El 7 d’octubre de 2021, la història del Newcastle United, el primer rival del Barça en la Lliga de Campions d’enguany, va fer un tomb radical quan es va anunciar que el Fons d’Inversió Pública de l’Aràbia Saudita adquiria el 80% d’aquest club del nord d’Anglaterra. Amb aquest canvi de propietat, el Newcastle es convertia en el club més ric del món o, com a mínim, en l’equip amb l’amo amb més recursos econòmics del planeta, gràcies als petrodòlars que reguen la fortuna de Mohammed bin Salman, primer ministre de l'Aràbia Saudita, príncep hereu del regne i president del fons d’inversió amo del Newcastle.

Tot i que el canvi de propietat va ser, en general, prou ben rebut per l’afició, el cert és el que la identitat dels nous patrons de l’equip contrastava, i molt, amb els valors que històricament havia representat l’entitat. Així, doncs, mentre el fons públic de l'Aràbia Saudita s’associava a la riquesa, als petrodòlars i a un règim on el consum d’alcohol està terminantment prohibit, el Newcastle era un club originari d’una de les principals regions industrials d’Anglaterra, amb un fort component obrer i que havia tingut una relació d’allò més estreta amb la cervesa, la beguda per excel·lència de la classe treballadora anglesa.

Aquesta vinculació del Newcastle United amb el seu territori d’origen ha estat, històricament, un dels principals trets de la identitat del club. No en va, els seus afeccionats es coneixen amb el nom de "geordies", el mateix amb el qual es designa la singular parla de Newcastle upon Tyne, una ciutat situada al nord-est d’Anglaterra que té una forta identitat obrera derivada de la seva important activitat industrial, especialment durant el segle XIX, que la va convertir un dels epicentres de la revolució industrial britànica.

La puixança de la ciutat, amb una de les conques mineres més importants del Regne Unit, va fer que el seu equip, el Newcastle United, nascut el 1892 fruit de la fusió dels dos principals equips de la localitat, s’erigís, ben aviat, en un club de marcada identitat obrera i en un dels més exitosos de l’Anglaterra de l’època, fins al punt de proclamar-se campió de tres lligues de la primera divisió anglesa durant la primera dècada del segle XX.

Els èxits del Newcastle United van esdevenir un dels principals motius d’orgull dels geordies, que seguien amb passió la trajectòria de l’equip i que veien en les seves victòries una manera de plantar cara a Londres i al sud d’Anglaterra, unes regions més burgeses i acomodades on la classe treballadora tenia molta menys força.

Aquests triomfs, als quals caldria afegir una nova lliga el 1927, així com cinc títols de la prestigiosa copa anglesa, aconseguits entre 1910 i 1955, van deixar pas a un llarg període de sequera esportiva pel que fa als grans títols anglesos que perdura fins als nostres dies. Entre aquestes llargues dècades sense assolir cap gran victòria de prestigi caldria destacar, això sí, els dos subcampionats de la Premier League que el Newcastle va assolir els anys 1996 i 1997, quan l’equip lluïa a la seva samarreta una de les seves publicitats més icòniques, que no és altra que la de la Newcastle Brown Ale, la que segurament és la cervesa més popular de la ciutat.

És precisament aquesta publicitat a la samarreta, recordada, entre d’altres, perquè la va lluir el mític davanter Alan Shearer, un geordie fill de Newcastle que poc abans havia guanyat una de les Premier League més sorprenents amb el Blackburn Rovers, la que ens permet entroncar amb una altra de les tradicions que ha definit la identitat del Newcastle i de la regió que l’equip representa i que no és altra que la seva afició per la cervesa. De fet, cal tenir present que la indústria cervesera ha tingut un pes molt important a Newcastle des del segle XVIII i que la seva classe obrera va abraçar amb passió el consum d’aquesta beguda fins al punt de transformar-la en un dels seus símbols d’identitat.

Amb aquests antecedents, no és d’estranyar que, quan l’any 1980 es va aixecar la prohibició de lluir publicitat a les samarretes, el Newcastle optés per signar un acord de patrocini amb l’empresa cervesera Newcastle Breweries, que va patrocinar l’equip fins al 1986. Durant aquest període, els magpies van lluir una de les samarretes més icòniques de la seva història, ja que, sobre les seves tradicionals franges verticals blanques i negres, s’hi reproduïa el logotip de la cervesera Newcastle Breweries, format per una estrella blava de cinc puntes, que, des de 1928, simbolitzava les cinc empreses cerveseres que fusionades havien creat una nova i gegant companyia. A l’interior de l’estel, s’hi podien veure alguns dels elements més característics del paisatge de Newcastle, entre els quals cal destacar el pont sobre el riu Tyne i el castell que dona nom a la ciutat.

