El concert econòmic pactat entre ERC i el PSC per assegurar la investidura de Salvador Illa implica que la Generalitat ha de "gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar" tots els impostos que es paguen a Catalunya. Sortir del model comú, que perjudica greument Catalunya —Economia calcula un dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros el 2021—, implicarà que, des de Catalunya, es gestionaran directament molts tributs que avui viatgen a Madrid, alguns dels quals per no tornar. Però, exactament, de quants diners estem parlant?
Per posar-hi dades, els catalans van pagar prop de 49.000 milions d'euros en impostos, el 2021 —últim any amb totes les dades disponibles—. Només el 9,5% d'aquests els va recaptar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), mentre que el 90,5% restant es van abonar a l'Agència Tributària estatal (AEAT). L'Estat, doncs, va recaptar 44.000 milions d'euros dels catalans a l'espera de distribuir-los. Fins ara, la Hisenda estatal ingressa els grans tributs —IVA, IRPF i Societats—, mentre que l'ATC es conforma amb els propis i cedit —com Patrimoni, Successions o els verds—. A partir d'ara, i de complir-se les promeses del preacord, tots aquests diners no passarien per Madrid, sinó que es gestionarien directament des de Catalunya. El canvi de model no afectaria el que recapten els ens locals a través dels tributs municipals, una quantitat lleugerament superior a la que ingressa l'ATC.
I què ocorre amb els recursos gestionats per l'AEAT? D'aquells 44.000 milions d'euros recaptats per l'Estat, la meitat, 22.000 milions, van tornar a Catalunya en forma de transferències a la Generalitat, el 2021. L'Estat també va gastar 15.000 milions d'euros més a Catalunya en despeses de l'administració, organismes autònoms i inversions executades en sòl català. Conjuntament, aquestes quantitats sumen 37.000 milions d'euros, lluny dels 44.000 milions recaptats per Madrid.
Fa tres anys, per tant, l'Estat va gastar fora de Catalunya uns 7.455 milions pagats pels catalans. Com és que és una xifra tan inferior als 22.000 milions de dèficit fiscal denunciat per la Generalitat? Són càlculs diferents, ja que les balances fiscals no són una simple resta entre impostos pagats i transferències o inversions rebudes. Per determinar el dèficit fiscal, cal neutralitzar la quantitat que en resulta, és a dir, determinar què hauria ocorregut en cas d'estabilitat pressupostària, sense dèficit ni superàvit. I és que, el 2021, l'Estat va incórrer en dèficit per finançar les polítiques contra la pandèmia i la crisi derivada, un dèficit basat en l'endeutament que s'haurà de pagar a futur. Així mateix, el càlcul de les balances fiscals també incorpora les cotitzacions socials i les prestacions que financen, les quals no són gestionades per l'AEAT, sinó per la seguretat social.
El 16% del pressupost de la Generalitat
Sigui com sigui, aquesta diferència de 7.455 milions d'euros d'impostos catalans que el 2021 van anar a Madrid i no tornar podrien ser controlats per la Generalitat amb un suposat nou model de finançament. Són el resultat de restar els impostos recaptats per l'Agència Tributària estatal i la despesa total de l'Estat a Catalunya. Però no significa que aquests diners hagin de ser automàticament afegits als comptes de la Generalitat: el preacord contempla que Catalunya faci una aportació solidària a la resta de territoris per redistribuir part de la riquesa, i que pagui a l'Estat pels serveis prestats. El document fet públic aquest dimarts no explicita el valor d'aquestes transferències, que s'hauran d'establir en futures negociacions, però sí que detalla que aquesta aportació solidària haurà de respectar el principi d'ordinalitat.
Aquests 7.455 milions d'euros representen el 16% dels pressupostos de la Generalitat del 2021. Si se sumessin de manera proporcional, Salut podria afegir 1.580 milions d'euros al seu pressupost, que el 2021 va ser de 9.763 milions, i Educació incrementaria la seva partida en 1.084 milions dels 6.698 que ja tenia. En ambdós casos, un augment del 16%, tot i que caldrà restar-li l'aportació solidària, encara desconeguda.
Ampliació exprés de l'Agència Tributària de Catalunya
Per a passar de recaptar el 9,5% dels impostos a fer-ho al 100%, però, caldrà que l'Agència Tributària es doti de recursos i de personal. Ara mateix, compta amb una plantilla de 852 persones treballadores, tan sols un 10% de les 8.000 que recomanen els estàndards europeus —mil efectius per cada milió d'habitants. De totes maneres, per arribar a tenir una plantilla equivalent a la que té l'AEAT en tot l'Estat —510 persones per milió d'habitants— encara caldria sumar més de 3.500 efectius a l'ens tributari de la Generalitat. El preacord manifesta la importància d'això: el PSC s'ha compromès a què "el desenvolupament de la hisenda catalana sigui una prioritat per al pròxim Govern" i que "l'assumpció d’aquestes competències requerirà el traspàs dels mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics", si bé el document no explicita com ho farà.
Una opció que s'havia contemplat abans de la DUI del 2017 era que la major part dels 3.600 treballadors de l'AEAT destinats a Catalunya es traslladessin a l'ATC i passessin a formar part de l'administració tributària catalana. Això ho hauria permès la llei 4/2015, que per a muscular l'Agència Tributària contemplava que funcionaris de l'Estat a Catalunya poguessin integrar-se voluntàriament a l'ATC. Però aquesta norma no va durar: el TC la va declarar inconstitucional pocs mesos més tard, després d'un recurs del govern de Rajoy. El tribunal hi va veure invasió de competències —el règim estatutari del funcionariat correspon a l'Estat— i perquè el requisit d'haver d'estar treballant a Catalunya discriminava la resta de funcionaris tributaris de l'Estat.
Un procés gradual que dependrà d'una majoria absoluta a Madrid
En tot cas, el trànsit al nou model de finançament serà gradual. El primer impost que assumirà Catalunya, si s'acaba refrendant —i respectant— el preacord, serà l'IRPF, amb l'objectiu que l'ATC ja pugui liderar la campanya de la declaració de la renda del 2026, referent als ingressos del 2025. L'IRPF és l'impost més important de Catalunya: el 2021 es van reunir més de 18.000 milions d'euros, el 38% de tots els impostos pagats aquell any.
En tot cas, tot això pot ser paper mullat si aquest divendres les bases d'ERC no validen el preacord amb el PSC per a investir Salvador Illa, o si el contingut del document acaba caient a Madrid. El text admet que la transició a un model de finançament singular requerirà modificacions a la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes del 1980 (LOFCA), a la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú de 2009 i a la llei de cessió de tributs a Catalunya de 2010. Res no assegura que la firma del PSC es transformi en una majoria absoluta al Congrés.