Salvador Illa és poc amic de la improvisació. Intenta controlar-ho tot de forma metòdica i personal amb molta autoexigència. I no li agrada el conflicte; no hi veu una via per avançar sinó una forma de comprometre el futur dels ciutadans i les sigles del PSC. La seva oferta política es basa a girar full del conflicte: arraconar-lo per uns o superar-lo per altres, segons l'aproximació que s'hi faci. La del procés va ser per ell una "dècada perduda" i ara toca "unir i servir". Fer-ho hauria de ser possible en una Catalunya més serena i sense tensions i amb una col·laboració franca amb el govern d'Espanya que hi havia d'ajudar. Pedro Sánchez té, sobre el paper, tres motius poderosos per fer-ho: està implicat en la mateixa empresa política de superació del procés, impel·lit per l'extraordinari pes institucional que té ara el PSC, i pressionat pels socis independentistes.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

Però alguna cosa no acaba de funcionar. Les primeres passes amb el finançament singular ja van deixar clar que no seria ni molt menys fàcil. Els problemes ja es van fer presents al primer revolt i aquests dies la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, i el mateix president han hagut de reiterar la posició catalana, la necessitat de complir els acords i el respecte al principi d'ordinalitat, imprescindible per reduir el dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros anuals. Però Illa vol, malgrat que el govern espanyol intenta no complir o descafeïnar el que es va pactar fa un any amb ERC i va validar el PSOE, modular el xoc per no fer evident la contradicció i ahir evitava enfrontar-se a la vicepresidenta María Jesús Montero.

I la contradicció —si no és que Sánchez compleix de veres els seus pactes, com ahir va assegurar a Junts que faria— és que els interessos de Catalunya no només no són entesos a la resta de l'Estat (Illa ho va lamentar als micròfons d'Onda Cero) sinó que són percebuts com a egoistes i lesius per a l'interès general. No cal seduir els catalans i la locomotora pot tirar igual sense carbó, pensa la majoria. I per això el que és obvi o és just en el finançament, les infraestructures o les competències costa tant que prosperi. S'hi van trobar Pasqual Maragall i José Montilla amb José Luis Rodríguez Zapatero en un context polític similar i Illa va pel camí de passar pel mateix tràngol amb Sánchez malgrat les lliçons que tothom va assegurar que havia extret de la "dècada perduda" del procés.

Illa intenta administrar la tensió i conduir la situació. Del fracàs de l'operació del finançament i la relació profitosa amb el govern espanyol, que succeiria de forma gairebé correlativa el fracàs del procés, ell en seria el principal perjudicat. No només perquè perdria el necessari suport d'ERC (i, òbviament, ho tindria encara més difícil amb Junts) sinó perquè el seu discurs d'enterrar el conflicte i la confrontació amb l'Estat no hauria aportat al conjunt dels catalans els resultats esperats en forma de millora del benestar i els serveis públics. Està en joc la literalitat del pactat amb ERC, sí, però sobretot la credibilitat i viabilitat del projecte del PSC.

Avui no et perdis

• Feijóo, atrapat per la pinça Sánchez-Ayuso; per Pep Martí.
• Qui és Ada Lluch, la jove de Tortosa convertida en influencer de la ultradreta a escala mundial?; per Víctor Rodrigo.
• Un acord entre regants i promotors solars facilita el desbloqueig del decret de renovables; per Arnau Urgell i Vidal.
• Així han començat els nous «Telenotícies» del 3Cat; per Victor Rodrigo i Guillem Delso.
• Futbolítica: Newcastle: futbol, cervesa i classe obrera; per Ramon Usall.

El passadís

Illa i el cap de l'episcopat espanyol, l'arquebisbe de Valladolid Luis Argüello, van protagonitzar ahir un diàleg a la seu de la Fundació Pau VI amb motiu del centenari de José María Martín Patino, qui fou braç dret del cardenal Tarancón. En aquells anys, també Argüello era un jove d'idees avançades. Però han passat els anys i el diàleg va mostrar l'actual conservadorisme del prelat, sempre embolcallat de cordialitat i formes suaus. En l'inici de l'acte, el moderador, Jesús Avezuela, director de la fundació, va explicar una anècdota que va fer les delícies de l'auditori. Va dir que havia parlat amb el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, per saber-ne més d'Illa i que el prelat li havia dit que el president és "un bon catòlic, un home que resa cada dia, però que no va prou a missa com li agradaria". Illa va assentir i somriure. Amb Omella s'hi entén millor que amb Argüello, això va quedar clar. 

Vist i llegit

Encara hi ha qui qüestiona que el que està passant a Gaza és un genocidi tot i el que asseguren les Nacions Unides, cada cop més estats, les organitzacions no governamentals i diversos experts en drets humans. La UE ja és partidària de suspendre l'acord comercial amb Israel. A La Vanguardia, Xavier Mas de Xaxàs escrivia ahir un contundent article sobre l'assumpte i lamentava la negativa d'Israel a buscar la convivència amb els palestins i els àrabs, "ciutadans de segona classe" a Israel, segons recordava. "La guerra i els diners han reemplaçat la política com a gestors del món, i és així com Trump i Netanyahu erradiquen Gaza, la seva gent i la seva història. Creuen que només la destrucció absoluta del cor de Palestina alliberarà Israel d’un perill existencial. La guerra els permet viure en una barbàrie com si fos una civilització, i així és com duen a terme el genocidi d’un poble indefens", concloïa a "El perquè d'un genocidi".

La cançó

Sense marxar de Palestina, us deixo una cançó dels valencians Obrint Pas, un dels millors grups i més compromesos que ha donat la música en la nostra llengua. Murals és una cançó de ressons explícitament mediterranis que neix d'una experiència a Palestina. Forma part de l'àlbum "Coratge", del 2011, l'últim que va publicar el grup, que es va dissoldre el 2014. "Hi ha teulades / que s'ofeguen de calor / un mosaic de roba estesa / minarets entre llençols / els crits del xiquets que juguen / mil somriures de pell bruna / el secret del teu amor", canta Xavi Sarrià. Són imatges que trigaran molt a tornar a la Franja de Gaza, que ara diuen que es volen repartir israelians i americans.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]