La Generalitat reclama per carta a Montero les dades de les balances fiscals que fa cinc anys que amaga

El Govern va fer una aproximació del dèficit fiscal català per al 2019 que va elevar fins a 20.196 milions, tot i que l'Estat nega la informació per a un càlcul precís

Pere Aragonès amb la consellera d'Economia, Natàlia Mas.
Pere Aragonès amb la consellera d'Economia, Natàlia Mas. | ACN
03 de maig de 2023, 20:50
Actualitzat: 04 de maig, 17:55h
Una llei impulsada per un Pere Aragonès llavors diputat a l'oposició i aprovada fa onze anys amb un ampli suport de CiU, PSC, ICV-EUiA i SI obliga la Generalitat a actualitzar les balances fiscals amb l'Estat junt amb cada nou projecte de pressupost. La norma, però, no s'està complint perquè el govern espanyol nega des de fa cinc anys les peticions d'informació de l'executiu català per fer aquest càlcul. Una opacitat que denuncia l'actual consellera d'Economia, Natàlia Mas, qui ha enviat una carta a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per reclamar-li aquestes dades i a la qual ha tingut accés Nació.

En la missiva, Mas recorda que, des del 1986 al 2016, la Generalitat ha pogut elaborar les balances fiscals, és a dir, el càlcul de la diferència entre allò que aporten els catalans a l'Estat a través d'impostos i cotitzacions i allò que retorna en forma de despesa, inversions i transferències. I el dèficit que assenyala és sempre força estable i equival a l'entorn del 8% del PIB català. "Desgraciadament, no hem pogut actualitzar aquestes dades perquè no se'ns ha facilitat la informació necessària per al seu càlcul", lamenta la consellera, qui demana a Montero que les lliuri abans del 31 de juliol per poder actualitzar les balances en paral·lel a l'elaboració dels pressupostos de l'any que ve.

Mas lamenta la negativa fins ara del govern espanyol davant les peticions d'informació, ja que, segons recorda, "en anys anteriors, l'Estat ha participat d'una manera o altra en l'elaboració d'aquest tipus d'estudis, que són també un exercici essencial de transparència i rendició de comptes de les administracions públiques enfront la ciutadania". El Ministeri d'Economia i Hisenda va col·laborar amb l'Institut d'Estudis Fiscals per a fer-ne el càlcul per als anys 1991-1996 i el ministre Pedro Solbes, de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, va presentar una nova metodologia i resultats actualitzats el 2006.

Fins i tot el ministre del PP Cristóbal Montoro, a les ordres de Mariano Rajoy, va variar la fórmula i va publicar unes polèmiques balances per als anys 2011-2014 que, tot i minimitzar el dèficit fiscal català, sí que oferien tota la informació per calcular-lo amb altres criteris, com va fer la Generalitat. Amb posterioritat, el govern espanyol va cedir de nou el 2018 les dades per a l'actualització fins a l'any 2016. Des de llavors, silenci, "cosa que significa una gran pèrdua de coneixement sobre aquests fluxos fiscals de l'Estat amb Catalunya", segona critica Mas a la carta a Montero.
 

Un "exercici de transparència"

La consellera demana ara les dades relatives als anys 2017 a 2022 pel que fa a obligacions territorialitzades del sector públic de l'Estat, les transferències fetes i les inversions i, si bé fixa el període de recepció fins a finals de juliol, demana a la ministra una resposta "en els propers dies". Es tracta, subratlla, d'una informació "de gran interès per a Catalunya i en general per a tota la ciutadania, i que suposen un necessari exercici de transparència de l'administració".

Ara bé, malgrat no disposar de totes les dades territorialitzades per fer-ne el càlcul amb precisió, l'anterior conseller d'Economia, Jaume Giró, de Junts, va publicar-ne una actualització aproximada relativa a l'any 2019. Segons va denunciar, llavors el dèficit fiscal català s'havia elevat ja fins als 20.196 milions d'euros, l'equivalent al 8,5% del PIB del país. La seva successora al càrrec va assumir el càlcul i el va incloure als pressupostos del 2023, tot i que admetent-hi que el càlcul s'havia fet sense disposar del detall de la territorialització del 26,3% de la despesa del sector públic de l'Estat.

I com que el 62% de la despesa pública de l'Estat és de la seguretat social -que sí que és transparent- i respon al pagament de prestacions, aquesta percentatge del qual no es disposa d'informació concreta representa la immensa majoria de la despesa més discrecional de l'executiu central. La que té més pes polític, ja que depèn de les prioritats de repartiment de la Moncloa. Per actualitzar la balança fiscal fins al 2019, l'equip de Giró va pressuposar que la distribució territorial d'aquestes partides sobre les quals se'n desconeixien els detalls s'havia fet aquell any amb una proporció similar a la del 2015 i 2016, els últims amb dades disponibles.

Així ha evolucionat el dèficit fiscal de Catalunya, segons la Generalitat


Els càlculs de les balances fiscals que fa la Generalitat -com també havia fet l'Estat, en la majoria d'ocasions- es poden fer a través de dos mètodes. El de flux monetari fa una diferència neta entre els ingressos aportats pels catalans i el retorn que n'arriba al país. El segon mètode, el de càrrega-benefici, computa també com a part dels recursos que rebria Catalunya aquells que, malgrat gastar-se a altres territoris, teòricament la beneficiarien, com la despesa en ministeris que, estant a Madrid, legislen per a tot l'Estat. O la de l'exèrcit. El primer mètode és el que defensa la Generalitat i fa emergir un major dèficit fiscal, mentre que el segon minimitza el greuge i és el preferit pel govern espanyol.
 

Carta de Natàlia Mas a María Jesús Montero by naciodigital on Scribd