El director de l'Incavi, Jordi Bort en un acte a la fira Alimentaria Foto: INCAVIJordi Bort i Ferrando (Tortosa, 1974) fa un any que és director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), càrrec al qual recentment ha sumat el de conseller delegat de Promotora d'Exportacions Catalanes (PRODECA).
Quan va acceptar el càrrec suposo que ja s'imaginava que seria un mandat complicat per les restriccions de pressupost. Ara, amb un any de perspectiva, ha estat millor o pitjor del que pensava?
Amb l'experiència d'un any, tinc la mateixa percepció que quan vaig començar, perquè una de les coses que més clares em van deixar quan vaig acceptar el càrrec va ser el pressupost que tindria i el que vindria més endavant. El pressupost és una realitat i tot i que a tothom li agradaria tenir més diners, ens hem d'adaptar al que tenim. El que fem és maximitzar la utilitat de cada euro de què disposem, administrant amb ordre, amb criteri, sobretot, amb una austeritat controlada, de tal forma que puguem fer coses. Retallada de pressupost no necessàriament vol dir fer menys coses, també pot significar fer més coses, però de menor cost.
Fa uns dies dies es va publicar un estudi de Nielsen de vendes de les DO de vins a tot l'Estat, que situa la DO Penedès la setena, l'única catalana entre les 10 primeres, amb una quota de mercat del 3,2%. No és molt poc, això?
Sí, és poc, però hem de pensar que la setena entre més de 60 DO tampoc està malament, malgrat el pes i la mida important de la DO Penedès podria fer esperar una quota més alta.
L'anàlisi que n'ha fet la DO Penedès és que han guanyat vendes a Catalunya i a l'exportació, i que han baixat a la resta de l'Estat. Creu que els vins catalans, exceptuant potser el cava que no té cap rival, ho tenen complicat a Espanya?
Si més no, tothom diu que les seves vendes a la resta de l'Estat han fet un petit retrocés. Potser també perquè s'estan focalitzant en el mercat català, on hi ha una bona oportunitat de negoci, perquè el consum de vi català a Catalunya creix i encara creixerà més.
Perquè ara és molt baix...
Sí, per això mateix hi ha una bona oportunitat. Si ja tinguéssim una quota de mercat del 80%, per exemple, costaria molt créixer, però com que no la tenim, hi ha molt camp per córrer fins arribar-hi. Pel que fa al mercat espanyol, cadascú l'ha de valorar en funció de la seva xarxa de distribució.
Quin espera que sigui el canvi més important per als vins catalans a pocs anys vista?
Hi haurà un gran creixement del consum de vi català a Catalunya, com ja es comença a veure. El que no sé és si l'any que ve ja serà totalment comprovable, o si serà una tendència que s'anirà veient mica en mica, com passa ara. De fet, estem treballant a l'Incavi per a l'obtenció de dades fidedignes del comportament de vendes del vi català a botigues especialitzades i restauració, per poder sensibilitzar els consumidors informant-los a través dels mitjans del que està passant. I també espero que l'augment de vendes consolidi les empreses del sector, de tota la cadena d'empreses, des de la viticultura fins al les que fan arribar les ampolles al consumidor final.
Per projectar aquesta imatge comuna de tots els vins catalans, seria interessant fer servir una marca tant potent com és Barcelona?
De moment no hi ha cap pla en aquest sentit. És cert que Barcelona és una gran marca, però no es poden vincular tots els vins catalans a Barcelona, per començar perquè geogràficament no és així. Per això, més que com a marca, es pot fer servir de punt de referència: als EUA hi ha qui fa dues hores de cotxe per anar a treballar, i en dues hores des de Barcelona s'arriba a tots els territoris de les DO catalanes, i això ho hem de saber aprofitar.
