El dèficit fiscal de la Generalitat es va elevar a 20.772 milions el 2020 i a 21.982 milions el 2021, els anys més complicats de Covid. Així ho ha anunciat aquest dilluns la conselleria d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, en roda de premsa, unes quantitats que equivalen al 9,8% i al 9,6% del PIB, respectivament. Es tracta de la xifra de recursos que paguen els catalans en impostos i cotitzacions que després no reverteixen de forma directa en forma d'inversions, transferències o serveis. L'any 2019, el dèficit fiscal va situar-se en 20.196 milions d'euros, segons va anunciar fa un any el llavors conseller Jaume Giró, si ve ara el departament ara ha incrementat lleugerament aquesta xifra fins als 20.203 milions.
 
[intext1]

Aquests gairebé 22.000 milions del 2021 fixen un rècord històric pel que fa a dèficit fiscal. En termes relatius pel que fa al percentatge del PIB, ha augmentat clarament respecte les anteriors xifres del 2019, quan se situava en el 8,5%, si bé va ser superior els anys 1993 i 2002, quan va escalar fins al 10,1%. De fet, entre 1986 i 2021, el dèficit fiscal s'ha situat en un 8,1% anual del PIB, de mitjana. Ara bé, aquest increment els darrers anys no es deu tant a un augment absolut dels recursos que no tornen a Catalunya -que sí que pugen lleugerament-, sinó sobretot a una reducció sobtada del PIB a causa de la crisi de la Covid.

En concret, Catalunya va aportar els anys 2020 i 2021 a l'entorn del 19,2% dels ingressos de tot l'Estat i, en canvi, només ha rebut el 13,6% de les despeses. Tot i això, aquest diferencial és encara superior si se n'exclou del còmput la partida de la seguretat social, que no és discrecional, sinó en funció de les prestacions a què tenen dret els ciutadans. Si es tenen en compte només les despeses de l'administració de l'Estat i les seves empreses públiques, només arriba a Catalunya el 9,2% del total.
[intext2]

Natàlia Mas ha subratllat que aquests 21.982 milions són una quantitat molt notable, ja que, segons ha destacat, equival a la meitat del tot el pressupost de la Generalitat i el seu sector públic. I en concret, és una xifra similar a la suma de les partides dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials. És per això que ha denunciat aquest dèficit fiscal estructural i ha exigit posar-hi fi per millorar les polítiques socials al país.

Aquest és el càlcul fet a partir del mètode de flux monetari, el qual fa una diferència neta entre els ingressos aportats pels catalans i el retorn que n'arriba al país. Hi ha, però, una segona manera de càlcula les balances fiscal, el de càrrega-benefici, el qual computa també com a part dels recursos que rebria Catalunya aquells que, malgrat gastar-se a altres territoris, teòricament la beneficiarien indirectament, com la despesa en ministeris que, estant a Madrid, legislen per a tot l'Estat. O la de l'exèrcit.
[intext3]

La fórmula de flux monetari és el que defensa la Generalitat i fa emergir un major dèficit fiscal. El segon, en canvi, minimitza el greuge i és el preferit pel govern espanyol. L'executiu català elabora i difon habitualment les balances tenint en compte les dues metodologies, tot i que aquest cop només les ha presentat pel flux monetari, atès que és la més senzilla d'obtenir. De fet, les dades són estimacions a partir de la informació disponible, ja que l'Estat no només fa anys que no realitza aquests càlculs -des del mandat de Mariano Rajoy-, sinó que ni tan sols facilita les dades necessàries a la Generalitat perquè ho faci ella.