Star Trek, entre la filosofia i el fenomen fan

Malgrat aquesta atracció tan fascinant que provoca en centenars de milers de fans d'arreu del món, Star Trek va ser una sèrie força incompresa i de difícil lectura en la seva època. Estrenada l'any 1966 a l'NBC amb uns discrets índexs d'audiència, el punt de partida ja va ser tota una proesa, havent de superar diversos obstacles en forma de reticència per part dels estudis.

Hi havia raons per sentir-se amb precaucions, ja que el model d'aquella estranya sèrie de ciència-ficció resultava, francament, arriscat: un elenc de personatges diversos que es movien per uns objectius comuns, com si es tractés d'un gran senat multinacional en ple apogeu de la Guerra Freda.
 
De mica en mica, de manera pràcticament subversiva, l'èxit la va convertir en una icona per a una generació que buscava més substrat que el que mostraria, posteriorment, Star Wars, amb qui estaria abocada a viure nombroses comparacions ad aeternum. Sovint incompresa, StarTrek es valia d'una essència molt sòlida i atrevida, justament allò que la faria transcendir i arribar a ser, cinquanta anys després, un poderós leitmotiv d'aquest Festival de Sitges 2016.
 
Filosofia i política en temps de conflictes
 
Instal·lada al cor dels conflictes que assotaven l'època –uns convulsos anys 60, amb ebullicions permanents i revolucions escampades arreu del planeta–, la història de la ficció televisiva explorava aquesta mateixa condició humana mentre oferia un rerefons filosòfic i polític. En aquest sentit, no és sobrer assenyalar que els universos de fans de Star Wars i StarTrek sempre han col·lidit, malgrat que la presència recent de J.J. Abrams els hagi reunit i –sembla– pacificat.
 
Mentre el film de George Lucas planteja dilemes existencials aptes per a un públic de totes les edats i condicions, amb una indissimulada premissa d'entreteniment –sobretot a través d'un torrent d'imaginació on l'aventura esdevé apassionant–, Star Trek opta per explorar mons al mateix temps que tracta temes com la tolerància (sobretot gràcies al personatge de Spock), el respecte a la diversitat (una tripulació de procedències diverses però amb un objectiu comú i col·laboratiu) i unes trames "que es fixaven en qüestions com el feminisme, la lluita pels drets civils o la Guerra de Vietnam", tal com subratlla Toni de la Torre a Historia de las series (Roca Editorial, 2016).
 
Sitges, un festival d''ànima "trekkie"
 
Aquests dies, a Sitges, tota aquesta mar de fons s'ha tornat a fer present. El dimarts 12 d'octubre esdevenia el dia escollit per focalitzar tota l'atenció en el gran leitmotiv de l'any, reivindicat "com una manera d'entendre la vida". Amb la mà oberta tal com es fa la salutació a Vulcano, planeta d'origen de Spock, el festival projectava, per primera vegada al cinema, el muntatge del director Robert Wise de Star Trek: The motion Picture (1979), la primera obra que va portar a la gran pantalla el Capità Kirk, Spock i al resta de la tripulació de l'Enterprise.
 
També era el dia per homenatjar Walter Koenig (Chekov), que va rebre el Premi Honorífic del certamen i l'escalf del públic sitgetà, i per omplir els carrers del municipi amb desenes de fans de la saga espacial en la Sitges Star Trek Walk, que van evidenciar l'ànima que té aquesta història immortal malgrat el mal temps, el cel enfosquit i la pluja. Tot plegat, amb un "missatge de tolerància" ben viu i ben present, certificant que el fantàstic, malgrat totes les etiquetes que es vulguin posar, és un gènere major.