El 46è vicepresident dels Estats Units, Richard B. Cheney, ha mort als 86 anys, segons ha informat la seva família aquest dimarts en un comunicat. Més conegut com a Dick Cheney, el republicà va ser vicepresident durant el mandat de George W. Bush (2001-2009) i va destacar per concentrar un nivell de poder poc habitual per aquest càrrec, especialment en política exterior i de defensa.

Exdirector general de la petroliera Halliburton, Cheney va ser una figura central de la “guerra contra el terror” després dels atemptats de l’11-S i en la invasió estatunidenca de l’Iraq. Anteriorment, va ser secretari de defensa de George H. W. Bush (1989-1993) i cap de gabinet de la Casa Blanca amb Gerald Ford (1975-1977).

En suport a la seva filla Liz Cheney, excongressista i opositora de Donald Trump, l’exvicepresident es va anar distanciant els últims anys del partit republicà controlat pel magnat, fins al punt de donar suport a la candidata demòcrata Kamala Harris en les darreres eleccions presidencials als EUA.

Segons ha explicat la família en un comunicat, Dick Cheney ha mort per “complicacions d’una pneumònia i una malaltia cardíaca”.  Feia anys que arrossegava problemes cardíacs, sotmetent-se a un trasplantament de cor el 2012. De fet, va patir cinc atacs de cor en tota la seva vida i, recentment, es va informar que havia estat hospitalitzat per molèsties que no es van especificar. 

El seu paper a la guerra de l'Iraq

Entre 1990 i 1991 Cheney va tenir un paper clau en el conflicte bèl·lic a partir de la invasió de Kuwait que va dur a terme l'Iraq. L'exvicepresident va dirigir els acords i aliances prèvies a l'anomenada guerra del Golf i va aconseguir que el rei Fahd de l'Aràbia Saudita permetés la instal·lació de bases militars estatunidenques en Daharan, un lloc estratègic pel conflicte. El secretari Cheney va rebre la Medalla Presidencial de Llibertat atorgada pel president George Bush el 3 de juliol de 1991 pel seu lideratge durant la guerra del Golf.