CIUTAT DEL VATICÀ / Roma respira conclave des de fa dies i l’ambient en l’entorn de la plaça de Sant Pere creix en expectació a mesura que s’acosta el moment en què la xemeneia de la Capella Sixtina emetrà el seu veredicte. Aquesta tarda, els 133 electors es tancaran davant l’espai insuperable presidit pel Judici Final de Miquel Àngel. Enmig d’enormes controls policials -més que en l’anterior conclave- i una massa de periodistes, fidels de tots els matisos i curiosos s’apleguen a prop de la basílica.
Expectació especialment d’un catolicisme que en aquests moments també mostra divisió després de dotze anys d’un pontificat que ha tingut molt de transgressor. Quan parlen del papa Francesc, les persones amb qui parlem mostren acord en el dolor, però si es furga més apareixen els matisos. Potser ho expressa d’una manera gràfica una dona gran, romana, que, tot passejant, diu que “li agradava Francesc, però… l’Església no ha d’estar només pels pobres”. Quin Papa li va agradar més? “Joan Pau II, era fabulós, no n’hi ha hagut cap més com ell”.
Una dona argentina mostra entusiasme per Francesc ("si som argentins i estem aquí, amb qui vols que estiguem?"), mentre uns fidels mexicans esperen que es continuï el camí engegat pel Papa jesuïta. Una mexicana que estava a Roma de vacances s’ha trobat amb el conclave i no amaga les seves simpaties: “Esperem que no es retrocedeixi perquè hi ha molts problemes al món i ens cal mirar endavant”.
Els sacerdots, més prudents
Molt més ponderat es mostra un sacerdot portuguès, Rafael Vieira, qui denota menys entusiasme pel Papa mort: “Ens caldria una mena de síntesi entre progressisme i conservadorisme, com un mix”. Un jove sacerdot colombià, Juan Pablo, elogia Francesc però demana del seu successor “que tingui en compte també el llegat dels altres dos antecessors”.
És inevitable que es recorri a etiquetes com progressista i conservador per intentar fer intel·ligible el que també és una gran batalla política. Però la dimensió espiritual és present en molta de la gent que aquests dies s’aplega a Sant Pere. Fra Marcos, un dominic veneçolà, rebutja aquestes etiquetes i reclama “un Papa que sobretot s’avingui amb l’Esperit Sant, que sigui bo i que estigui pels pobres i les perifèries”.
Mentre a la plaça i als seus voltants s'expressa de manera coral la fe senzilla del poble cristià, en l'interior del Palau Apostòlic es desplega una subtil cursa, molt difícil de seguir des de l'exterior. Una cursa que avui, amb la Missa Eligendo Pontifice que precedeix el conclave, ha tingut un nou episodi, també protagonitzat per l'incombustible cardenal Re. El mateix que va omplir d'elogis Francesc en el seu funeral, aquest dimecres l'ha obviat. Pragmàtic com és, aquest cop ha volgut llançar un missatge final: un elogi a un dels contendents: el cardenal Parolin.
També a la plaça, tot i no tenir-ne les claus, s'és conscient de les complexitats polítiques del moment. En la taula d'una trattoria a tocar de Sant Pere, un jove sacerdot comentava a uns interlocutors la por que tenia que el conclave s'allargués: "Si això durés fins diumenge, tindríem a sobre una premsa que es tornaria boja".