Aquell primer patrocinador del Newcastle maridava a la perfecció amb la identitat del club. Era una empresa local, per bé que durant la dècada dels 60 s’havia fusionat amb la cervesera escocesa Scottish Brewers, i produïa una de les cerveses  més apreciades per la classe treballadora de la regió, la Newcastle Brown Ale, que els geordies coneixien, en el seu particular dialecte, com la «Broon», és a dir, la marró, fruit del seu singular color.

De fet, la Newcastle Brown Ale, creada el 1927 pel tinent coronel Jim Herbert, un veterà de la Primera Guerra Mundial, duia a la seva etiqueta l’estrella blava que distingia a la Newcastle Breweries, i va viure una gran revifalla durant els anys 80, coincidint amb el seu patrocini del Newcastle i amb el fet que, al marge d’una de les cerveses preferides de la classe obrera industrial del nord-est d’Anglaterra, es va convertir també una de les més apreciades pels sindicats d’estudiants, que van ajudar a multiplicar-ne el consum entre els joves. 

Després de sis temporades lluint al pit l’estrella blava de la principal cervesera de Newcastle, el 1986, l’equip anglès va canviar de patrocinador. La fi de l’acord amb Newcastle Breweries va propiciar que el club en signés un de nou amb una altra empresa cervesera, la Greenall’s, originària del comtat del Merseyside, al nord-oest d’Anglaterra. Aquest nou patrocini es va allargar durant quatre temporades, fins a l’any 1990, quan el club va tornar a signar un acord amb Newscastle Breweries i la mítica estrella blava de cinc puntes amb la silueta de la ciutat va poder tornar a la seva samarreta.

Aquest nou acord va comportar que la cervesa continués molt present a l’equipament del Newcastle i que ho fes d’una manera d’allò més singular. En els seus partits com a local, l’equip mostrava l’emblema de l’estrella blava, símbol de la Newcastle Brown Ale, fins que, l’any 1995, s’hi va incorporar l’etiqueta sencera d’aquesta singular cervesa, tan arrelada al mercat local. Quan el Newcastle jugava com a visitant, però, l’equip canviava de marca cervesera i al seu pit s’hi podia veure l’emblema de la McEwan’s, una cervesa amb origen a Edimburg que també formava part de la Scottish & Newcastle Brewing Company, sorgida arran de la fusió dels anys 60.

Aquesta publicitat tan cervesera es va poder veure a la samarreta del club anglès fins a l’arribada del nou mil·lenni, quan nous patrocinadors, molt allunyats del món cerveser, van evidenciar que corrien nous temps al futbol britànic. D’entre les noves marques que van patrocinar el Newcastle cal destacar operadors de televisió, com NTL; grups bancaris, com Northern Rock o Virgin Money; o empreses d’ètica encara més dubtosa, com la companyia de préstecs, Wonga, o la d’apostes, Fun88. L’entrada de capital saudita va acabar provocant que, en l’actualitat, sigui l’empresa d’esdeveniments esportius Sela, propietat del mateix Fons d’Inversió Pública de l’Aràbia Saudita que posseeix la majoria del club, qui decori la samarreta dels Magpies.

El canvi és evident i testimonia l’evolució del futbol anglès i de la identitat que aquest portava tradicionalment associada. Certament, avui en dia Newcastle ja no és aquella ciutat de classe treballadora amb un fort pes de la indústria del carbó que era a l’inici de la revolució industrial. Tot i així, la identitat geordie i obrera continua tenint un pes molt important en el seu principal club, aquest Newcastle United de capital saudita que, signes del temps, ja no llueix la publicitat cervesera que, entre els anys 1980 i 2000, durant les dues primeres dècades en què els clubs anglesos van poder lluir propaganda, va decorar el pit de les seves samarretes més mítiques.

De fet, un dels símbols de la decadència de la vella Newcastle obrera i cervesera és la propietat d’aquelles empreses que, més enllà de publicitar-se al seu equipament, van ser claus a l’hora de configurar la identitat del club. Així, doncs, la tradicional Newcastle Brown Ale és avui propietat del grup Heineken, una multinacional cervesera d’origen neerlandès; mentre que l’escocesa McEwan’s està en mans del grup danès Carlsberg, el mateix del qual forma part el que queda de la Greenall’s, la tercera cervesa que va anunciar-se a les samarretes del Newcastle. Un club que quedarà per sempre més marcat per la identitat obrera i cervesera que l’ha caracteritzat durant bona part de la seva història.