18
de setembre
del
2023
Actualitzat
a la
13:33h
El dèficit fiscal de la Generalitat es va elevar a 20.772 milions el 2020 i a 21.982 milions el 2021, els anys més complicats de Covid. Així ho ha anunciat aquest dilluns la conselleria d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, en roda de premsa, unes quantitats que equivalen al 9,8% i al 9,6% del PIB, respectivament. Es tracta de la xifra de recursos que paguen els catalans en impostos i cotitzacions que després no reverteixen de forma directa en forma d'inversions, transferències o serveis. L'any 2019, el dèficit fiscal va situar-se en 20.196 milions d'euros, segons va anunciar fa un any el llavors conseller Jaume Giró, si ve ara el departament ara ha incrementat lleugerament aquesta xifra fins als 20.203 milions.
Aquests gairebé 22.000 milions del 2021 fixen un rècord històric pel que fa a dèficit fiscal. En termes relatius pel que fa al percentatge del PIB, ha augmentat clarament respecte les anteriors xifres del 2019, quan se situava en el 8,5%, si bé va ser superior els anys 1993 i 2002, quan va escalar fins al 10,1%. De fet, entre 1986 i 2021, el dèficit fiscal s'ha situat en un 8,1% anual del PIB, de mitjana. Ara bé, aquest increment els darrers anys no es deu tant a un augment absolut dels recursos que no tornen a Catalunya -que sí que pugen lleugerament-, sinó sobretot a una reducció sobtada del PIB a causa de la crisi de la Covid.
En concret, Catalunya va aportar els anys 2020 i 2021 a l'entorn del 19,2% dels ingressos de tot l'Estat i, en canvi, només ha rebut el 13,6% de les despeses. Tot i això, aquest diferencial és encara superior si se n'exclou del còmput la partida de la seguretat social, que no és discrecional, sinó en funció de les prestacions a què tenen dret els ciutadans. Si es tenen en compte només les despeses de l'administració de l'Estat i les seves empreses públiques, només arriba a Catalunya el 9,2% del total.
Natàlia Mas ha subratllat que aquests 21.982 milions són una quantitat molt notable, ja que, segons ha destacat, equival a la meitat del tot el pressupost de la Generalitat i el seu sector públic. I en concret, és una xifra similar a la suma de les partides dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials. És per això que ha denunciat aquest dèficit fiscal estructural i ha exigit posar-hi fi per millorar les polítiques socials al país.
Aquest és el càlcul fet a partir del mètode de flux monetari, el qual fa una diferència neta entre els ingressos aportats pels catalans i el retorn que n'arriba al país. Hi ha, però, una segona manera de càlcula les balances fiscal, el de càrrega-benefici, el qual computa també com a part dels recursos que rebria Catalunya aquells que, malgrat gastar-se a altres territoris, teòricament la beneficiarien indirectament, com la despesa en ministeris que, estant a Madrid, legislen per a tot l'Estat. O la de l'exèrcit.
La fórmula de flux monetari és el que defensa la Generalitat i fa emergir un major dèficit fiscal. El segon, en canvi, minimitza el greuge i és el preferit pel govern espanyol. L'executiu català elabora i difon habitualment les balances tenint en compte les dues metodologies, tot i que aquest cop només les ha presentat pel flux monetari, atès que és la més senzilla d'obtenir. De fet, les dades són estimacions a partir de la informació disponible, ja que l'Estat no només fa anys que no realitza aquests càlculs -des del mandat de Mariano Rajoy-, sinó que ni tan sols facilita les dades necessàries a la Generalitat perquè ho faci ella.
Així ha evolucionat el dèficit fiscal de CatalunyaDades en milions d'euros
Aquests gairebé 22.000 milions del 2021 fixen un rècord històric pel que fa a dèficit fiscal. En termes relatius pel que fa al percentatge del PIB, ha augmentat clarament respecte les anteriors xifres del 2019, quan se situava en el 8,5%, si bé va ser superior els anys 1993 i 2002, quan va escalar fins al 10,1%. De fet, entre 1986 i 2021, el dèficit fiscal s'ha situat en un 8,1% anual del PIB, de mitjana. Ara bé, aquest increment els darrers anys no es deu tant a un augment absolut dels recursos que no tornen a Catalunya -que sí que pugen lleugerament-, sinó sobretot a una reducció sobtada del PIB a causa de la crisi de la Covid.
En concret, Catalunya va aportar els anys 2020 i 2021 a l'entorn del 19,2% dels ingressos de tot l'Estat i, en canvi, només ha rebut el 13,6% de les despeses. Tot i això, aquest diferencial és encara superior si se n'exclou del còmput la partida de la seguretat social, que no és discrecional, sinó en funció de les prestacions a què tenen dret els ciutadans. Si es tenen en compte només les despeses de l'administració de l'Estat i les seves empreses públiques, només arriba a Catalunya el 9,2% del total.
Natàlia Mas ha subratllat que aquests 21.982 milions són una quantitat molt notable, ja que, segons ha destacat, equival a la meitat del tot el pressupost de la Generalitat i el seu sector públic. I en concret, és una xifra similar a la suma de les partides dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials. És per això que ha denunciat aquest dèficit fiscal estructural i ha exigit posar-hi fi per millorar les polítiques socials al país.
Aquest és el càlcul fet a partir del mètode de flux monetari, el qual fa una diferència neta entre els ingressos aportats pels catalans i el retorn que n'arriba al país. Hi ha, però, una segona manera de càlcula les balances fiscal, el de càrrega-benefici, el qual computa també com a part dels recursos que rebria Catalunya aquells que, malgrat gastar-se a altres territoris, teòricament la beneficiarien indirectament, com la despesa en ministeris que, estant a Madrid, legislen per a tot l'Estat. O la de l'exèrcit.
La fórmula de flux monetari és el que defensa la Generalitat i fa emergir un major dèficit fiscal. El segon, en canvi, minimitza el greuge i és el preferit pel govern espanyol. L'executiu català elabora i difon habitualment les balances tenint en compte les dues metodologies, tot i que aquest cop només les ha presentat pel flux monetari, atès que és la més senzilla d'obtenir. De fet, les dades són estimacions a partir de la informació disponible, ja que l'Estat no només fa anys que no realitza aquests càlculs -des del mandat de Mariano Rajoy-, sinó que ni tan sols facilita les dades necessàries a la Generalitat perquè ho faci ella.