Els organitzadors patien pel ritme d'entrades del concert de Sopa de Cabra a dues setmanes de l'actuació, però Gerard Quintana ahir a Cambrils, en el marc del Festival Internacional de Música de Cambrils, no va fallar. El concert dels gironins va ser un dels que va tenir més èxit de públic de tot el festival; la mini gira dels Sopa de Cabra, que posava punt final ahir després de passar per Sant Feliu de Guíxols i Mataró ha funcionat a la perfecció. El concert, que va durar gairebé dues hores i que va començar amb vint minuts de retard, va repassar els èxits que el grup va popularitzar durant els anys 1986 i 2001, l'any que van deixar de publicar discos, però també van presentar un parell dels temes del nou disc d'estudi que estan gravant i que està previst que pugui sortir a la llum el mes de novembre.



Amb una posada en escena espectacular, amb una gran pantalla de vídeo darrere i amb un joc de llums i de so envejable per qualsevol dels concerts que es fan pel Camp de Tarragona, Gerard Quintana i Sopa de Cabra van oferir un concert que va enganxar des del primer moment a un públic entregat. La majoria, nostàlgics, d'entre 25 i 40 anys van veure en aquest concert de la "mini" gira "3,2,1...»" una possibilitat de tornar a veure un dels grups que més places va omplir als anys noranta i que ara torna amb força. Després d'aquesta gira selecta de només tres concerts s'espera que amb la publicació del nou disc, l'estiu que ve el grup de Gerard Quitana torni a rodar per les festes majors de Catalunya.

Amb el Boig de la ciutat com a primera cançó i amb Podré tornar enrere i L'Empordà com les últimes, els gironins es van posar la gent a la butxaca. El públic va reclamar, als darrers instants del concert, l'Empordà i Quintana va complir els seus desitjos però ell, sabent la força d'aquest conegut tema, ja el guardava per l'èxtasi final. Dos homes d'uns quaranta-cinc anys, que durant tot el concert van estar sols, només acompanyats d'un got d'Estrella Damm que s'anava reomplint, i que es sabien totes les lletres de les cançons i fins i tot jugaven a endevinar la propera cançó amb un alt èxit d'encert, van adaptar la lletra: "Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic el Baix Camp".