Quatre ciutats catalanes, entre les que més impostos locals paguen a l'Estat

Barcelona és el segon municipi que més paga per habitant (978 euros), només superat per Madrid (1.001 euros)

Barcelona vista des del Parc de Montjuïc
Barcelona vista des del Parc de Montjuïc | ACN / Maria Asmarat
Redacció
25 de setembre de 2024, 17:31

Les quatre capitals catalanes es troben en el rànquing de ciutats de l'Estat on més impostos locals es paguen per habitant. Així ho constata un estudi del Consell General d'Economistes (CGE) elaborat amb dades del 2023, que precisa que Barcelona ocupa el segon lloc del rànquing amb 978 euros de mitjana per resident, tan sols superat per Madrid (1.001 euros).

Tarragona ocupa el tercer lloc, amb 917 euros; Girona el quart, amb 901; i Lleida el setè, amb 862 euros. En tots els casos les xifres superen la mitjana estatal, que és de 705 euros per habitant. La recaptació ve sobretot a través de l'impost sobre béns immobles (IBI), que aporta de mitjana 66 de cada 100 euros que recapten els ajuntaments.

El document del CGE constata les diferències "importants" que s'observen entre municipis. Així, entre Madrid, la ciutat que més paga, i Pamplona (435 euros), la que menys, hi ha una diferència de fins a 566 euros.

Per tipus d'impostos, també ressalta que Girona és la ciutat de l'Estat que més recapta per IBI. Els economistes consideren que seria "desitjable" revisar els tributs sobre la riquesa a l'Estat i opinen que el sistema recau "en excés" sobre els béns immobles. Després de tot, el CGE defensa que és "convenient" una reforma del sistema de finançament local i que la nova proposta sigui "harmonitzadora" entre territoris, ja que permetria "major claredat" per als contribuents.

Els economistes també opinen que aquests canvis s'haurien de fer "de manera simultània" a la reforma del finançament de les comunitats autònomes, que reiteren que és "urgent i obligatòria", tot i que admeten que la situació política actual pot "dificultar" assolir un consens mínim per abordar els canvis necessaris.