisbe Ricard Maria Carles i que volien que fos succeït per un català de línia oberta. En efecte, el 2004 fou Lluís Martínez Sistach qui va substituir Carles, que es va jubilar.
Poc abans de ser ingressat el febrer passat, en una Roma que bullia de rumors, Francesc ha volgut que Re continués com a degà dels cardenals. Recorda que en el conclave de la seva elecció, el febrer del 2013, va ser Re qui el va presidir. Re sempre hi és, encarnant el poder curial que travessa tots els papats.
