CIUTAT DEL VATICÀ / Hi va haver uns anys en què els catalans eren presents d’una manera sensible al Vaticà. A partir dels anys cinquanta, va brillar la figura del doctor Miquel Batllori, catedràtic d’Història Eclesiàstica a la Universitat Gregoriana. Un canonista com Bonet i Muixí va ser una figura cabdal, veritable vincle entre els sectors catalanistes i liberals del catolicisme català i la Santa Seu, i home de Pau VI. Un monjo de Montserrat, Anselm Albareda, prefecte de la Biblioteca Vaticana, va ser creat cardenal. Diversos catalans van treballar a la cúria. Ara, en aquesta Roma que es prepara per a un conclave que pot ser transcendental pel moment de l'Església i el món, els catalans no estan articulats com un grup influent, segons que admeten a Nació alguns d’ells. 

“El primer que s’ha de dir sobre el lobby català al Vaticà és que no existeix”, explica amb humor una personalitat acadèmica rellevant. Però la veritat és que d’haver-n'hi, n’hi ha de catalans. I molts en una posició destacada. N'hi ha exercint altes responsabilitats en ordes religiosos i alhora, algunes iniciatives com el Concurs Bíblic de Catalunya, que ha celebrat actes de presentació a Roma amb una gran capacitat mobilitzadora, han estat ben valorats a la Santa Seu.

Recentment, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que era a Roma per assistir a un acte organitzat pel Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC) i la Fundació Escola Cristina, va aplegar-ne alguns de destacats en un sopar informal del qual va informar aquest diari. Aquests són alguns dels catalans més destacats a prop del Palau Apostòlic.

Jordi Bertomeu, els dossiers sensibles de la cúria

Hi ha consens en considerar Jordi Bertomeu com l’home més rellevant al Vaticà. Oficial del dicasteri per a la Doctrina de la Fe (l’organisme que vetlla per la doctrina catòlica), és un sacerdot de Tortosa que ha destacat per les missions difícils que el Papa li ha encomanat. Nascut el 1968, doctor en Dret Canònic, Bertomeu és membre de la secció disciplinària del dicasteri i ha entomat alguns dels dossiers més delicats dels darrers anys, especialment els vinculats a casos d’abusos sexuals per part de religiosos. 

Ha agradat especialment a molts la seva eficàcia combinada amb un estil discret en diverses missions. Ha estat el comissari apostòlic encarregat d’intervenir i gestionar la dissolució del Sodalici de Vida Cristiana, encerclat per tota mena de sospites sectàries i d’abusos. El viatge que va fer al Perú va ser determinant el 2023 per esbrinar les responsabilitats del fundador d’aquesta organització, Luis Fernando Figari. L’entitat ha estat suspesa. La feina de Bertomeu ha permès un contacte sovintejat amb el Papa. És considerat en sectors de l’Església catalana com un home de tarannà obert i catalanista.

Dels carmelites a Montserrat

On la presència catalana es fa sentir més és entre els ordes religiosos. Joaquim Erra, un vigatà de 64 anys, és conseller general de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Un català de Caldes de Malavella, Agustí Borrell, és vicari general de l’Orde dels Carmelites, que vol dir el número dos d’una organització fundada per Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu, a més d’un biblista molt rellevant. A l'orde del Cister tenen Lluc Torcal, un monjo i exprior de Poblet de 54 anys, com a procurador general. Es tracta d’un religiós amb formació en Física i Filosofia que va fer la seva tesi doctoral sobre la comprensió filosòfica de la mecànica quàntica. Com a procurador —virtual número dos dels cistercencs— és qui gestiona els assumptes entre el Cister i la Santa Seu. 

El darrer religiós a arribar a Roma ha estat un monjo de Montserrat, just quan l’abadia celebra el seu mil·lenari. Ignasi Fossas, antic mestre de novicis i antic prior del monestir, va ser elegit recentment com a abat president de la Congregació de Subiaco, que és una de les que aplega més monestirs benedictins, prop d’una setantena. No és l’únic benedictí amb vara alta a Roma: ho és també Jordi-Agustí Piqué, primer català a presidir el Pontifici Institut Litúrgic.

L'home de Sant Egidi

Catalunya també té noms de pes en l’estructura de la influent i prestigiosa Comunitat de Sant Egidi. El més rellevant és el biblista Armand Puig, que és actualment el president de l’AVEPRO, una agència de la Santa Seu que té cura de la qualitat acadèmica i que impulsa la beatificació d'Antoni Gaudí. Gran especialista en el Nou Testament, el president del tribunal acadèmic de la seva tesi doctoral va ser Joseph Ratzinger.   

I entre els catalans del Vaticà hem d’esmentar un històric molt estimat: Valentí Miserachs, un sacerdot de l’Anoia que és canonge de la basílica de Santa Maria la Major, on hi ha enterrat Francesc. Miserachs, de 81 anys, va ser president del Pontifici Institut de Música Sacra i és una figura molt apreciada a la comunitat catalana romana. Aquests dies, però, no serà a Roma. Els passarà al seu poble, Sant Martí Sesgueioles.

La petjada catalana a l’Opus

També hi ha catalans rellevants al conservador Opus Dei, degradat per Francesc. El més conegut és Marco Carroggio, el seu director de comunicació al cor del govern de l’Obra, al costat del prelat, Fernando Ocáriz. De 57 anys, aquest home empàtic que va fer la seva tesi doctoral sobre les estratègies de comunicació en el món de l’olimpisme, es pren amb esperit esportiu alguns dels embats que ha hagut d’entomar. 

A ell se li va atribuir l’estratègia de “fer, de la llimona, llimonada” davant el fenomen d’El codi Da Vinci, novel·la que atacava frontalment l’Opus. L’Obra va respondre de manera freda i amb mesures de transparència, com obrir les portes de la seva seu a Nova York, que apareixia en el llibre com a cau de tots els crims. Tothom parla bé de Carroggio entre els religiosos catalans. Un altre català important a la prelatura és Daniel Arasa, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat de la Santa Creu.       

Poques dones

La manca de dones en llocs de responsabilitat en l’Església també es percep en el cas dels catalans del Vaticà. Precisament ara l’Opus acaba de designar una catalana, la terrassenca de 60 anys Maria Júlia Prats, com a secretaria central, amb autoritat en la branca femenina de la prelatura.

Probablement, la catalana amb més responsabilitats en aquests moments al Vaticà sigui Núria Calduch-Benages, la directora del departament de Teologia Bíblica de la Gregoriana. Calduch-Benages també va formar part d’una comissió creada per Francesc el 2016 per estudiar la possibilitat que les dones poguessin casar i batejar. Precisament obrir la porta al diaconat femení ha estat un dels temes que ha generat més conflicte intern dins de l’Església.

Un delegat a prova de governs

Amb motiu del sopar convocat pel conseller Espadaler, fonts del Govern van apuntar la voluntat de reforçar la incidència de Catalunya a Roma i al Vaticà. Tenir presència a prop del Papa hauria de ser "un afer d’Estat" indicaven. En tot cas, crida l’atenció, positivament, la continuïtat que hi ha hagut en la delegació de la Generalitat a Roma, centrada en principi en les relacions amb la República d’Itàlia. 

El Govern d’Artur Mas va designar el 2015 Luca Bellizzi, que continua en el càrrec i, a més de Mas, ja ha vist passar Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. Bellizi, format en Ciències Polítiques a la Universitat de Milà i amb una trajectòria com a directiu d’empresa, té un profund coneixement del funcionament de la política i l’economia italiana, i ha continuat en la delegació amb Salvador Illa malgrat les sacsejades polítiques, que no han estat menors.